Quina vetllada ens té preparada l’UFC per aquest dissabte 29 de juliol! Tres combats pel títol i una carta plena d’històries interessants i combats emocionants. Ara que tothom espera el Mayweather-McGregor, aquesta programació és una delicatessen pels millors paladars que serveix com a grandíssim entrant (probablement serà molt més interessant que el combat de boxa, més proper a un freak show…). Enfrontaments d’alta tensió per la nit d’Anaheim, California. Analitzem els quatre principals combats.
Robbie Lawler vs Donald Cerrone: Llegendes intenses.
Qualsevol fan de l’UFC té entre els seus lluitadors favorits a Robbie Lawler i a Donald Cerrone. No pels seus estils de combat, sinó per la seva actitud: sempre endavant sense por, sempre cremant totes les naus només pujar a l’octàgon. Dues llegendes que finalment es creuaran dins la gàbia i que asseguren una baralla plena d’intensitat i emocions. Si el teu sobrenom és implacable (ruthless) no enganyes a ningú. Cada cop de puny només té l’objectiu de desitjar-te la bona nit. Robbie Lawler és l’expressió més sincera del “search and destroy” i el combat contra Rory McDonald la seva declaració d’intencions més explícita: un bany de sang i determinació que va ser considerat el combat de la dècada.
https://www.youtube.com/watch?v=GZlvn5Oo7vE
Donald Cerrone té una intensitat similar a la de Lawler, però la seva maner d’enfocar el combat és una mica diferent. El Cowboy, provinent del món del kick boxing, viu molt més de la rapidesa i les combinacions i tendeix a regalar-nos KO’s espectaculars a nivells estètic on encadena cops de peu i cops de puny amb una fluïdesa esparverant.
Un duel entre potència i velocitat, un pols entre determinació i combinació que farà les delícies dels bons fans de l’MMA.
Robbie “Ruthless” Lawler | 35 anys | Estats Units (California) | 27-11-1
Donald “Cowboy” Cerrone | 34 anys | Estats Units (Ohio) | 32-8-1
Cristiane Justino Venancio vs Tonya Evinger: La dona més perillosa del planeta
Cristiane Justino Venancio podria ser el nom de qualsevol dona de Curitiba. Però si hi afegim el sobrenom Cyborg tothom en les arts marcials mixtes sap que estem parlant de la que probablement sigui la dona més perillosa del món.
La seva llegenda fora de l’UFC és gegantina. Les seves victòries solen ser sempre al primer round després de passar per sobre la rival com si fos una búfala enfurismada. Quan sumes el seu Muay Thai a la seva potència física, les rivals que entren a la gàbia amb ella no poden fer més que tremolar.
https://www.youtube.com/watch?v=lvUIW-0jC3o
Però davant seu, aquesta vegada, hi té a una dona sense cap mena de por. Tonya Evinger és una lluitadora que pot competir a nivell de violència amb la Cyborg. Té un estil peculiar, on d’una manera o altra, sempre troba la manera més maliciosa de fer mal a la rival. Castiga sense compassió i desmunta emocionalment a qualsevol guerrera. Dura com un clau i confiada com una tigresa, la “Triple Threat” té aspecte de tombar a xarrups al/la més borratxo/a dels teus amics/amigues sense pestanyejar, i un cop tombat/da, demanar una altre ronda.
Totes dues han sigut campiones a Invicta i es disputaran el cinturó que va deixar vacant Germaine de Randamie (no va voler acceptar el combat amb Cyborg i l’UFC va agafar la directa). L’anterior combat pel títol del pes ploma femení, aquest Holly Holm vs De Randamie, va desperatar certa polèmica perquè que ningú va entendre com podria muntar-se sense tenir en compte a la senyora més temible del planeta, que portava des de que va signar per la companyia demanant aquesta nova categoria, més acord amb el seu físic que el bantamweight on patia enormement per arribar a fer el pes. Gran interès en veure a la Cyborg lluitant al seu pes i per comprovar si Evinger, signada pràcticament per aquest combat, és capaç de posar en problemes a la fera de Curitiba.
Cris “Cyborg” Justino Venancio | 32 anys | Brasil (Curitiba) | 17-1-1
Tonya “Triple Threat” Evinger | 36 anys | Estats Units (Missouri) | 19-5-1
Tyron Woodley vs. Demian Maia. L’especialista
El camí de Demian Maia cap aquest title shot no ha sigut fàcil. Ell mateix defineix la seva carrera professional de manera una mica diferent que la resta de lluitadors: vol ser el millor practicant de jiu jitsu brasiler que mai hagi trepitjat l’octàgon.
Llavors estem davant d’un especialista. Però no d’un especialista qualsevol, si no d’un expert absolut en la seva disciplina: múltiple campió del món, cinturó negre en quart grau i vint-i-cinc victòries en arts marcials mixtes eliminant la part mixta de l’assumpte. Heu de pensar que s’ha de ser extremadament bo per poder menystenir la resta d’arestes de l’esport i ser capaç d’arribar al màxim nivell.
https://www.youtube.com/watch?v=8Fjt_MOFKOs
Per desgràcia, el rival que té l’or al voltant de la cintura, té les característiques que pitjor van al paulista. Tyron Woodley és un wrestler consumat amb una defensa de takedowns del noranta-quatre per cent, amb una velocitat i potència en la lluita alçada aclaparadores. El campió demostra una millora constant combat a combat i després del doble enfrontament amb el tae kwondo d’Stephens, ara li toca lluitar contra el grappling de Maia. Sembla que l’emparellament li és més propici, però si l’anaconda de Sao Paulo ha arribat fins aquí, qui pot negar que pot estrangular l’últim dels rivals que el separa del seu somni?
Tyron “The Chosen One” Woodley | 35 anys | Estats Units (Missouri) | 17-3-1
Demian Maia | 39 anys | Brasil (Sao Paulo) | 25-6-0
Daniel Cormier vs. Jon Jones. Redempció, obsessió i molt d’odi
Aquesta història podria omplir milers de pàgines. Gràcies a aquesta espectacular promo de l’UFC, ens podem posar en situació.
https://www.youtube.com/watch?v=Z8lL0EItUvU
Jon Jones és el talent més gran que mai hagi practicat les arts marcials mixtes. Mai ha perdut (l’única derrota que té computada va ser una eliminació per utilitzar els colzes). Va ser el campió més jove de la història. Va defensar el seu títol en múltiples ocasions sortint sempre victoriós i donant un espectacle que el va portar a ser el paradigma de l’estrella de l’UFC. Però com ell mateix diu, el seu èxit no va anar paral·lel a la construcció d’una maduresa i personalitat solides. Poc a poc va anar perdent la batalla contra si mateix. Conducció sota els efectes de l’alcohol, presó, positiu per cocaïna… finalment l’UFC es va veure obligada a treure-li el seu títol.
L’última persona contra el que l’havia defensat era en Daniel Cormier. En DC venia amb un rècord immaculat, ni una sola derrota. Pensava que podria amb el geni, però va patir un portentós cop de realitat:
https://www.youtube.com/watch?v=wyaopUL1klw&t=1779s
Després d’aquella derrota en DC es va obsessionar amb tornar a lluitar amb Jones, l’única persona que l’ha derrotat. Però els múltiples problemes de Jones sempre l’han allunyat d’aconseguir redimir aquella humiliació. No només això, en quedar vacant el títol dels semi-pesants, la competició va organitzar un combat pel títol entre DC i Anthony “Rumble” Johnson que Cormier va guanyar amb facilitat. Ara era el campió, però el cinturó tenia un petit asterisc: mai ha vençut el que per molt és el veritable campió o com el propi Jon Jones no es cansa de repetir “in order to be the champion, you’ve got to beat the champion”. Però per arribar a vèncer a Jones, primer en Jon ha de ser capaç d’entrar a la gàbia: fins tres vegades s’ha programat aquest combat sense arribar a fer-se, sempre per problemes d’en “Bones”. Podeu imaginar-vos la frustració d’en Daniel. Si tot aquest ingredients no fossin suficients, per acabar-ho d’adobar, els dos lliutadors s’odien profundament. S’han insultat, barallat en un cara a cara promocional fent volar tota la paradeta, menystingut contínuament… no es poden suportar l’un a l’altre i no és un odi impostat, és una animadversió profunda i veritable que fa que el combat encara sigui més interessant. Aquí teniu una extensa entrevista conjunta que profunditza en aquest “amor” que es professen els dos guerrers.
Per Cormier és l’última oportunitat de recuperar aquella derrota, guarir les seves ferides i legitimar definitivament el seu títol dels semi-pesants. Jon Jones ha manifestat en diverses ocasions que tot i que no li agrada Cormier, només el considera un peó més en el seu camí cap a ser el millor de tots els temps. Amb aquest combat vol recuperar la seva vida, espantar tots els seus dimonis i demostrar al món que ha tornat per ocupar el tro de millor lluitador del món.
Daniel “DC” Cormier | 38 anys | Estats Units (Louisiana) | 19-1-0
Jon “Bones” Jones | 30 anys | Estats Units (New York) | 22-1-0
