Una qüestió menor Si no hi ha esport, no hi ha informació esportiva

El govern espanyol ha decretat l’estat d’alarma en plena pandèmia mundial pel coronavirus.

L’esport català i mundial està paralitzat. L’avanç del Covid-19 arreu del món ha convertit les cancel·lacions de competicions viscudes a la Xina fa un parell de mesos en un joc de criatures. Tot està absolutament paralitzat amb alguna excepció singular (com el preolímpic de boxa) i ras i curt, la pràctica esportiva col·lectiva està prohibida fins a nova ordre.

A La Fosbury defensem que l’esport és un fet social i cultural de primer ordre, una opció col·lectiva guanyadora i un gran dinamitzador de la necessària activitat física que ens permet disposar d’un bon estat de salut. Un niu d’històries humanes, un eix vertebrador del territori i una magnífica manera de conèixer i entendre la diversitat mundial. També, és clar, un sector econòmic molt potent i absolutament globalitzat en la dimensió competitiva d’elit. Però tot plegat ara està aturat i ho estarà durant unes quantes setmanes. I òbviament, no té cap mena de prioritat informativa davant la que està caient. L’esport en ple estat d’alarma és una qüestió menor i cal tractar-lo com a tal.

Per aquest motiu, caldria eliminar de forma temporal els blocs d’esports dels informatius televisius i radiofònics i cedir els seus minuts preuats cap als efectes socials, laborals, econòmics i sanitaris del coronavirus, del confinament i de qualsevol mesura que es vagi prenent al respecte. Quan hi hagi una informació esportiva rellevant, que es doni, evidentment. I que no es deixi d’atendre la realitat humana d’aquells que són a casa intentant entrenar, per exemple, per uns Jocs Olímpics que desconeixen amb certesa si s’acabaran realitzant tal com estan previstos actualment. Amb una informació o un reportatge al dia n’hi ha més que suficient per seguir connectats a l’esport que sempre ens omple i ens fa bategar. Que el model de redaccions sectorialitzades no ens porti a mantenir quotes innecessàries davant una realitat capgirada. I la programació televisiva i radiofònica, tal com ha fet Catalunya Ràdio, que es transformi tant com sigui necessari.

Assumim-ho sense cap recança: la informació esportiva és una qüestió menor en plena pandèmia i en absència de realitat esportiva activa. Ja sabem que no hi ha esport. Un cop explicat, i amb l’esperança que torni aviat, centrem-nos en allò que afecta el dia a dia de la gent del nostre país. I tant de bo la informació es faciliti des d’una perspectiva crítica que ens permeti entendre que ara mateix la tria és entre el capital o la vida. Cuidem-nos i mantenim-nos en forma, que quan passi la tempesta el món de l’esport també haurà de ser punta de llança en la defensa dels drets col·lectius.

 

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!