Arantxa Sanchez, Roland Garros 1989, Simple Dames, Finale, Photo : FFT

Idees per al confinament: màquina del temps i reviure partits passats! Des de la Fosbury intentem donar idees per passar aquest temps de reclusió sense perdre tot l'altre esport

Confinament i estat d’alarma són paraules i conceptes grossos. I casen molt malament amb el que més ens agrada a les que ens costa de viure el dia a dia sense l’esport. Amb la pràctica totalitat del panorama tan competitiu com popular aturada –i segons com amenaçant col·lapse– ha arribat l’hora de ser creatives i proposar diferents vies d’escapament. Comencen les ‘idees pel confinament’.

Intentarem ser creatives a l’hora de proposar petites vies d’escapament amb rerefons esportiu sense sortir de casa. I òbviament podeu utilitzar les xarxes per completar aquesta sèrie. Entre totes ens en sortirem.

Idea: tirar enrere en el temps

Per sort nostra tenim en internet un dels millors al·liats per tal de pal·liar la manca d’esport de competició durant aquests dies. Només fa falta una mica de voluntat i creativitat per aprofitar i saciar la demanda de veure esport per la televisió inventant-nos una màquina del temps imaginària i anar-nos-en a l’any que vulguem i escollim per seguir tota la temporada o els partits que vulguem d’un equip o esportista d’aquell any.

Ens pot servir per recuperar antigues sensacions i partits, per reconciliar-nos amb ídols del passat o fins i tot per reviure l’adrenalina de la competició sense patir massa pel resultat final. En aquest sentit és interessant saber que ens podem fer trampes al solitari –en contra de la dita– per tant farem bé d’anar a triar trajectòries que recordem com bones i històries que sapiguem del cert que acaben bé.

N’hi ha molt més del que sembla

Les diferents plataformes de vídeos i streamings són, a internet, molt més prolífiques en fons documentals del que ens creiem. Val la pena deturar-se en seleccionar bé a quin esportista o equip volem seguir i fer una certa recerca. Ja veureu com en plataformes com Youtube, Dailymotion o en gestors de directoris podeu trobar el que esteu buscant. A manca d’esport en present podem proposar-nos de reviure el que ja sabem que ens agradarà.

Per completar l’escena, fins i tot, us podeu abillar per a l’ocasió. Sí. Recomanen que tot i que estem recloses a casa no defugim la rutina de vestir-nos, dutxar-nos, etcètera. Doncs per què no ens posem la samarreta amb la que vam viure aquella final? Pot semblar una tonteria, però ambientar-nos ens pot servir per reforçar el sentiment d’evasió. Fins i tot, si podem, podem versionar la teca. Imaginació al poder.

Una final, uns play-offs, la temporada sencera

No cal que ens martirizem. Escollim bé que podem veure. Ens imaginem la palanca que acciona aquesta màquina del temps imaginària, ens preparem i a gaudir com mai del passat esportiu.

És important: com més vella sigui la transmissió a la que anem a petar més probable és que els quadradets de píxels i la mala qualitat de la imatge vagi en augment. No li demanem peres a l’om ni alta definició als anys noranta!

Exemples que podem seguir:

Cadascú sabrà remoure entre els seus records per escollir a quin any vol viatjar i per seguir a quin equip. Però si no saps per on començar fem una selecció de records que segur que són apostes guanyadores

El ‘Treu-me d’aquí’ del CPA Olot

Sensacional per matar l’estona és gaudir de la bellesa i la creativitat del patrinatge artístic i especialment en la seva vessant més coral i espectacular: els grups xou. Si volem aprofitar per veure tots els campionats d’Europa i del món que ha arribat a acumular el CPA Olot hi podem dedicar bona part de la quarentena però si n’hem d’escollir un, per la seva simbologia, era el de 2016. La coreografia de les patinadores olotines es deia ‘Treu-me d’aquí’, estava dedicada als sense sostre que són invisibilitzats i necessiten ajuda i al Mundial de Novara va aconseguir cinc deus en les puntuacions del jurat.

La Copa del TDK Manresa

Inoblidable, el TDK Manresa. Aquella fornada de jugadors que des de l’humil club del Bages van acabar per sotmetre els gegants del bàsquet espanyol. Molt recordada és la lliga del 1998 però per ser una mica sibarites i si només hi volem esmerçar un sol partit cal anar al mite fundacional d’aquell equip que liderava Joan Creus. I aquest és la final de la Copa del 1996, disputada a Múrcia, en què el poderós Futbol Club Barcelona s’agenolla davant el Resa en un partit per recordar durant generacions.

Les Copes d’Europa del CN Sabadell

Una mica com passava amb el CPA Olot, les eurolligues guanyades pel CN Sabadell són tantes que realment fent una mica de recerca podem trobar tant Finals a Quatre com eliminatòries de gran nivell. És recomanable especialment partits jugats contra l’Olympiacos, per l’ambient únic de fer-ho allà.

La millor partida de la història de la pilota

La pilota valenciana ens pot guarir la monotonia i, sobretot, ens farà ampliar la cultura esportiva del nostre país. No ens malacostumem, però podem començar per una partida mítica, per alguns la millor de la història. Data del 1995, al trinquet de Sagut, on el mite Genovés amb 40 anys complerts es va imposar a Álvaro. Va tenir més audiència que molts partits de futbol. És sensacional.

Medalla d’or olímpica Barcelona 92 hoquei herba

De la collita de medalles dels inoblidables Jocs de Barcelona 92 una de les més recordades i segurament sorprenents i celebrades va ser l’or de la selecció d’hoquei herba, pràcticament catalana. Una bona manera de matar el cuc de l’espera per saber si a Tòqui hi tindrem els dos equips de ‘red sticks’ és tirar de memòria amb aquestes campiones.

El Campionat del món de Biatló d’en Fourcade del 2016

Fa pocs dies ens deia que es retirava, és un bon moment per començar a degustar bona part de la història en majúscules de l’esport català que ha protagonitzat Martin Fourcade. Aquí l’anyada de referència serà la del 2016. Llavors el nord-català va ser tetracampió en un mateixos mundials (una animalada) i va pujar al podi en les quatre proves individuals, amb tres ors i una plata.

El primer Roland Garros d’Arancha Sánchez Vicario

Podem anar-nos-en a París i gaudir de la final del Grand Slam de terra batuda de 1989. Considerada com una de les finals femenines més importants de la història del tennis, hi veurem una joveníssima Arancha Sánchez Vicario doblegant a còpia de força i resistència un mite com l’alemana Steffi Graf. El partit és una delícia i la cadència de la terra allarga els punts de forma sublim.

El Play-off del 2009 de la USAP

La USAP de Perpinyà va guanyar l’any 2009 la lliga francesa per primer cop més de mig segle després de la darrera ocasió. La final va ser a París, a l’Stade de France, en una jornada que va suposar la millor notícia per la Catalunya Nord en molts lustres. Si bé aquella final contra Clermont va ser més tensió i competitivitat que vistositat, val la pena tot el camí de l’equip rossellonès, amb una plantilla per recitar de memòria, durant la temporada i el play-off.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!