Un camp de golf annex al d’Augusta és escenari aquests dies d’una ronda preliminar en què 72 jugadores de golf d’arreu del món lluiten per aconseguir un dels 30 primers llocs que donaran accés al torneig de dissabte. Una cita històrica en un dels camps de golf més famosos del món que malgrat tot neix tard i referma allò que el club ha sigut tota la vida: un espai de poder masculí. Lluny de voler fer un pas cap a la igualtat, els responsables d’Augusta han decidit obrir les portes per primera vegada a les dones oferint-los una competició secundària d’un sol dia i limitada només a golfistes amateurs. Una prèvia discreta abans que els millors jugadors del món omplin el camp la setmana vinent.
Mentre el president del club, Fred Ridley, anuncia que el nou torneig femení tindrà un “gran impacte mundial“, les crítiques plouen per l’amateurisme i perquè només es cedeix el camp del club el divendres per fer pràctiques curtes i el dissabte per a la competició d’un sol dia. La proposta de l’Augusta National Club sembla un gest tronat i obligat per la pressió social que no s’adiu amb allò que interessa realment als membres del club. L’organització ha justificat que les dones només disputin un dia de competició al camp d’Amen Corner perquè necessiten tenir el camp perfecte per al Masters d’Augusta. Se’n desprèn que els homes que sí que necessiten comptar amb el millor camp de golf possible, a diferència de les dones que poden competir dos jornades en un camp secundari.
Les millors jugadores del món, de fet, viuran aquest “esdeveniment històric” des de lluny, ja que tenen una cita important aquesta setmana amb l’Ana Inspiration, un dels torneigs més importants de la temporada que es disputa a Califòrnia. Una cita equiparable al British Open, a l’US Women’s Open i al Women’s PGA Championship, i que supleix l’absència d’un Màsters d’Augusta femení perquè l’Augusta National Club sempre ha defensat la tradició de ser un club format només per homes. Ja fa un parell de dècades que el club és al punt de mira de les organitzacions feministes que no entenen perquè Augusta no pot programar un Masters femení com fan la resta de grans clubs del món.
L’any 2002 la presidenta del Consell Nacional de les Organitzacions de Dones dels EUA, Martha Burk, va criticar amb duresa la política de l’Augusta National Club al diari USA Today i va qualificar de “sexista” el fet que el torneig Masters només obrís les portes als homes. El conflicte anava més enllà, atès que el club ni tan sols permetia la presència de dones entre els seus membres. Els seus responsables al·legaven llavors que el dret privat els permetia fer una organització per a un sol gènere. La polèmica va créixer i va tenir múltiples conseqüències. Organitzacions feministes vam fer campanya per evitar que les grans marques comercials associessin el seu nom a un torneig masclista i fins i tot el COI es va veure obligat a llançar un missatge favorable a la pràctica de l’esport sense discriminacions.
Aquell caldo de cultiu va derivar l’any 2012 amb la presència de la primera dona de la història com a membre del club, un honor que va ostentar la secretària d’estat dels EUA Condoleezza Rice i que més tard han tingut tres dones més entre les quals hi ha Ana Botín, presidenta del Banc Santander. Set anys més tard arriba el primer torneig amateur practicat per dones. Unes mesures que s’entenen com a concessions en un club que ja ha retirat els clàssics cartells de “gentlemen only” però que continua utilitzant la tradició com a excusa per continuar defensant l’esport exclusiu practicat per homes com un espectacle de major categoria que l’esport practicat per dones.
Fa anys, tard també, van haver d’acceptar que no només els homes blancs saben jugar a golf. Ara que les dones seran protagonistes per primera vegada al seu camp predilecte l’únic dubte és saber quan trigaran a ser tractades com a iguals respecte als seus companys homes.
