…Gerard Piqué hagués canviat el futbol pel Curling
Cada cop més fart de tot el que envolta el món del futbol, aquest on es mira si un jugador s’ha tallat les mànigues de la samarreta per tapar una bandera o aquest on un jugador no pot passejar tranquil·lament per la seva ciutat, el central del Barça podria haver decidit canviar d’esport i dedicar-se amb cos i ànima al cúrling. Com vam explicar a la Fosbury, el cúrling és l’esport del futur i entre d’altres no entén d’edats i es pot iniciar la pràctica en qualsevol moment, pel que en Gerard podria jugar amb la cantant Shakira i els seus dos fills, i intentar quelcom que ja no té a l’abast: una medalla olímpica.
…Pedro Sánchez hagués guanyat la investidura
Diuen els que hi entenen que Pedro Sánchez tenia bastit un acord amb Podemos i les forces nacionalistes/independentistes catalanes. En aquest acord hom podria suposar que hi havia un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, condició que hauria d’haver estat indispensable pel suport d’ERC.
Si ens atenim a les darreres enquestes, en aquest hipotètic referèndum hi hagués guanyat el si, pel que Catalunya es trobaria avui dia en procés de desconnexió real d’Espanya, si és que no ho està encara. En aquest sentit, el reviscut Comitè Olímpic Català es trobaria fent gestions amb el Comitè Olímpic Internacional per tal que la senyera onegés el 2018 al Japó.
…Sarai Gascón hagués competit als Olímpics i no als Paralímpics
La coneixeria molta més gent que avui dia. L’egarenca de 24 anys va guanyar tres medalles de plata a Rio i ja suma sis medalles olímpiques en la seva curta carrera, dues més que Mireia Belmonte, per posar un exemple.
A tots com a societat ens queda moltíssim per fer a l’hora d’incorporar les persones amb alguna capacitat diversa en el normal funcionament de la societat. El món de l’esport, com tantes d’altres coses, és un dels miralls més nítids del que ens passa, i de moment és trist veure com els Jocs Paralímpics van tenir un seguiment força menor que els Olímpics.
…Michael Phelps hagués agafat un empatx esmorzant a Rio
La BBC va publicar el 2008 un informe amb la dieta del nedador de Baltimore. Una dieta on hi destacava un esmorzar descomunal: una truita de cinc ous, tres tortitas amb xocolata, tres torrades de pa amb sucre i tres entrepans d’ou fregit, formatge, maonesa, ceba fregida, enciam i tomàquet. Tot i que és probable que Michael Phelps només hagi esmorzat això algun dia en particular, bé podria haver estat en algunes de les proves olímpiques d’aquest estiu, i bé podria haver passat que s’hagués quedat al llit sense poder tirar-se a l’aigua.
Què hagués passat? No gran cosa. Abans dels Jocs de Rio ja havia guanyat 22 medalles i era l’esportista amb més metalls de la història olímpica, quatre per davant de la gimnàstica soviètica Larisa Latynina. No hagués guanyat alguna de les sis medalles d’aquest estiu, però seguiria essent un dels esportistes més grans de la història.
…Gómez Noya no hagués sortit en bicicleta el dimecres 14 de juliol
No hagués patit la caiguda tonta a 15 km/h que el va deixar fora dels Jocs de Río. A poques setmanes per la prova olímpica, el triatleta gallec va caure a baixa velocitat i es va fracturar el braç esquerra. Gómez Noya era un dels grans favorits per a guanyar l’or a Copacabana i poder fer front a la dinastia dels germans Brownlee, que es van acabar imposant amb una autoritat insultant. En quatre anys veurem si en Javier arriba a temps de poder redimir-se a Tòquio, o si el joveníssim Mario Mola agafa el seu relleu i es consagra com a una de les grans estrelles d’aquest esport en alça.
…Miki Oca no hagués deixat fora dels Jocs a la Jennifer Pareja
És cert que el jovent apreta fort en el waterpolo femení i que la generació daurada que va guanyar la plata a Londres sembla tenir el relleu assegurat. Ho vam veure dies enrere amb la plata al Mundial Júnior obtinguda per un equip on curiosament no hi ha cap jugadora del Sabadell.
Dit això, ja vam pronosticar que semblava massa arriscat deixar fora dels Jocs l’ànima d’aquest equip i del Sabadell de Nani Guiu que tot ho ha guanyat. La baixa sorpresa de Jennifer Pareja ens va descol·locar a tots, i no sembla de folls pensar que amb l’olotina a l’aigua, les russes ho haguessin tingut un pel més difícil en el partit de quarts que va enviar el combinat espanyol de tornada a casa.
…el diari AS hagués decidit canviar el model de contraportades
Hem parlat a la Fosbury del paper dels mitjans de comunicació esportius en contribuir que el falocentrisme segueixi essent dominant en la nostra societat. Els quatre mitjans especialitzats més llegits d’Espanya tenen un munt d’exemples que els hauria de fer caure la cara de vergonya, però un dels més evidents és el diario AS, dirigit per Alfredo Relaño. En la contraportada d’aquest rotatiu hi podem veure cada dia una dona pràcticament nua que suposadament té alguna relació amb el món de l’esport. El dia que l’AS i els altres mitjans deixin de fer notícies d’aquest tipus, com la ja típica “las novias más guapas de la Eurocopa” o similars tifes, aquests mitjans continuaran contribuint clarament a veure les dones com a un objecte on l’aparença és l’únic amb valor.
…Nairo Quintana hagués atacat a Chris Froome des de l’inici al Tour
El dia de la marmota. Nairo Quintana arriba al Tour amb el lema blaugrana “Aquest any si”. Ja toca, és l’any de donar el cop i pujar al més alt del podi, però de nou, com al 2013 i al 2015, el colombià no va aguantar els atacs del britànic Chris Froome. Repetint l’esquema de les anteriors edicions, el Movistar va esperar fins les últimissimes etapes per atacar i esgarrapar minuts a Froome, però ja era massa tard. Un altre any, en Nairo va veure des dels calaixos inferiors com en Chris s’alçava amb el trofeu de guanyador, el tercer.
A la Vuelta a España Quintana li va tornar el cop, fet que dóna esperances a aquells qui encara creuen en el sudamericà com a possible guanyador de la ronda francesa.
…Carlos Coloma no hagués fet l’excèntrica celebració a la meta de Rio
L’atleta de La Rioja va aconseguir el bronze a Rio en la modalitat de camp a través en ciclisme de muntanya. Tot i això, Coloma ha estat més conegut per la celebració per la medalla en si mateixa, ja que en arribar a meta va imitar el gest d’un torero per posteriorment tocar-se les parts més nobles. A un servidor segurament no li agradi el que va fer el bo d’en Carlos, però el que si és cert és que va aconseguir que molta gent parlés d’ell i la seva medalla, fet que per desgràcia no hagués passat sense l’estrident celebració.
…els escacs haguessin adaptat les modificacions de Capablanca o Fischer
El cubà amb descendència catalana Jose Raúl Capablanca va proposar el 1925 una modificació de les regles dels escacs. Capablanca, considerat un dels millors jugadors de la història dels escacs, era en aquell moment campió del món (ho va ser del 21 al 27), però va preveure que amb els anys els grans mestres coneixerien massa bé el joc i la majoria de partides acabarien en taules. Per aquest motiu va inventar els “Escacs de Capablanca”, on hi incorporava dues figures més per a cada jugador per tal d’ampliar la complexitat i la llibertat en el joc.
70 anys més tard, un altre gran mestre com Bobby Fischer va proposar els “escacs aleatoris”, on les figures es situarien d’inici aleatòriament.
De moment aquestes modificacions no s’han dut a terme i aquest any hem vist una partida molt (massa) igualada entre Carlsen i Kariakin amb el Mundial en joc. El rus i el noruec van fer taules en quatre de les sis partides, i cadascú en va guanyar una altra, pel que van jugar-se el desempat en quatre partides ràpides, de les quals van empatar les dues primeres i Carlsen en va guanyar les dues últimes.
I si… la meva àvia tingués rodes? Doncs seria una bicicleta. Però de moment, ni la meva àvia té rodes, ni res del que hem explicat ha passat o sembla que hagi de passar. Però d’imaginació, que mai ens falti!
