L’estrany cas dels seleccionadors (Dr. Jekyll i Mr. Hyde)

Dins el món de l’esport, pràcticament tots els actors que hi participen tenen papers molt complexos, i més actualment amb l’exposició als mitjans i a l’aficionat. Dit això, sempre he pensat que hi ha una figura que ho té més complicat que tothom, els seleccionadors nacionals.

A la citada novela de l’escocès Robert Stevenson es tracta el concepte grec de l’hybris. Aquest concepte, a grans trets, es basa en l’extralimitació superba del jo, l’experimentació amb allò que no s’hauria de tocar, la tensió entre el subconscient i el jo.

Aquesta lluita interna sembla que acaba afectant la presa de decisions dels seleccionadors. I possiblement ho fa perquè no tenen els elements necessaris per a poder executar una correcta presa de decisions; com hem dit, és la més difícil de les feines.

mikiocajennifer

Com triar els millors sense veure’ls en el dia a dia?

Hom sempre ha cregut en els intangibles. Per tal de seleccionar els 13 millors jugadors d’un esport en tot un país, no només necessites el que tingui més tècnica o millor xut, necessitaràs aquells jugadors que et puguin aportar un plus de caràcter i emocional, aquells qui es puguin adaptar amb més facilitat a nous entorns (nou entrenador, nous companys, nova tàctica…), aquells amb una major personalitat. I aquests intangibles són els que es veuen en el dia a dia dels entrenaments; evidentment que amb una xerrada o inclús amb una concentració de quatre dies, un pot ensumar de quin peu calça cada jugador, però el contacte esporàdic que tenen jugadors i seleccionador fa possiblement insuficients els elements per a la presa de la gran decisió.

I és que aquí arriba el moment en què el seleccionador es converteix en Doctor Jekyll: ell té el poder. Ara, com molt bé sabeu, estem en les setmanes prèvies a la disputa dels Jocs Olímpics de Rio. Els Jocs, la competició més desitjada per qualsevol esportista (menys per als futbolistes; vol dir que no són ben bé esportistes? Reflexionem-hi). Així doncs, el poder que té el seleccionador en el moment que fa la llista és enorme: els somnis de molts esportistes es concentren en aquell document, on segur que hi ha persones que han lluitat i ho han donat tot, però que es quedaran sense premi. I ara tocarà remar i remar durant quatre anys més per tal d’assolir el premi: en la vida d’un esportista, i més en una societat líquida com la que vivim, quatre anys, 48 mesos, gairebé 1.500 dies poden donar molt de si, per a bé o per a malament.

xavi garcia

El waterpolo al focus de polèmica

Aquestes setmanes prèvies a Rio estaran plenes de polèmiques al respecte. De moment, el waterpolo és l’esport més enfangat amb aquest afer. Primerament va saltar  la que sembla gran notícia de tota la prèvia de Rio: la no convocatòria de la capitana Jennifer Pareja per motius tècnics. Una convocatòria que la jugadora del Sabadell no acaba de comprendre, i que tenint en compte ha estat la màxima golejadora de la lliga i ha guiat a les de Nani Guiu cap a la victòria en Eurolliga i Lliga, sembla una decisió estranya la presa per Miki Oca.

Per si no era suficient, la convocatòria del seleccionador masculí Gabi Hernández ha portat cua també. Una convocatòria difícil, amb l’objectiu de trobar la tecla que torni a portar el waterpolo masculí espanyol al més alt després de ja molts anys de travessia pel desert. Evidentment, Hernández tindrà quantitat de raons per creure que la pre-selecció de 16 que ha fet és la millor, però hi ha diversos elements que han aixecat polseguera: d’una banda, l’exclusió del grup de Xavi García, present a les darreres tres cites olímpiques i que tot just fa uns dies es va proclamar campió d’Europa amb el Jug Dubrovnik essent un dels jugadors decisius del conjunt croat; per un altre costat, també ha quedat fora el màxim golejador de la lliga, el jove jugador del Canoe Alberto Barroso, tot i que tres companys d’equip si han entrat a la llist.

Gabi-Hernandez

Menys polèmic no ha estat el fet que cap jugador del Sabadell hagi entrat en aquest top-16, precisament l’equip que va entrenar en Gabi abans de fer-se càrrec del seleccionat, , tenint en compte que els vallesans han estat molt a prop d’arrabassar el títol al totpoderós Barceloneta, en uns play-off brutalment disputats. Noms com els de Jose Motos, mur sota pals; Marc Soler, capità i líder de l’equip, o el golejador Gonzalo López (per dir alguns) podrien haver entrat a la llista perfectament. Una llista on si hi ha tres jugadors del Canoe (3r classificat a 12 punts del Sabadell) i tres jugadors més de Terrassa (4t classificat a 13 punts del Sabadell). Aquesta decisió ha provocat que el tècnic vallesà (i ex-company d’equip a la selecció) Chava Gómez, hagi declarat que la decisió de Gabi Hernández li sembla “increïble, lamentable i injusta”.

Dos nous estranys casos de Dr. Jekyll i Mr. Hyde que, esperem, acabin en bon port.

Fotos: Maria Guixà, EFE, El Pais, Mike Lenard (Waterpolista.com)

Ja tenim aquí la Fosbury 34!