Super Bowl 2017: una remuntada històrica, una nit emocionant

LLEGIR
7 minuts de lectura

L’estrena del Club Fosbury ha estat històrica. Com tot el que passa en aquest país, d’altra banda. Però l’adjectiu no el farem anar a la babalà. Hem estrenat un nou projecte, per fer comunitat i obrir vies inexplorades. Hem gaudit de la primera pròrroga de la història de la Super Bowl. També de la remuntada més bèstia. Els Patriots han guanyat als Falcons. 34 a 28. I com que això, a hores d’ara, ja ho sap tothom que ho vol saber, aquí capgirem el punt de vista. Una crònica d’una nit llarga i emocionant. I alerta: des del punt de vista d’un autèntic neòfit en futbol americà.

Arribem al Bar Capgrossos abans de les 21h. És l’epicentre de la vetllada i és un local esplèndid que respira castells per totes bandes. Portem un parell d’ordinadors per si les mosques, en una prevenció encertada davant els clàssics problemes tècnics. Van arribant els primers aficionats i estrenem la porra. Hi ha gent que aposta amb el cor, d’altres amb el cap i alguns, és clar, sense saber-ne ni un borrall. Guanyador, diferència de punts i MVP. Hi ha tanta confiança en uns com amb els altres, però a l’ambient es palpa un nou triomf dels Patriots. I diguem-ho clar: aquest equip de Boston parteix com a favorit, però genera una certa animadversió entre alguns dels presents.

C37kGz9WMAAPbba

En els primers compassos de la vetllada la pilota de Futbol Americà que sortejarem a les tantes és protagonista. Aprenc a agafar-la i entenc el moviment de canell que cal fer per passar-la. Per sobre el cap, es veu. La recepció me l’expliquen a mode de posicions horàries. Queda clar que serà una nit d’aprenentatges.

El Club Fosbury, als mitjans

La sala es va omplint de gom a gom. Detecto que això de la Super Bowl serà un acte bàsicament masculí. Alguns arriben amb la samarreta posada. De Tom Brady, per exemple. D’altres en porten alguna d’equips eliminats als playoff. Això agafa ambient i color. El nostre expert de referència, en Ferran Àngel, fa un petit tour pels mitjans. Ve m1TV i hi posa la cara. Després el truquen des del Tot Gira de Catalunya Ràdio i hi posa la veu. Torna a la sala com un autèntic heroi. Hi ha ganes d’espectacle.

Camí de les onze de la nit la gent comença a omplir la panxa. Menjar americà per a una nit americana. L’hamburguesa Super Bowl causa furor. Corren les patates, les anelles de ceba, els sticks de mozarella. La cervesa també esdevé protagonista. L’Àngel i la Rita, des de la barra, seran els autèntics herois de la nit.

unnamed (2)

A les 12 en punt el ritme accelera. En Cugat exerceix de mestre de cerimònies explicant a tothom el nou projecte del Club Fosbury. Ja entrelluquem els propers actes a Barcelona i a Molins de Rei. Rugby, ciclisme. La idea, sembla, agrada.

Després és el torn del Ferran Àngel. És l’home que ha encertat tots els pronòstics dels playoff excepte un. 10/11 apostes correctes. Déu n’hi do, quin ull. Entra en escena per explicar-nos de què va això del futbol americà i què veurem a la Super Bowl. Començo a entendre la dinàmica d’aquest esport: és qüestió de iardes. L’explicació brilla quan decideix agafar com a voluntari en Xevi perquè visualitzem com funciona tot plegat. Quins cracks. Entre els assistents, per cert, algun il·lustre. Jugadors dels Bocs d’Argentona, el campió d’esmaixades de la Copa Catalunya de Bàsquet. Ens ho passarem bé.

Un curs accelerat de futbol americà

Arriba l’hora clau, les 00:30h, inici del partit. Canviem el senyal de TV un parell de vegades entre el nerviosisme de la gent. Però que hi hagi calma, que es veu que la Super Bowl, com si fos un acte de poble, sempre comença tard. Trigo uns quants minuts a processar amb imatges l’explicació del Ferran Àngel. Detecto més tàctica del què imaginava. Constato la importància del quarterback. Comprenc que hi ha jugadors que ataquen i d’altres que defensen. Que el lèxic nord-americà ho envaeix tot. Comeback, flag, sack, holding i tota la pesca. I ningú és capaç de rebatre la sensació que la por a no encaixar punts supera la fam d’anotar-ne.

M’assec al costat del Xavi, de Barcelona. És dels Patriots. Em respon pacientment totes les preguntes que li faig. I ja us ho dic ara: no callo. Amb ell capto l’essència del joc. Un curs d’aprenentatge accelerat increïble que provocarà que, en plena pròrroga, m’atreveixi a explicar les claus d’una jugada davant la pregunta d’un altre neòfit. Però bé, no accelerem els esdeveniments. El primer quart és un autèntic bunyol. 0 a 0. Ha estat àgil, però. Un tal Freeman, dels Falcons, ha corregut un bon tros de camp amb la pilota als braços tot just començar. Em diuen que hi haurà poques jugades com aquesta.

Al segon quart la cosa s’anima i els Falcons anoten tres touchdowns. Començo a assumir que podré mirar una pel·lícula clàssica de quarterbacks sense perdre’m. No tinc clar si és una bona notícia. El número 97 dels Falcons li engalta un placatge a Tom Brady que m’impressiona. Ho tornarà a fer més endavant. Pesa unes quantes desenes de quilos més que en Brady, que em fa patir, allà sota. Durant aquest quart un tal Julio, també dels Falcons, intercepta una pilota llunyana posant els dos peus just davant de la línia que delimita el camp. La repetició genera les primeres exclamacions d’eufòria entre la gent. Una recepció brutal, doncs.

L’espectacle gegantí de Lady Gaga, sobre la gespa

En aquest moment de la nit ja em veig amb cor d’explicar-vos dues normes bàsiques. La primera, que si es fa touchdown l’equip suma 6 punts, + 1 si opten pel xut i l’encerten, + 2 si opten per una jugada ràpida i arriben a la zona d’anotació. La segona és més senzilla: si un jugador fa una bona acció, cal que ho celebri amb passos de ball lamentables o amb moviments dignes d’un mamífer en zel.

Arribem al descans: 21 a 3. A mi em sembla una pallissa increïble, però el nostre expert creu que és remuntable i d’altres veus de la sala també opten per aquesta idea.

Sembla que l’historial dels Patriots intimida el personal. Al descans poca gent s’aixeca dels seients. Arriba l’espectacle gegantí dels ianquis. Lady Gaga actua i apareix volant entre drons per no parar de moure’s entre gent enfervorida que ocupa la gespa al costat del monumental escenari ubicat al mig del camp. Quin riure pensar en la gespa del Camp Nou post concerts. Hi ha un munt de gent ballant, es canvia de vestit tres cops i sí, sembla que els 15 minuts d’entreteniment han agradat.

Alguns dels assistents desfilen. Diuen que demà a les 6 o a les 7 han de treballar. Fan cara de son, pobres. Nosaltres resistim. La preocupació comuna és que el partit es resolgui al tercer quart. Volen batalla i emoció fins al final. El tercer quart, però, comença amb un altre touchdown dels Falcons i jo, quan veig un 28 a 3 al marcador, ho dono per fet. El meu amic dels Patriots comença a perdre l’esperança. Un altre, el que ha aparegut a primera hora amb la samarreta de Tom Brady, decideix anar-se’n a dormir. No sap el que es perdrà.

Una remuntada brutal

Som una vintena llarga els que continuem pendents de la pantalla. Ens inquieta un anunci d’una marca de cotxes que, sense prestar-hi massa atenció, sembla un clam contra l’ecologisme. Som els que al·lucinem amb una errada en el xut d’un Patriot que els impedeix sumar el +1 després del seu primer touchdown. Acaba el tercer quart amb un contundent 28 a 9. I incomprensiblement, la remuntada ja ha començat.

Al darrere tinc una veu insistent que em diu que encara hi ha partit. Penso que és la seva manera de mantenir-se atent i despert. Però té raó. No només hi ha partit, sinó que arriba un vendaval liderat per les precises passades de Brady. Brady, l’home que al segon quart ha regalat una pilota a un rival, el responsable número 1 d’haver encaixat un touchdown dels Falcons, serà el merescut MVP.

Les estadístiques diran que ha passat la pilota més enllà que ningú. Els americans són uns obsessius de les estadístiques, això és així. Però bé. 28 a 12. 28 a 18. 28 a 20. 28 a 26. I 28 a 28. Durant aquesta meravellosa remuntada, un jugador dels Patriots fa una recepció sensacional. Pels Falcons, l’amic Julio torna a fer una altra recepció increïble. La gent està animada i celebra les repeticions amb crits d’exaltació. Hi ha nervis per la remuntada mentre alguns comencem a témer la pròrroga. A quin coi d’hora anirem a dormir avui?

IMG_20170206_003405

Doncs sí: pròrroga després de viure jugades espectaculars. En aquest tram del partit, el joc ha estat incisiu, atrevit, ràpid, ofensiu. Així, sí. Començo a contagiar-me de la passió pel futbol americà. I m’al·lucina la precisió d’algunes passades, els salts en les recepcions i el joc de fet-i-amagar entre rivals quan busquen agafar o impedir la recepció d’una pilota.

L’Àngel i la Rita pregunten quan dura la pròrroga. Ja us ho deia: són els autèntics herois de la nit. Però és rapidíssima. El primer que anota guanya. I els Patriots guanyen el sorteig de possessió i no desaprofiten l’ocasió. No paren de guanyar metres fins al touchdown mentre els aficionats als Falcons de la sala s’ho miren entre incrèduls i desesperats.

Acaba el partit i la gent s’esfuma ràpidament. El Xavi se’n va content cap a Barcelona. Han guanyat els seus Patriots. Són dos quarts de cinc de la matinada i acabem de presenciar una final històrica. El Club Fosbury ha nascut amb bon ambient, amb un partidàs, amb menjar com cal, i amb emoció. Ja tenim ganes de tornar-nos a trobar i continuar gaudint de tot l’altre esport.  Per a les properes cites, un clam unànime: evitarem les hores intempestives.

Etiquetes

Et pot interessar

Els darrers de Blog