El circ de la F1 pregunta per la campanya El Gran Premi d’Espanya se celebra aquest cap de setmana a Montmeló amb la incògnita de si hi tornarà l’any que ve

Dues curses ben diferents entre elles comencen aquest divendres.

L’una, la campanya electoral de les eleccions municipals i europees ja omple prou pàgines com perquè en parlem també aquí. L’altre, el Gran Premi d’Espanya de Fòrmula 1 concentrarà l’atenció de milions de persones arreu del món, pendents dels pilots homes més famosos del món i amb el focus posat al Circuït de Montmeló, dit “de Barcelona-Catalunya”. Aquest fet, el de tenir la competició automobilística més important del món a casa, es pot considerar habitual, fins i tot domèstica. Tradició per a molts, sinònim d’impacte econòmic a la zona, propiciador d’aquella banda sonora que ressona per bona part del Vallès Oriental. El d’aquest any arriba amb tots els elements de sempre, menys l’asturià Fernando Alonso és clar. I amb un interrogant carregós a sobre. Pot ser –és una afirmació, no una pregunta provocativa– el darrer Gran Premi de Fòrmula 1 a Montmeló.

La raó és de negoci, contractual. Si es prefereix, directament especulativa. El gran circ de la F1 no para de créixer i ha de renovar els seus contractes periòdicament, quan aquests vencen. El vigent, de contracte, que uneix Catalunya i la F1 contempla aquest com el darrer campionat inclòs. Toca negociar i no serà una negociació fàcil. I aquí és on d’una cursa es passa a l’altra i on és ben probable que, sense perdre l’elegància multimilionària que el caracteritza, aquest cap de setmana el gran circ de la F1 pregunti per la campanya electoral.

Un preu cada cop més alt

No hi ha cap actor polític rellevant, amb quota de poder, que s’hagi atrevit a verbalitzar mai que no vol que es faci la Fòrmula 1 a casa nostra. Altra cosa és si ha de ser prioritari o no en la política esportiva i això en mans de les administracions que maneguen els diners dels contribuents vol dir una cosa molt clara: quin ha de ser el preu que s’ha de pagar perquè el d’aquest diumenge no sigui el darrer Gran Premi a Catalunya?

Les xifres d’explotació del negoci del campionat propicien un cert mareig i poden fer –valgui la redundància– que un “efecte túnel” faci perdre la perspectiva real de les coses. Per entendre la situació actual cal saber els detalls. El contracte vigent estipula que per poder fer el Gran Premi el subjecte ‘Circuit de Catalunya’ abona 24 milions d’euros a l’empresa que té la tinença de l’organització de la competició. El circuit compta amb ajudes per part de la Generalitat, en 7,5 milions i de l’Ajuntament de Barcelona, amb uns 1,5 que venen essent menys que els que havia aportat aplicant a la baixa una de les mesures que més crítiques li ha costat – en matèria esportiva– a Ada Colau. No es queda aquí l’aportació del comú.

Puix que la Generalitat és propietària en un 80 per cent de l’empresa que gestiona el Circuit, els últims tres anys ha arribat a injectar més de 14 milions a la cosa perquè econòmicament no se n’anés en orris. Bona part del sustent econòmic de l’aposta per la Fòrmula 1, doncs, prové del múscul públic . És bo saber-ho.

El preu pujarà

Com tots els contractes d’aquest món, però, quan arriba la renovació toca reformular els càlculs i l’import demandat des de Liberty Media, que ara explota el campionat, ja s’anticipa que anirà més enllà de l’actual quota, a la que ja hem vist que costa d’arribar i exigeix tibantors pressupostàries de l’erari de totes plegades. Si oficialment ja s’han iniciat les negociacions per a la permanència del Gran Premi amb una trobada amistosa amb el propi President de la Generalitat, no serà fins la tardor que se sabrà si el dit del cèsar assenyala amunt o Catalunya es queda sense el gran circ automobilístic.

No és només un joc entre territori i responsables de la F1. És també la dificultat d’igualar les capacitat inversores de molts països que anhelen tenir un Gran Premi i que ja han ensenyat la poteta per si poden jugar a aquest joc. És conegut que l’Aràbia Saudí vol la F1 i també altres emergents com el Vietnam hi poden estar interessats. On hi ha campanya, també, és a Holanda ja que la passió per la F1 ha tingut un “efecte Verstappen” equiparable al que a Espanya es va conèixer com “efecte Alonso”.

A l’altra banda del telèfon

La celebració del Gran Premi aquest cap de setmana és ben probable que torni a fer flotar en plena marea electoral el tema de la permanència o no de la Fòrmula 1 al territori. Des de Liberty Media, que no tenen ni un pèl de borregos, s’esperaran a veure els resultats d’aquestes eleccions abans de prosseguir o concretar les negociacions ja iniciades. El joc polític es disputa a diferents nivells: local a Barcelona, on Ada Colau ha defensat una política de desinversió en grans esdeveniments i desperta recels d’una oposició per la qual la bandera de la permanència de la competició és molt llaminera, tot i que encara no es pugui plantar. També a nivell català cal veure com es tornen a endreçar les peces després del cicle electoral ja que la decisió sempre correspondrà a la Generalitat.

Chase Carey, que és el CEO de la Fòrmula 1, té el telèfon preparat per demanar contra-ofertes a les dels que demanen torn i caldrà veure qui hi haurà llavors a l’altra banda del telèfon. Els més optimistes creuen que el gran circ voldrà mantenir-se lligat a la solvència del Circuit, acreditada històricament i que el converteix en un punt estratègic per la maquinària de molts equips. Fins i tot arguments com el clima han afavorit, històricament, a la competició.

Montmeló acull des del 1991 el Gran Premi d’Espanya. La premsa més canallesca de Madrid ja ha començat a remenar la cua per si “els catalans” no aprofiten aquest atzucac. Ni uns ni altres voldrien que el d’aquest cap de setmana fos l’últim però si no hi ha prou virolles no hi haurà alternativa. Per si de cas, és recomanable estar pendents de tot: dels entrenaments lliures, dels oficials, de la “pole” i de la volta ràpida. I de qui veurà primera la bandera a quadres. Tant aquest diumenge com després de la campanya. Les corbes formen part d’aquesta cursa.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!