Xavi Lleonart és el líder de la selecció.

El debut més difícil

2 minuts de lectura
Jugar el primer partit de la competició, a casa de l’amfitrió que a sobre és el gran favorit és un autèntic paperot. Però no l’ha escollit pas, li ha caigut del cel a la selecció espanyola d’hoquei herba. I un cop se sap això i ja fa dies que és a Anvers toca jugar. I competir. I guanyar i fotre el campionat potes enlaire d’entrada? Per què no?

Encara que a l’aficionat més neòfit o puntual d’aquest esport el pugui sorprendre, la selecció de Bèlgica és el rival a batre en aquest Eurohockey. Només fa falta veure la trajectòria recent d’aquest equip, que realment tira enrere: campió del món, subcampió de la ProLeague i vigent plata continetal. No és el domini que, per exemple, exerceix Holanda en categoria femenina però dona fe del poder que té la selecció belga. Que tindrà el públic a favor, a més.

Els ‘red sticks’ es posen la muda de la humilitat, que no de la falsa modèstia, per aquest debut i la resta de campionat. Fred Soez, el metòdic seleccionador espanyol, s’hi recreava en declaracions als propis mitjans de la federació.

“Bèlgica no només està per sobre nostre sinó també de tota la resta. Serà un inici dur, però ens permet estar endollats a la competició des del principi. Sempre hem fet bons partits amb ells”, assegura.

El premi gros, Tòquio 2020

El guanyador d’aquest Eurohockey se’n tornarà cap a casa amb quelcom quasi més important que la medalla d’or penjant del coll de cada integrant de la selecció. El qui guanyi es classifica pels jocs de Tòquio 2020 i això, en esports com l’hoquei herba on els Jocs Olímpics multiplica per molt la projecció i impacte que tenen regularment, és importantíssim.

Optimisme de Soez

Tot i que en la línia canònica de tots els entrenadors, Soez és partidari del ‘partit a partit’, l’entrenador francès valora positivament la trajectòria recent de l’equip i posa el llistó de l’exigència ben amunt en la mateixa entrevista.

“Per qualitat i joc hem d’estar en semifinals. Avui hi ha molts equips que juguen al contraatac, tenen poc a nivell de possessió però defensen bé. Nosaltres tenim un joc una mica més atrevit, més ofensiu i això fa que obris més espai per a fer més gols. En els 40 últims partits crec que només en un no hem marcat gol. A la Pro League hem guanyat a tots els equips i tenim capacitat de competir contra qualsevol”.
A la selecció estatal la medalla continental se li resisteix des de 2007 tot i que en té cinc, històricament, al seu haver: dues d’or, dues de plata i una de bronze. El preolímpic, al mes d’octubre, serà la següent gran cita per l’equip liderat per la generació catalana de jugadors.

La generació de Xavi Lleonart

La selecció espanyola la conformen: Diego Arana, Marc Boltó, Quico Cortés (porter), Alejandro de Frutos, Miquel Delas, Sergi Enrique, Mario Garin (porter Quique Gonzalez de Castejon, Álvaro Iglesias, Xavi Lleonart, Llorenç Piera, Pau Quemada, Ignacio Rodriguez, Josep Romeu, Vincenç Ruiz, Marc Sallés, Ricardo Sánchez, Joan Tarrés.