Mundials d’atletisme: l’altre medaller

Autor: Roger Castillo

Els mundials de Pequín han donat a Kènia el lideratge al medaller per primera vegada a la història i una memorable segona posició a Jamaica, encara que els Estats Units s’han emportat més medalles (18) que ningú. El medaller és l’eina que ens parla de supremacies, d’èxits i triomfs i que massa sovint arracona les emocions, la tenacitat dels atletes i la història que cadascun d’ells acumulen en una trajectòria d’esforç (i, de vegades, de trampa). A la Fosbury utilitzem un sistema de puntuació clàssic per fer un cop d’ull al medaller:

or = 3 punts / plata = 2 punts / bronze = 1 punt

D’aquesta manera, el medaller passa a estar encapçalat per Kènia i els Estats Units amb 36 punts, per davant de Jamaica (28 punts), la Xina (18 punts) i Etiòpia (17 punts).

Històric: lideratges, sorpreses i decepcions

En tot cas, la fórmula escollida (tan vàlida com qualsevol altre) constata allò que tots plegats hem pogut veure aquests dies: Kènia ha volat a l’estadi del Niu i els Estats Units han anat acumulant podis a empentes i rodolons per mantenir una supremacia en l’atletisme mundial cada cop més costosa. De fet, els nord-americans han igualat el menor nombre de campions mundials de la seva història (6) i des de 2003 no assolien tan poques posicions de podi.

En el cas dels africans, la primera posició al medaller i el domini vist a la pista ens porten a pensar en un resultat històric, però fa 4 anys els kenians encara van ser capaços d’assolir una medalla més. És un cas similar amb els jamaicans, que el 2009 van calcar resultats amb una plaça de podi més que a Pequín.

El medaller també ens mostra sense pietat les grans decepcions del mundial. Al capdavant de totes elles, Rússia, que ha aconseguit 4 medalles, una xifra irrisòria si la comparem amb les més de 15 medalles assolides de mitjana per mundial disputat. Els escàndols de dopatge, en aquest cas, han tingut conseqüències directes en els resultats.

També han fracassat França, que s’ha hagut de conformar amb dos bronzes i Itàlia, que s’ha tornat a quedar fora del podi (acumula 2 medalles en els darrers quatre campionats), com altres països il·lustres de la història atlètica com Romania (3r mundial consecutiu sense medalles) o Bulgària, que va pujar al podi de forma ininterrompuda des de 1983 fins a 2001 però que no l’ha tornat a tastar des de llavors.

Per contra, alguns països han completat la seva millor actuació històrica. És el cas de Canadà, que ha passat de batre el seu millor registre el 2013 amb 5 podis per assolir-ne 8 a Pequín (amb dos ors sorprenents!), de l’Holanda de Schippers (3 medalles) i també de la Polònia capaç de dominar els llançaments (3 campions per primera vegada, 8 podis en total).

També són destacables els resultats de la Xina (més medalles que mai, amb 9) i la Gran Bretanya, 4a al medaller oficial i amb xifres que no assolia des de 1993. I, òbviament, d’Eritrea, amb el seu primer campió del món, o Bòsnia i Hercegovina, amb el primer medallista de la història.

Un apunt rellevant: al medaller històric dels mundials la URSS (3 participacions) i la RDA (2 participacions) es mantenen al top 10 de la classificació. S’han disputat 15 edicions. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.

I si…?

… el medaller valorés el pes de la medalla aconseguida en funció dels habitants de l’estat que l’assoleix? Aquest exercici ens mostra resultats dispars, però també ens permet fer algunes observacions. D’entrada, que els resultats de Jamaica són espectaculars. Jamaica és un dels únics 5 països en pujar el podi de forma consecutiva als 15 mundials disputats (els altres són els Estats Units, Gran Bretanya, Cuba i… Espanya!) i és 4a al medaller històric de la competició.

Aquest any, a més, s’alçaria en una meritòria primera plaça en aquest medaller fictici, per davant de tres països més del Carib que compten amb una població encara més minsa (Grenada -Kirani James-, Bahames i Trinitat i Tobago). També és meritòria la 5a plaça de Croàcia, que tot i ser un país amb vocació de bàsquet, futbol i waterpolo, ja acumula 5 edicions consecutives dalt del podi gràcies a un duo de luxe: Vlasic i Perkovic.

Entre els estats que ronden o superen les xifres de població dels Països Catalans hi trobem Kènia, la gran triomfadora de Pequín, al 6è lloc; Cuba, 8a, Canadà, 12a; o Polònia, al 14è lloc. Per contra, ens hauríem de remuntar fins a la plaça 28 per trobar-hi els Estats Units, al 41è lloc per topar amb l’amfitriona Xina i al pou de la classificació per veure-hi el Brasil i el Japó, curiosament, els dos propers països que acolliran els Jocs Olímpics i que tenen molta feina per endavant si volen ser protagonistes en atletisme.

En el seu descàrrec, cal dir que 5 dels 10 països més poblats del món ni tan sols s’han apropat a les places de podi: Índia, Indonèsia, Pakistan, Nigèria i Bangladesh. I, si filem més prim, 3 d’aquests (Indonèsia, Pakistan, Bangladesh) no compten amb cap podi atlètic mundial al seu palmarès. Ja ho diuen, que qui no es consola, és perquè no vol.