Del break dance a la marató popular: l’olimpisme de 2024 Els Jocs continuen innovant en la recerca del públic més jove

Ja fa unes quantes dècades que els Jocs Olímpics van expandir horitzons més enllà de les disciplines esportives més clàssiques. Ara volen anar encara més lluny.

Fa uns mesos explicàvem que el cheerleading estava fent una forta campanya per esdevenir un esport olímpic. Un xoc amb allò que la majoria de nosaltres associem al ball d’animació i la realitat d’un teixit competitiu d’elit en constant creixement i en una disciplina mixta que té un enorme èxit en alguns països. De moment, però, la seva irrupció olímpic no serà el 2024. Els Jocs de París volen mimar els esports vinculats al ball i al món urbà però prioritzen el break dance com la millor opció per captar l’atenció del públic més jove cap als Jocs.

Els organitzadors dels Jocs de 2024 han anunciat que proposaran el break dance com una nova disciplina del programa olímpic oficial. Un esport convidat que se sumaria a tres disciplines més que ja seran protagonistes a Tòquio d’aquí a un any i mig: l’escalada, el surf i l’skate. La decisió es podria considerar d’oficiosa, atès que el COI acostuma a respectar la voluntat del comitè organitzador dels Jocs i l’anunci parisenc sembla comptar amb el beneplàcit de l’organisme esportiu. Malgrat tot, l’acord sobre els esports convidats a París 2024 s’haurà de prendre en sessió plenària de l’olimpisme el mes de desembre de 2024.

El break dance, una disciplina en auge

Mentre el món del karate s’exclama d’indignació per quedar fora dels Jocs abans fins i tot del seu debut olímpic l’any vinent, els esports urbans es consoliden com un àmbit de conquesta per al COI, que a l’skate del Japó hi suma una disciplina de break dance que es va estrenar amb èxit de pública als Jocs Olímpics de la Joventut de Buenos Aires fa tot just uns mesos. Un esport que fins fa poc no era considerat com a tal i que a casa nostra, per exemple, no compta amb una estructura federativa específica que li doni cobertura. Malgrat això, els organitzadors de París 2024 estan convençuts que el seu creixement i la popularitat que té entre els joves francesos, nord-americans i, especialment, asiàtics, determinarà el seu èxit en el debut olímpic.

En els darrers mundials de break dance esportistes de països com Rússia o el Japó van triomfar i falta veure quin és el camí de classificació que marca el COI en una modalitat que evoluciona constantment. Sigui com sigui, la irrupció del break dance no és l’única novetat que treballa l’equip de Tony Estanguet, una gran estrella del piragüisme francès que lidera el comitè organitzador dels Jocs de 2024.

La marató paral·lela

Segurament una altra proposta que també ha sorprès a tothom és la celebració d’una marató popular que sigui una protagonista més dels Jocs Olímpics. La prova més clàssica de la història de l’olimpisme viurà la seva edició més especial amb una marató popular que resseguirà el mateix recorregut de la marató del programa olímpic en el darrer dia de la competició. Dues maratons en un mateix dia, en horaris diferents i amb nivells i reconeixements diferents, però que vol convertir els espectadors que ho desitgin en actors esportius per primera vegada en la història de l’olimpisme.

La marató de París, una de les més concorregudes del món

Estanguet ho explicava des d’una vivència personal:

“Quan era petit tenia el somni de poder jugar a tennis a Roland Garros, de poder fer bicicleta durant el Tour de França. Per primera vegada els espectadors esdevindran actors. Ells faran els Jocs, podran viure l’esdeveniment per dins el mateix dia i amb el mateix recorregut que els atletes olímpics”.

Vista la popularitat de la marató de París i la novetat de la proposta, és previsible que la idea del comitè organitzador parisenc esdevingui un èxit de masses i ofereixi la millor imatge possible de la capital francesa per tancar els Jocs.

Esports electrònics, un primer tastet

Un altre dels àmbits que París 2024 vol treballar són els e-Sports. Encara lluny de formar part del programa olímpic, els organitzadors tenen la intenció d’usar els videojocs esportius com un mecanisme per fer partícips els espectadors de les competicions “reals”. En esports com la vela, el ciclisme, el rem o el piragüisme es buscarà la manera que els aficionats puguin competir amb els campions. Encara a les beceroles, caldrà veure com queda aquest darrer projecte.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!