La selecció espanyola arriba al Mundial capitanejades per una Ona Carbonell que en la prèvia ha afirmat que “aquest equip (en referència a la selecció) és el millor equip amb el que he conviscut”, unes declaracions d’impacte de qui no deixa de ser la darrera esportista competint de la generació d’or de la (llavors sí) sincronitzada de casa. Carbonell assegura que el rellançament del projecte de l’artística espanyola va de veres de la mà de la seleccionadora, la japonesa Mayuko Fujiki.
Per facilitar el seguiment de les proves de natació artística, des de la Fosbury intentem desgranar les 10 claus de la competició per a qui la vulgui seguir. La nostra Clara Basiana, exnedadora de la selecció i doble medalla olímpica i mundial el 2012 i el 2011 ens ha ajudat a elaborar aquest decàleg, a mode de guia pràctica.
LA GUIA PRÀCTICA DE Gwangju 2019
El programa de la natació artística al Mundial de Corea del Sud inclou 10 competicions, amb els seus respectius podis:solo tècnic, solo lliure, duo tècnic, duo lliure, duo mixt tècnic, duo mixt lliure, equip tècnic, equip lliure, combo i highlight.
De totes les competicions hi ha la primera semifinal –on tots els equips hi participen, ja que no hi ha classificació prèvia– i, les 12 millors, disputen la final. Òbviament semis i final es disputen en dies diferents i també en horaris diferents.
És la gran novetat del Mundial 2019, ja que fins ara no figurava al programa de les grans competicions i és reconegut per la FINA per primera vegada. Es tracta d’una prova que mobilitza a l’aigua entre 10 i 12 nedadores i que té en el temps el seu factor clau: “dura molt poc, només dos minuts i mig i es prima molt l’espectacularitat tant a nivell d’acrobàcies com de superíficie, amb els dibuixos a l’aigua, és una disciplina molt artística”, explica Basiana.
Entre Barcelona i Gwangju hi ha quasi 10.000 quilòmetres i, per tant, sí: uns quants fusos horaris. Per tant caldrà recordar altres esdeveniments com els Jocs Olímpics per alterar una mica les rutines de son si no ens volem perdre res en directe. Totes les semifinals són a les 11h de Corea, que són les 4h del matí als Països Catalans i les finals són a les 19h d’allà i les 12h d’aquí. Una mica millor.
Mai es pot assegurar categòricament però tot el que no siguin victòries russes pot ser considerat una sorpresa. Però com passa a l’inici dels Astèrix i la referència a l’ocupació de la Gàl·lia podríem dir allò de: tot el Mundial serà de Rússia… tot no. La Clara assegura que en duo mixte poden no guanyar. Esteu avisades!
Ja en vam parlar en motiu de les sèries de Barcelona, però hi tornem. L’Ona Carbonell s’encomana a un mite com Nelson Mandela en el seu retorn a la competició després d’un any allunyada de les piscines. “La seva proposta de solo tècnic és molt interessant, recreant les paraules d’en ‘Madiba’ sobre els valors de l’esport. Combina només veu amb percussió i aquí és on hi ha l’enorme dificultat del que fa: no té els tempos marcats, això és molt difícil i es valora molt”, explica la nostra experta.
Segura no, però té molts números i aspiracions, a més de plata. Seria la gran favorita si no tingués a davant al gran mite històric de la sincro, la russa Svetlana Romashina. Va ser mare i va estar dos anys fora de la piscina, però segueix sent la millor. L’or porta el seu nom. En l’aproximació al mundial Carbonell i la representant japonesa s’han anat alternant posicions.
Més enllà de la participació de les nedadores de casa, la Clara té una recomanació per a l’audiència de la Fosbury:“El duo mixt serà la prova més emocionant. És la disciplina que està més en efervescència. Es va incorporar al programa el 2015 i ha anat canviant de parella dominadora. Itàlia i Rússia són favorites per igual. I a més pels Estats Units competeix, encara, Bill May tot una llegenda històrica de la sincronitzada, que fins i tot ha actuat pel Cirque du Soleil en un espectacle sota l’aigua.
La selecció japonesa serà una de les més seguides d’aquesta edició del Mundial. El seu nivell està creixent cada cop més i, a més, seran les nedadores que tindran més present que un any després d’aquest Mundial tenen Jocs a casa seva.
La Clara els dóna bones perspectives en disciplines com el duo mixt i aventura sorpreses gràcies a la vareta màgica de Masayo Imura, la seva seleccionadora, que ha fet pujar al podi tots els seus grups. Fins i tot quan va “trair” Japó per liderar la Xina.
Partint que moltes disciplines esportives que tenen aquest sistema resulten irresolubles per la gent no experta, en natació artística podem fer dues coses per estar al cas de què decideix una puntuació. La primera és escoltar la Clara a la transmissió que Teledeporte. La segona, tenir present que l’antiga valoració de meitat artístic i meitat tècnic ha mutat: “Ara es valora en un 40 per cent l’apartat artístic i en un 60 per cent la tècnica i la dificultat. És un canvi que afavoreix, per exemple, seleccions com Japó i va en detriment de grups com l’espanyol”, ens assegura Basiana.
Recordeu el que era capaç de fer Andrea Fuentes com a puntal de l’equip espanyol? Doncs atenció perquè ara la catalana és la responsable de les coreografies dels Estats Units.
Porta menys d’un any treballant amb les nord-americanes però Basiana té clara que la seva antiga companya sorprendrà tothom: “Treballen unes propostes de moviment i improvisacions dins de l’aigua que fugen de convencionalismes i que sorprendrà a tothom, tant a nivell de música com de moviments”, assegura.
Sembla impossible parlar d’un Mundial de natació artística i no mencionar Anna Tarrés, la històrica entrenadora que després de liderar Espanya i passar a Ucraïna ara la trobem enrolada a les files d’Israel. I amb ella, altre cop, les deixebles fan un salt de qualitat. Així, la selecció de l’estat sionista aspira a entrar a les finals. “Han fet una feinada espectacular i una gran progressió, guanyant més de 10 punts de valoració en poc temps”, explica Basiana.
