La granollerina va entrar a la selecció espanyola el setembre de 2012, immediatament després de la polèmica destitució d’Anna Tarrés. Tot i que el president de la Federació Espanyola de natació, Fernando Carpena, ha defensat en nombroses ocasions aquesta decisió per suposadament aconseguir un or olímpic amb un nou equip tècnic, les coses no han sortit com s’havien previst i l’equip espanyol ha anat baixant posicions al rànquing mundial fins al cinquè lloc en totes les categories excepte al solo.
Abans de la darrera competició d’aquesta temporada, el Mundial de Budapest, ja hi havia rumors sobre la no-renovació del contracte de Jaumà, però fins al final del torneig no es va fer pública aquesta decisió.
La direcció tècnica seguirà recaient en Ana Montero, s’incorporarà a Anna Vega i Natalia Didenko, i continuaran com a entrenadores Anna Vives i Gemma Mengual. La campiona del món Virginie Dedieu i la catalana Andrea Fuentes també col·laboraran amb l’equip.
Jaumà és l’única que deixa la selecció espanyola i ha signat un contracte amb la federació holandesa. Allà treballarà principalment amb el duet sènior, compost per les bessones Bregje i Noortje de Bouwer, però també entrenarà cinc duets júniors de l’equip nacional holandès.
El mateix dia que es va anunciar l’adéu de Jaumà es va presentar la nova seleccionadora d’Espanya, Mayuko Fujiki. La japonesa porta un mes al capdavant de l’equip estatal, tot i que ja ha treballat per aquest país en dues ocasions més. Va començar a col·laborar amb Anna Tarrés per preparar el primer Mundial de Barcelona, l’any 2003, i el que havia de ser un fitxatge de diversos mesos va acabar sent un de vuit anys, fins al 2011. En finalitzar, va marxar a dirigir la selecció d’Estats Units. Després dels Jocs de Londres 2012 i amb el comiat de Tarrés, Fujiki va tornar a Espanya per preparar el Mundial de Barcelona 2013 acompanyada per Ana Montero i Esther Jaumà.
Què pot aportar cadascuna?
Per una banda, Mayuko Fujiki aporta reconeixement inernacional. Tot i que no sembli gaire cosa, en la sincronitzada és molt important que una entrenadora sigui coneguda pels jutges i seguidors i tingui un palmarès destacat. En aquest cas, Fujiki ha treballat amb la Xina i els Estats Units, dues potències mundials que han destacat al llarg de la història. A més, com que ha recorregut força continents disposa a priori de més recursos per crear rutines bones o demanar consell.
D’altra banda, Jaumà aporta coneixement i experiència. Ha treballat a les bases de la sincro durant molts anys, al CN Granollers i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, entre d’altres espais. Per tant, sap dirigir un equip i fer-lo créixer, especialment en categories tan importants com la júnior.
L’herència és complicada, sobretot després de la marxa d’Anna Tarrés i l’arribada de grans entrenadores com Masayo Imura o la mateixa Tarrés a la direcció de les grans potències mundials com Rússia, Xina, Japó i Ucraïna. Així doncs, cada cop és més complicat recuperar el podi, però esperem que el nou equip tècnic de la selecció espanyola ho aconsegueixi i que Jaumà pugui fer història amb Holanda.
