És complicat centrar-se únicament en l’esport a Tarragona 2018. La jornada ha estat marcada per un atropellament i una protesta laboral, però també per la presència del príncep de Mònaco, de la lluita, l’halterofília, el bàdminton o les finals de gimnàstica artística, les més concorregudes de totes.
El dia en 3 claus
1. Cada dia en passa alguna de grossa
Ja ho podem dir: Tarragona 2018 serà recordada pels despropòsits més que per l’esport. En la jornada d’aquest dimarts el Comitè organitzador ha confirmat l’atropellament d’un infant irlandès de 5 anys per part d’un treballador dels Jocs fora de l’horari de servei però amb el cotxe oficial, begut i escapant-se del lloc dels fets. El nen està en estat greu i evoluciona favorablement. A Vila-seca la competició de lluita ha començat amb un retard de pràcticament una hora perquè un grup d’àrbitres ha decidit fer vaga perquè no estaven rebent els diners per pagar l’allotjament ni la manutenció. Els organitzadors han decidit acabar amb la protesta suspenent de les seves funcions als àrbitres en qüestió. En fi.
També s’ha sabut que un gimnasta tunisià va marxar diumenge i no se l’ha localitzat fins avui, a Montpeller, amb la competició ja acabada. El dilluns va ser el torn de l’himne cantat a viva veu per problemes de megafonia i de Mireia Belmonte exercint d’autoritat repartint medalles a les seves rivals de podi. El joc dels despropòsits.
2. Un príncep a Valls
El príncep de Mònaco, màxima autoritat del petit estat exclusiu mediterrani, ha fet acte de presència als Jocs de Tarragona per assistir al debut de les competicions de tennis de taula i de tennis, amb presència en ambdós casos d’esportistes monegascs. La corrua d’autoritats per rebre’l ha estat l’esperada. De moment Mònaco no ha inaugurat el seu medaller i ho tindrà difícil per aconseguir-ho en els propers dies.
3. L’egípcia Sara Ahmed fa bons els pronòstics
Aquesta aixecadora de peses és una de les grans estrelles de l’esport egipci. Ahmed va ser una de les úniques tres medallistes del seu país a Rio 2016 i acumula un ampli botí de medalles en l’escena internacional: campiona dels jocs africans i dels jocs àrabs, compta amb títols en categories inferiors per donar i per vendre. Nascuda el 1998, ha demostrat el seu talent aixecant 8 quilos més que la segona classificada en arrencada i 13 kg més que cap altra en els dos temps (135 kg, un nou rècord). Una de les diferències més bèsties entre una competidora i les seves rivals a Tarragona 2018. A Mersin 2013, quan tenia només 15 anys, ja va proclamar-se campiona.
Amb nombrosos casos de dopatge, Egipte és un dels països que està en el punt de mira del COI: la seva participació en halterofília a Tòquio 2020 ara per ara penja d’un fil.
La imatge del dia
Els esportistes de casa nostra
Sense les competicions de natació tot és més complicat. La jornada més fluixa per als esportistes del nostre país ha comptat amb pocs protagonistes en competició. Malgrat això, quatre d’ells han acabat al podi. Els èxits més importants han arribat en gimnàstica artística. En les finals individuals per aparells un esportista de Catalunya, un del País Valencià i un de les Illes Balears han tastat el podi. Especialment sorprenent ha estat la plata assolida per la jove Paula Raya (1998), que ha aprofitat les errades de les rivals a les asimètriques per aconseguir l’èxit internacional més rellevant de la seva carrera. Cíntia Rodríguez ha aprofitat una final de terra amb exercicis molt discrets per fer-se amb el bronze, la mateixa medalla que s’ha endut Néstor Abad a la barra.
Paula Raya
¡Qué maravilla, @Praya98! Este ejercicio de la gimnasta de @RFEGimnasia le ha dado la plata en asimétricas de #Tarragona2018 pic.twitter.com/lWjFFyD15y
— LaLiga4Sports (@LaLiga4Sports) 26 de juny de 2018
Lluny de Reus, a Vila-seca, s’ha disputat una nova jornada de lluita on Taimuraz Friev, el lluitador d’Ossètia del Nord que va aterrar a casa nostra a través del centre de La Mina, ha aconseguit la medalla de bronze després de sumar dos triomfs, un empat i una derrota en els dos dies de competició.
