André Rodrigues (Sao José dos Campos, 1983) sempre havia volgut regentar el seu propi gimnàs. Estava convençut que el tindria al Brasil, però va arribar a Lleida gràcies a un amic, s’hi va quedar i va obrir el ‘Brazilian Jiu–jitsu Lleida‘ en què instrueix gairebé 100 persones entre les classes de nens, adults i defensa personal no mixta.
El brasiler va aterrar a Polònia i va voltar per fins a catorze països abans d’arribar a la capital del Segrià. Va començar a fer classes de capoeira, però va acabar decantant-se pel Jiu Jitsu. Fa unes setmanes va penjar-se dues medalles de bronze al campionat europeu de Jiu Jitsu brasiler sense quimono a Roma. El truquem just abans de fer classe amb els més joves.
Rodrigues explica que va començar a practicar-lo el 2002 a Brasil: “En un gimnàs on entrenava a canvi de netejar el tatami i l’establiment. Havia fet capoeira, i encara en faig per temes de voluntariat amb persones amb síndrome de Down de Lleida, però el meu punt fort és el Jiu Jitsu brasiler”.
View this post on Instagram
Continua detallant que a més del Jiu Jitsu tradicional, el japonès, a Brasil hi ha el Jiu Jitsu brasiler: “El senyor Hélio Gracie va donar un salt qualitatiu al Jiu Jitsu del Brasil. És una barreja de judo i altres disciplines com la lluita olímpica. És un pèl més agressiu i amb més varietat de tècniques. Amb el Jiu Jitsu he obtingut medalles i suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida”.
Quan ha d’afrontar un campionat, el judo l’entrena al Dojo de Go Tsunoda, el pare de l’Ai Tsunoda, per arribar en bona forma a les competicions com la de la capital italiana. “El de Roma era un campionat anual de grappling, el campionat d’Europa sense la jaqueta del quimono en què hem de fer les tècniques agafats a l’oponent”. El brasiler ja va ser campió continental fa set anys i confessa que l’esport està evolucionant molt: “Feia dos anys que no competia per culpa de la pandèmia i pensava que perdria a la primera ronda, però gràcies a la meva experiència vaig poder ser tercer en la categoria de 91,5 quilos i a la d’Open que és una categoria sense limitació de pes, en què em puc enfrontar contra algú que pesi 70 quilos o 150. Em vaig sentir molt bé, fort i motivat per continuar competint“.
L’André és conegut al món de les arts marcials com a Piolho: “A la capoeira tots tenim un sobrenom. Antigament, els capatassos mataven els esclaus que practicaven capoeira, aleshores havien de tenir un sobrenom per escapar de la mort. Ets en Piolho?, em preguntarien, i jo els respondria que no, que sóc l’André Rodrigues, i no em trobarien perquè no sabrien que en Piolho sóc jo”.
Confessa que “al principi no m’agradava perquè piolho vol dir poll. De petit tenia polls i per això em van començar a dir així. Vaig arribar a deixar de fer capoeira durant dos mesos per veure si els meus amics s’oblidaven del meu sobrenom, però ja no hi va haver manera. Avui en dia, per tota Europa, si tu parles d’en Piolho, sabran que parles de mi. Ara ja m’agrada, fins i tot, si pogués, avui mateix em canviaria el nom i se m’ha arribat a fer estrany que em diguin pel nom de pila. Prefereixo que em diguin Piolho“, sentència.
A Lleida ha trobat una segona casa: “Havia viatjat per tota Europa i un amic que em va dir que havia de venir aquí, pel menjar, la cultura, el temps… i vaig venir a veure què em semblava. Em va agradar la tranquil·litat i la seva gent i vaig decidir que m’hi quedaria un temps. Vaig començar a fer classe de capoeira al Col·legi Maristes, a les Dominiques i a un gimnàs i com que les coses m’anaven bé m’hi vaig quedar… i fins avui”.
“El meu somni era obrir un gimnàs de Jiu Jitsu. Faig capoeira des del 1996 i Jiu Jitsu des del 2002. Al gimnàs on vaig iniciar-me netejava el tatami a canvi de rebre classes i la gent se’n reia de mi. Jo estava convençut que un dia obriria el meu propi gimnàs, he de confessar que pensava que el tindria al Brasil, no a Lleida. Avui encara netejo el tatami, però ara és el meu tatami i m’encanta fer classes a nens que més endavant podran ocupar el meu lloc”.
A més de classe per nens i adults, el ‘Brazilian Jiu–jitsu Lleida’ també ofereix classes de defensa personal no mixta: “Com que hi ha molts atacs contra les dones vaig creure convenient oferir classes de defensa personal. Treballo en el sector de la seguretat i a les nits he vist força noies que han viscut situacions desagradables i vaig pensar que havia de fer alguna cosa al respecte. Faig les classes, en què solen haver-hi unes 15 alumnes, perquè puguin defensar-se davant un atac”.
Al gener en Piolho disputarà el campionat d’Europa de Jiu Jitsu Brasiler amb quimono a París i té la medalla d’or entre cella i cella: “He estat dos cops segons i dos més tercer i ara sento que he de portar la medalla d’or a Lleida, perquè el 2023 pot ser el darrer any en què competeixi, tot i que encara no ho tinc del tot decidit perquè estic enamorat d’aquest esport”.
Imatge de portada: cedida per André Rodrigues
