Les dues corees, unides per l’olimpisme Un nou gest de distensió a través de l'esport

En els darrers mesos les cimeres entre Corea del Sud i Corea del Nord semblen obrir un camí que superi l’enfrontament i cerqui punts en comú. L’esport hi juga un paper clau.

Tot i que les disputes polítiques entre Corea del Sud i del Nord venen de lluny, l’esport ha ofert tradicionalment camins compartits insòlits en altres facetes de la societat. Fins l’any 2006 les delegacions coreanes desfilaven plegades sota la bandera de la unificació en els Jocs Olímpics. Després dels Jocs de Torí, però, l’escalada de tensió en el conflicte va provocar que cada delegació anés per lliure fins aquest 2018. Amb una prèvia d’anuncis i desmentits constants, finalment als Jocs Olímpics d’hivern de Pyeongchang es va recuperar la imatge clàssica: els esportistes de Corea del Nord desfilant conjuntament amb els del sud amb una sola bandera. Les dues corees unides per un objectiu comú.

L’experiment va tenir l’equip femení d’hoquei sobre gel com a principal protagonista. Mentre la delegació amfitriona tirava milles amb 122 esportistes i la nord-coreana es desplaçava al país veí amb 10 competidors, l’equip coreà unificat comptava amb un equip de 35 jugadores (23+12) que unien esforços per defensar els mateixos colors en una competició en què tenien totes les de perdre pel baix nivell esportiu de l’hoquei gel en aquests països. La notícia, de fet, va arribar amb les coreografies de les grades i el primer gol anotat per aquesta selecció ben especial.

711354c4-646f-11e7-badc-596de3df2027_1280x720_153014

Aquest dimecres s’ha celebrat la tercera cimera intercoreana de l’any i ambdós països no només han ratificat l’aposta feta el 2018 sinó que han decidit anar un pas més enllà. Es confirma, d’entrada, que els dos països comparteixen l’objectiu de repetir l’equip unificat per als Jocs d’estiu de 2020 a Tòquio. Caldrà veure en quines disciplines i de quina manera s’acaba formulant aquesta declaració d’intencions. El més sorprenent, però, és l’anunci d’un treball de fons per esdevenir seu olímpica a mig termini.

Corees 2032?

Adjudicats els Jocs de 2024 a París i els de 2028 a Los Angeles, la cita del 2032 ja té un primer pretendent oficiós. Es tractaria d’una candidatura conjunta entre Corea del Nord i del Sud que repartiria els esdeveniments més importants del torneig olímpic entre Pyongyang i Seül, qui ja va ser seu dels Jocs de 1988. La declaració firmada pels dos presidents (Moon Jae-in, de Corea del Sud, i Kim Jong-un, de Corea del Nord) assegura que han “decidit cooperar” per organitzar de forma comuna els Jocs de 2032, una idea que havia avançat el ministre d’esports sud-coreà en els darrers dies davant els mitjans de comunicació.

Una imatge simbòlica i potent d’unió entre pobles a través de l’esport que podria convertir-se en la primera candidatura de la història de l’olimpisme en comptar amb seus de dos països diferents en una mateixa edició dels Jocs.

 

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU