Aquest dimecres 18 de novembre del 2015 ha començat molt negre per tots els amants del rugbi. Jonah Lomu, el jugador llegendari dels All Blacks, ha mort als 40 anys d’edat segons han confirmat les autoritats de la federació de Nova Zelanda. Lomu, l’home amb més assajos de la història dels Mundials –empatat amb Brian Habana– i el jugador que va girar com un mitjó aquest esport d’ençà de la seva eclosió el 1995.
D’obituaris, glosses i ressenyes se n’escriuran un munt perquè, també mediàticament, Lomu va marcar un abans i un després. Es parlarà del seu joc imparable, de la rapidesa de velocista a la que sabia posar un cos de més de 100 quilos, de com els rivals rebotaven en ell com en l’assaig memorable contra Anglaterra del mateix Mundial de Sud-Àfrica. També es parlarà d’ell com emblema publicitari, com a símbol dels All Blacks i com a exemple de superació ja que va estar-se 10 anys de la seva vida barallant-se amb una estranya malaltia renal.
Ell va canviar el concepte dels defenses, el joc dinàmic, les fases d’evasió i l’ocupació d’espais perquè atreia rivals i fixava línies d’acceleració enganxades a la calç encara que la major part de temps va jugar de centre. Va ser un jugador condicionador de tots els rivals i, a la vegada, un exemple de solidaritat All Black i la seva llegenda de “millors persones, millors jugadors”.
Lomu, ferotge dins el camp, complia els requisits i cànons dels bons rugbiers i es desvivia fora per l’afició. Participava en clínics arreu del món i se sabia escoltat pel que, sovint, la seva veu era de les més escoltades i respectades dins el món de l’ovalada. Abans de la gran final del darrer Mundial, per exemple, desplaçat a Austràlia va alertar que la seva selecció podria patir si el joc es basava en un contrast entre les terceres línies. El plantejament d’aquell partit per part de Nova Zelanda va ser catedràtic: Austràlia no va tenir opcions.
En un món com el del rugbi en què la retirada no suposa una sortida de l’esport, en la majoria de casos, el colp que suposa una notícia com la que avui ha començat a circular agafa dimensions emocionals importants. En el cas de Jonah Lomu, a més, hi hauria una pràctica unanimitat en considerar-lo el jugador més transcendent de la història d’aquest esport per com i per quan va aparèixer, en la transició al professionalisme, en la “fisicalització” o “enduriment” del joc, al tombant mediàtic de tot el relacionat amb aquest esport.
De Lomu en queda una estela impossible de resumir, milers d’assajos gravats en VHS, youtubes o i memòries i la consciència que, per com la seva aparició va marcar un abans i un després, avui no ha mort un dels millors rugbiers, sinó un dels millors esportistes de l’últim quart de segle.
