El 23 de juliol de 2021 potser serà un dia de glòria esportiva. De moment el que sabem del cert és que aquest 23 de juliol de 2020 no ho és pas. Avui era el dia en què s’havia de celebrar la cerimònia inaugural a Tòquio i donar pas a disset dies de competicions esportives de màxima exigència i amb milions d’espectadors arreu del planeta. Sense pandèmia pel mig, és clar, tot hauria estat diferent.
Ara la gran incògnita és saber si els Jocs de 2020 s’arribaran a celebrar mai. El COI ha estat taxatiu en diverses ocasions: si no se celebren l’estiu vinent, quedaran cancel·lats de forma definitiva i els Jocs viuran un buit de vuit anys entre Rio 2016 i París 2024 com ja és segur que passarà amb els Jocs de la Joventut. Que les incerteses són gegantines ho demostra l’inici del compte enrere mig d’amagat perquè ara per ara hi ha força números que l’ajornament d’un any es converteixi en una proclama al vent i res més. Hi ha tres indicadors que no porten bons auguris:
1. L’expansió de la pandèmia
Ahir es va batre el rècord de testos positius per coronavirus amb més de 280.000 nous casos arreu del món i més de 7.000 persones van morir per la covid-19, una xifra que només s’havia vist durant alguns dies d’abril. La major expansió territorial deixa entreveure que les xifres de contagiats i de persones mortes diàriament serà més elevada en les properes setmanes i pocs països han sigut capaços de frenar, de forma efectiva i real, una pandèmia tan anunciada com inesperada. El Japó, com també han fet la Xina o Corea del Sud, és un dels països que ha sabut reduir l’impacte de la covid-19 entre la seva població. Difícilment s’exposarà a una potencial transmissió comunitària del virus, ja no tant amb una descartable presència de públic estranger, sinó amb l’arribada de milers d’altetes, entrenadors i altres acompanyants d’arreu del món.
2. Els dubtes de la població
Els japonesos han passat de l’eufòria preolímpica a veure els Jocs amb malfiança. Una enquesta recent ja indicava que la majoria de persones que hi havien dit la seva eren partidàries de cancel·lar els Jocs Olímpics de Tòquio i passar pàgina. El suport ampli de la població local sempre és un requisit per al comitè organitzador i costarà molt revertir aquesta percepció. De fet, tot indica que a mesura que s’apropi la cita al calendari els dubtes es generalitzaran un cop la il·lusió i l’embranzida inicial queden molt lluny. En un ordre de prioritats la salut sempre prevaldrà davant els Jocs. També caldrà veure com es manté activa la bossa de persones voluntàries que són un engranatge imprescindible per al bon funcionament dels Jocs.
3. El comitè organitzador de Tòquio cada cop parla més clar
Mentre el COI explica que els Jocs es faran sempre que sigui possible cada cop hi ha més veus autoritzades que concreten quins són els elements que s’han de complir per garantir l’esdeveniment. Yoshiro Mori, president del Comitè Organitzador, ha explicat que “si la situació actual continua, no podrem celebrar els Jocs el 2021”, i ha explicat que la clau de volta passarà per l’existència d’una vacuna generalitzada contra la covid-19. Aquesta seria la màxima garantia possible en cas que arribés amb un marge suficient de temps: “Que els Jocs tirin endavant depèn de si la humanitat és capaç de derrotar el coronavirus, concretament amb el desenvolupament d’un fàrmac o vacuna” que si arribés més enllà del primer trimestre de 2021 probablement ja hauria fet tard.
Un escenari sense certeses
Aquestes tres qüestions se sumen a moltes altres incògnites (el parer dels esportistes, el calendari competitiu que es podrà fer de forma real, el nivell de forma físic, les afectacions sobre el pressupost econòmic, la no coincidència amb competicions ajornades durant el 2020 o 2021…) i de moment hi ha poques experiències d’èxit en l’esport d’elit que el COI pugui replicar amb facilitat. Potser la que més s’hi aproparia seria una bombolla a l’estil del que ha preparat la NBA a Florida, però en una cita amb tantes instal·lacions i seus diferents això sona a ciència ficció. Més encara quan al cap de poques setmanes s’hauria de replicar, també, per a la comunitat paralímpica.
Quan falta un any per als Jocs de Tòquio, tot és ben confús i imprevisible. Als esportistes els toca viure un any d’incertesa permanent.
