Les paraules de Tòfol Castanyer un parell de setmanes abans de córrer la doble ultra a la Serra de Tramuntana definien perfectament la grandesa del repte que estava preparant. Una motivació solidària, humana, que convertia una bogeria esportiva (190 quilòmetres corrent en ple desembre i amb uns quants pics exigents a mig camí) en l’excusa per aconseguir una fita molt més important.
El mes de desembre el veterà corredor de muntanya no tenia competicions i va poder centrar tots els seus esforços en un projecte il·lusionant, no només per a ell, sinó per a tot un poble. Castanyer ja ens alertava llavors que a Sóller se n’estava preparant una de grossa:
Dies després, a l’hora d’iniciar el repte, desenes de persones acompanyaven a Tòfol Castanyer en hores intempestives per donar-li tot el caliu possible. Amb una rialla d’orella a orella, es disposava a iniciar un repte que va completar amb èxit després de córrer durant 32 hores i 45 minuts. L’arribada al seu poble és un dels millors moments esportius viscuts al nostre país l’any 2017. Centenars de persones unides per un repte que ho va transcendir tot i que va demostrar que l’esport pot ser una eina de transformació social espectacular.
Un moment vital intens com pocs i que, a més a més, va anar acompanyat d’un enorme èxit de recaptació en el projecte de micromecenatge per pagar la cadira d’en Pau. Al final, Tòfol Castanyer i la munió d’actes solidaris de Sóller van aconseguir un total de 47.278 euros. Més enllà del cost de la cadira, la resta de diners (més de 32.000 euros) s’han entregat a l’associació Duchenne i a la Fundació Miró Pastor.
El documental
Aquesta setmana Salomon ha penjat el vídeo del repte. Un vídeo que no només ressegueix el repte esportiu, sinó que esdevé un documental curt amb múltiples protagonistes per retratar a la perfecció l’exigència de la doble ultra, la malaltia de Duchenne i l’explosió de solidaritat viscuda a Sóller amb el “Passes per en Pau”. Val molt la pena!
