Isabel Pérez: “Volem que tothom se senti partícip de l’esport català”

7 minuts de lectura

Entrevistem Isabel Pérez Espinosa (Barcelona, 1987), secretaria general de la UFEC,  llicenciada en dret i especialista en l’àmbit legal de l’esport.

Al tram final del curs esportiu parlem amb ella per fer balanç de com ha anat i saber cap a on es dirigeix l’esport català. Pérez Espinosa reflexiona sobre el paper de la dona a l’esport i en la direcció d’organismes esportius i notícies d’actualitat de la branca legal de l’esport. 

Aquest curs hem viscut els rècords del Barça femení al Camp Nou. Diries que s’ha encetat, des de fa temps, un nou paradigma per la dona en l’esport?

Els rècords aconseguits pel Barça ens han ajudat a visibilitzar una feina que fa temps que fem. L’esport femení no va començar ahir, hi ha una feina de rerefons que les esportistes, els clubs i les famílies fa temps que realitzen i ara en gaudim els resultats. Els rècords assolits per Barça ho fan visible i ho plasmen, han superat el rècord que hi havia de la final del Mundial femení del 1999 al Rose Bowl a Califòrnia i són la punta de llança. No em canso d’agrair-los-hi perquè acceleren el canvi que fa temps que demanem i pel qual treballem de manera impagable. Ara podem estar contents pel rècord aconseguit, però s’ha de valorar el fet d’haver-ho aconseguit sota la pressió a què estaven sotmeses les esportistes per la mateixa competició i el fet de saber que tenien a la seva mà superar aquest rècord històric.

Als partits de Lliga hi ha molt menys públic a les grades, però…

Cal continuar empenyent i aquí ens heu de donar un cop de mà els mitjans de comunicació. S’ha demostrat que quan s’hi posa el focus i s’explica i es fa visible què passa a l’esport femení, hi ha interès. La gent ho gaudeix igual o més que l’esport masculí, així que podem parlar del Barça femení, però la resta d’esports i disciplines hi van darrere.

Anem per bon camí com ho demostra la igualtat salarial entre jugadors i jugadores que ha anunciat la Federació Espanyola de Futbol?

L’acord a què s’ha arribat entre la RFEF i les jugadores és un avenç més que ens porta cap a aquesta igualtat efectiva. Fa un mes i mig es van aprovar els estatuts de la primera lliga femenina de futbol professional i un parell de setmanes enrere van escollir la presidenta.

El que passa és que les màximes divisions femenines són lligues no professionals…

Sí, però en lligues masculines tampoc passa. Les lligues de futbol, bàsquet i handbol són professionals, però en altres esports no passa. La locomotora és el futbol i ens ha d’ajudar a aconseguir aquestes fites.

Com poden les dones directives trencar sostres de vidre en el món de l’esport?

Es trenquen sostres de vidre quan es generen referents. Un bon exemple és l’augment de llicències federatives en l’esport femení que hi ha hagut en els últims anys. Això ajudarà al fet que cada cop hi hagi més dones directives, perquè confio que la tendència natural és que algunes d’aquestes esportistes quan acabin la seva carrera apostin per dedicar-se a la gestió i ocupar el paper de directives, però per accelerar-ho cal visibilitzar les dones que ja ocupen aquests càrrecs perquè d’altres les segueixin. A la UFEC tenim el WESE (Woman Executive Sports Education), un postgrau de lideratge amb perspectiva de gènere pensat per a dones directives del sector. Anem per la segona edició i és una gran eina. Fem una formació intensiva en tècniques de lideratge molt enfocades en l’auto lideratge i genera una xarxa de poder femení perquè d’altres s’hi puguin sumar i entenguin que no estaran soles.

Us centreu en els rols de lideratge de les dones?

El WESE té un estudi científic i metodològic al darrere que el sustenta i és cert que els rols de lideratge de les dones són diferents que els dels homes. En sectors molt masculinitzats com l’esport es cometia l’error d’intentar accedir-hi copiant rols masculins dels de tota la vida i ara la tendència està canviant i cada cop observem més dones que exerceixen un lideratge femení més empàtic i transversal. Podem aportar una perspectiva diferent que segur que aporta coses noves al model que ja existia.

L’avantprojecte de Llei de l’Esport… una eterna promesa per millorar la regulació jurídica?

Hi ha el projecte de Llei de l’esport de Catalunya que va ser impulsat en forma d’Iniciativa Legislativa Popular per la UFEC. Es van aconseguir més de 150.000 firmes, per fer una ILP a Catalunya te’n demanen 50.000 i vam triplicar aquesta xifra i, per tant, s’evidencia el suport popular a què l’esport pugui comptar amb un marc normatiu modern i actualitzat. Actualment, es troba en seu parlamentària perquè amb els canvis de legislatura les ILP no decauen, es mantenen. Venim reclamant des de fa temps modificacions substancials que el sector necessita com un finançament just i adequat, ara mateix estem en un 0,2% dels pressupostos públics destinats a polítiques esportives i creiem que l’1% és el necessari per aconseguir una Catalunya més esportiva i això ha d’anar acompanyat de recursos públics que creiem que hem de blindar amb la llei. Aquesta llei també pretén agilitzar tota l’administració esportiva que està regulada per un marc normatiu obsolet i la pandèmia ha evidenciat que la part burocràtica havia quedat molt endarrerida. Serà una ajuda als directius i directives que fan possible el nostre sector dia a dia i els donarà un àmbit normatiu més adequat.

Quan serà una realitat?

A Catalunya, amb les propostes ja al Parlament, la pilota és a la teulada dels parlamentaris. Als diputats no els cal res més que posar-se a fer feina perquè el sector ja els va fer arribar la proposta i el que volem és treballar. Tant de bo aquesta legislatura tinguem una Llei de l’esport catalana. En l’àmbit estatal al Congrés dels Diputats hi ha un projecte de Ley del Deporte en tràmit parlamentari i crec que aquest any pot veure la llum. Competencialment en l’àmbit català ens afecta de forma anecdòtica perquè les competències estan transferides de forma exclusiva a Catalunya. És una llei que regula les relacions amb les federacions espanyoles i la participació de l’administració estatal i nosaltres hi hem participat i hem fet esmenes i continuem treballant-hi amb els grups parlamentaris.

Compliance Esportiu: per què serveix i com s’hauria d’implementar?

Segur que et sonen més els programes d’integritat. En això La Liga és una organització molt avançada en la regularització dels clubs participants en temes de fair play econòmic, integritat, regulació de conflictes d’interessos, etc. Tota aquesta amalgama de normatives que estableixen codis de conducta és el Compliance. La UFEC va arrencar el programa “Entitat ètica esportiva” fa tres anys i el que fem és ajudar a les entitats a través del finançament d’aquests programes, per tal que implementin aquests protocols i codis. A la pràctica serveix perquè experts en el sector facin un mapa de riscos de la seva entitat, sobretot de riscos penals, i facin una proposta de regulació perquè la gestió del dia a dia sigui la correcta. Hi va haver una època que en l’àmbit internacional en entitats esportives hi va haver casos de l’esport base que van perjudicar la nostra reputació. Aleshores vam fer un pas endavant amb el Compliance esportiu per demostrar que la feina que fan les directives dels clubs i federacions esportives de Catalunya és ètica, transparent. La fan perquè estimen el sector.

Isabel Pérez ocupa el càrrec de secretaria general de la UFEC des del mes de juliol de 2020

Llei antidopatge: anem tard respecte a altres països?

Jo crec que no, la llei antidòping ara fa un parell de mesos que va arrancar amb algunes adequacions per posar-nos al dia sobretot de requeriments que demanava l’Agència Mundial Antidopatge. Sempre cal recordar que els valors de l’esport porten associats una sèrie de conductes que queden molt lluny de l’alteració de resultats de competició per consumir substàncies prohibides, i la llei antidòping és el pal de paller de tota aquesta filosofia. Tant a Catalunya com a Espanya, si es volen organitzar grans esdeveniments esportius internacionals i promoure esportistes de primer nivell com els que tenim, hem de fer bandera d’aquesta regulació i pedagogia amb el sector… més enllà del federat, qualsevol àmbit de la pràctica esportiva ha de concórrer amb aquests principis.

Alguns ciclistes es van queixar que ells no haurien pogut seguir el tractament que Rafael Nadal va seguir a Roland Garros per les normes antidopatge del seu esport…

Són normes que amb el canvi normatiu tenen molta evolució. Va haver-hi un moment en què la cafeïna era una substància prohibida, a mesura que avancem en sabem més, però té molt a veure amb el rendiment esportiu que requereix cada modalitat. No és el mateix el tennis que el ciclisme i el rendiment esportiu d’una o un tennista i d’un o una ciclista i d’aquí les afectacions depèn del tractament aplicat poden ser diverses. S’intenta filar molt prim a l’hora de prohibir un tractament o no per no caure en errors i entenc que d’aquí deriva la disparitat entre modalitats.

Quins són els teus objectius com a secretària general de l’entitat?

Jo ocupo un càrrec professional i estic a les ordres de la junta directiva de la UFEC, que és qui nomena la secretària general. És un consell directiu presidit per Gerard Esteva, president de la UFEC, que em posa les coses molt fàcils perquè em fan molta confiança i em deixen treballar. Volem que tothom se senti partícip d’aquest moviment que ens estimem, l’esport organitzat català, del qual podem estar orgullosos perquè des del seu bressol que són els clubs i les entitats, fins als seus èxits internacionals, fa molts anys que ens dona moltes alegries, no amb poques dificultats, perquè la situació del sector és justeta pel que fa a recursos. Si jo com a secretària general puc aportar l’accessibilitat de tothom al nostre sector, m’hauré donat per complaguda.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!