Una qüestió menor

2 minuts de lectura
El govern espanyol ha decretat l’estat d’alarma en plena pandèmia mundial pel coronavirus.

L’esport català i mundial està paralitzat. L’avanç del Covid-19 arreu del món ha convertit les cancel·lacions de competicions viscudes a la Xina fa un parell de mesos en un joc de criatures. Tot està absolutament paralitzat amb alguna excepció singular (com el preolímpic de boxa) i ras i curt, la pràctica esportiva col·lectiva està prohibida fins a nova ordre.

A La Fosbury defensem que l’esport és un fet social i cultural de primer ordre, una opció col·lectiva guanyadora i un gran dinamitzador de la necessària activitat física que ens permet disposar d’un bon estat de salut. Un niu d’històries humanes, un eix vertebrador del territori i una magnífica manera de conèixer i entendre la diversitat mundial. També, és clar, un sector econòmic molt potent i absolutament globalitzat en la dimensió competitiva d’elit. Però tot plegat ara està aturat i ho estarà durant unes quantes setmanes. I òbviament, no té cap mena de prioritat informativa davant la que està caient. L’esport en ple estat d’alarma és una qüestió menor i cal tractar-lo com a tal.

Per aquest motiu, caldria eliminar de forma temporal els blocs d’esports dels informatius televisius i radiofònics i cedir els seus minuts preuats cap als efectes socials, laborals, econòmics i sanitaris del coronavirus, del confinament i de qualsevol mesura que es vagi prenent al respecte. Quan hi hagi una informació esportiva rellevant, que es doni, evidentment. I que no es deixi d’atendre la realitat humana d’aquells que són a casa intentant entrenar, per exemple, per uns Jocs Olímpics que desconeixen amb certesa si s’acabaran realitzant tal com estan previstos actualment. Amb una informació o un reportatge al dia n’hi ha més que suficient per seguir connectats a l’esport que sempre ens omple i ens fa bategar. Que el model de redaccions sectorialitzades no ens porti a mantenir quotes innecessàries davant una realitat capgirada. I la programació televisiva i radiofònica, tal com ha fet Catalunya Ràdio, que es transformi tant com sigui necessari.

Assumim-ho sense cap recança: la informació esportiva és una qüestió menor en plena pandèmia i en absència de realitat esportiva activa. Ja sabem que no hi ha esport. Un cop explicat, i amb l’esperança que torni aviat, centrem-nos en allò que afecta el dia a dia de la gent del nostre país. I tant de bo la informació es faciliti des d’una perspectiva crítica que ens permeti entendre que ara mateix la tria és entre el capital o la vida. Cuidem-nos i mantenim-nos en forma, que quan passi la tempesta el món de l’esport també haurà de ser punta de llança en la defensa dels drets col·lectius.

 

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!