L’handbol català femení arriba a Europa La històrica quarta plaça a la lliga del KH7 BM Granollers els permetrà jugar la Challenge Cup

El BM Granollers viurà una nova data històrica la temporada vinent amb el seu debut en competició europea femenina, concretament jugant la Challenge Cup. Repassem la trajectòria d’un equip jove però que s’ha acostumat a celebrar grans fites.

El Club Balonmano Granollers ha acceptat la proposta de participació a la Challenge Cup feta per la RFEBM a l’obtenir una plaça extra de participació en aquesta competició. Al ser el KH7 l’equip a qui li corresponia per drets esportius adquirits –gràcies a la històrica 4a classificació a la Liga Guerreras Iberdrola–, la junta directiva del club vallesà ha acceptat que el primer equip femení hi participi.

Un èxit que coincideix amb l’aposta per l’esport femení que està desenvolupant el club granollerí, i que tindrà el seu màxim exponent en la celebració del Mundial d’Handbol Femení del 2021, esdeveniment en el qual la ciutat de Granollers i la resta de Catalunya també hi jugaran un paper important.

“Aquesta fita, que rebem plens d’il·lusió i orgull, suposa l’enèsim fet històric del BM Granollers que, en la celebració del seu 75è aniversari es converteix també en el primer club català i espanyol en disputar competició europea en categoria masculina i femenina”
BM Granollers

L’èxit de l’aposta per la vessant femenina

Ara ja no sorprèn a ningú parlar del BM Granollers femení –o simplement KH7 BM Granollers– però fa pocs anys l’equip no estava ni molt menys on està ara.

La temporada 2011-12, amb Carlos Viver a la banqueta, l’equip jugava a la Lliga Catalana Femenina, una competició que va guanyar però no va poder assolir l’ascens en perdre l’eliminatòria decisiva davant l’Agustinos d’Alacant. Tot i això, l’aposta del club –tal com afirmava la seva portera Adriana Ascaso en una entrevista a Cathandbol– ja era ferma: “El club aposta fort per nosaltres i així ens ho ha demostrat sempre des del primer dia”.

L’equip femení del BMG la temporada 2011-12

A la 2012-13, amb l’equip dirigit de nou per Viver, l’equip va acabar segon a la lliga regular per darrere de l’Associació Lleidatana, però va aconseguir guanyar el Top-4 precisament a Lleida. Posteriorment els dos equips, vallesanes i lleidatanes, aconseguirien l‘ascens de manera brillant (guanyant les respectives fases d’ascens) a la Divisió de Plata. D’aquesta manera s’afegien a l’Amposta, i veien com posteriorment també s’hi afegia el BM La Roca que acceptava una invitació per ser en una categoria que veia augmentada els seu nombre d’equips. Quatre equips catalans de plata, per sota d’un Esportiu Castelldefels que havia pujat la temporada anterior a la màxima categoria.

El camí del femení granollerí a la segona categoria estatal va ser breu i exitosa. Una temporada 2013-14 brillant que es va culminar amb l’ascens a la màxima categoria aconseguit a més com a campiones de la categoria en la fase decisiva disputada a Astúries.

Després de l’ascens el club va decidir confiar en el tècnic Carlos Viver per agafar les regnes del primer equip masculí, però va mantenir l’aposta pel femení assegurant-se un tècnic amb experiència contrastada com José Luis Villanueva per afrontar l’estrena a la màxima categoria.

José Luis Villanueva, ja amb Robert Cuesta d’ajudant, parlant a l’equip. Foto: Xavier Solanas – BMG

Ja a l’esglaó més alt de l’handbol estatal, i com a únic club amb els dos equips ben consolidats a l’elit, el KH7 ha anat creixent sobretot al ritme que anaven progressant les jugadores de la casa, reforçant-se amb joves promeses catalanes i amb algun reforç estatal i estranger. Tot plegat ha fet que primer amb Villanueva, i des de la passada temporada amb Robert Cuesta, l’equip hagi anat fent passos endavant.

En les quatre temporades a la Divisió d’Honor Femenina, ara sota el nom de Liga Guerreras Iberdrola, el KH7 BM Granollers ha anat sempre en ascens. Els inicis, lògicament van ser complicats, lluitant per la permanència, però cada vegada amb millors resultats contra els equips grans de la categoria. Fins aquesta darrera temporada en la qual s’ha somiat en gran. I el somni finalment s’ha complert.
La temporada 2014-15 van acabar-la en la darrera plaça que donava dret a la permanència, la 12a posició, però amb 8 punts de marge sobre una zona de descens que no va poder evitar el Castelldefels i assolint la salvació a tres jornades pel final
La temporada 15-16 van repetir de nou la 12a posició, assegurant la permanència a quatre jornades pel final
La temporada 2016-17 van acabar en la 10a posició, acabant la temporada amb un partidàs a la pista del campió
La temporada 2017-18, la primera amb Robert Cuesta d’entrenador i amb Jessica Bonilla d’ajudant, van acabar en 8a posició
Per últim aquesta temporada 18-19 en una històrica 4a posició, havent arribat a tastar fins i tot el lideratge, i aconseguint finalment plaça per jugar a Europa la temporada vinent
Un repte sense dos pilars bàsics
L’equip de Robert Cuesta ha aconseguit renovar a la pràctica totalitat de la plantilla, però afrontarà la seva estrena continental sense dos dels puntals que podeu veureu ja a la fotografia de l’equip de la temporada 2012-13. Parlem de la màxima golejadora de l’equip, la lateral Judith Vizuete, que ha acceptat una gran oferta del recent ascendit Salud Tenerife, i de la portera Andrea de la Torre que jugarà la temporada vinent al Sunal Bouillargies de la potent segona divisió francesa. Segur que tot i estar lluny de casa seguiran amb molta atenció el que facin les seves companyes.
El gruix de les fotos del BM Granollers són obra del seu fotògraf oficial Xavier Solanas

Ja tenim aquí la Fosbury 33!