La USAP estrena 2016 amb la seva millor versió

Feia temps que l’Aimé Giral no gaudia tant. Ahir diumenge, en el primer partit que l’estadi de la USAP veia aquest 2016, es va acabar veient un autèntic partidàs en el que els catalans van jugar de tu a tu a un Lyon que és líder indiscutible de la segona divisió francesa i, per tant, membre virtual ja del Top-14 l’any que ve. I van guanyar els arlequinats. Sembla que la samarra negra segueix sent talismà i de fet els rossellonesos van enllaçar algunes traçades de joc, buscant l’evasió i l’offload com ho podrien signar els All Blacks mateixos. El segon assaig, en la darrera acció d’atac, és un bon resum de la voracitat en la que els usapistes van saludar un 2016 en el que volen lluitar per tornar a dalt. Amb l’actitud d’ahir hi ha arguments per creure-hi.

usap-lou-(22)

 

Sí, només és un partit. Un partit més. El primer del 2016 i amb certa ressaca del “Noel” francès, sí. Però el partit contra el Lyon, ple d’exjugadors de Primera i molt consistent a l’hora de traçar i defensar la línia, tenia tints d’excepcionalitat. Li costa omplir-se, a l’Aimé Giral, i de fet des del descens l’estadi sembla haver perdut un punt d’entusiasme col·lectiu. Però si una cosa té l’afició catalana és que quan l’equip dóna el 100 per cent, la grada hi posa el plus. El temut “quart d’hora català” és una conjunció entre l’essencialisme del joc tradicional nord-català i la fam desbocada de la seva afició. Ahir va tornar la comunió.

També era un partit especial perquè el president de l’entitat, François Rivière, està hospitalitzat. Després d’un greu accident va estar en coma i, encara delicat, va rebre l’estima dels assistents. Això també és el rugbi al Rosselló, una lluita col·lectiva i solidària per molt discutida que hagi estat la gestió de la directiva els últims temps. Una pluja de peluixos al final del partit va ser la mostra de suport al directiu.

Assaig a temps complert

El partit va començar amb un cop de càstig del Lyon de bones a primeres i un mal primer tram dels jugadors locals. Més físic l’equip de la segona ciutat francesa, la melé catalana semblava molt inferior i el contrast entre dinàmiques de joc no feia ser optimista. Però la USAP va començar a tirar d’orgull per sintonitzar de seguida amb allò que els demana la seva gent. Va ser valenta plantant cara a atletes més forts i sovint amb la perícia dels jugadors que aprofiten en rugbi ser menys alts van començar a netejar rucks de forma ferotge, situant l’eix vertebrador del joc sobre la 22 rival.
usap-lou-(1)
No van arribar els assajos fins la segona part amb una USAP cada cop amb menys complexes i un Lyon que havia escalfat l’ambient durant bona part del partit bloquejant el joc, enfangant la contesa. Aquí va rebrotar l’alegria catalana en el joc i el públic va començar a vibrar en bones transicions i ràpides obertures. Cada cop que es buscava el cantó obert l’Aimé Giral bramava com feia temps que no se’l sentia. Va arribar un assaig d’Strokosch com a culminació del treball col·lectiu i llavors sí que el líder va desenfundar l’ambició per anar a buscar una avantatge que amb un assaig de percussió i perseverança va situar els locals per sota al marcador a sis minuts del final.
Llavors la USAP va ser la USAP i va anar amunt amb una gran tasca de la primera i la segona línia, que enfonsava el Lyon 22 endins. No hi va faltar el punt imprecís d’una touche perduda en el minut 78 però l’equip va tenir una altra oportunitat, va moure l’ovalada de forma dinàmica i va desfermar l’eufòria en una altra penetració del jugador escocès que va situar la victòria final, ampliada amb la conversió de Bousquet. L’equip segueix cinquè i l’entrada al play-off dependrà de si se segueix o no amb la versió oferta ahir. Però per segon partit seguit a casa, l’afició va celebrar no només el resultat sinó sobretot les sensacions que sap transmetre l’equip arlequinat. Karl Chateau, el capità, ho va resumir sobre la mateixa gespa: “Avui hem vist la USAP que tant ens estimem”.
usap-lou-(23)
Fotos: Marian Rocher

Ja tenim aquí la Fosbury 34!