El Disport FC es fa gran: 18 anys d’esport i benestar emocional

6 minuts de lectura

Disport F.C. fa divuit anys que ajuda a infants i joves amb paràlisi cerebral a complir el seu somni de sentir-se futbolistes

Són dos quarts de vuit tocats d’un dimecres de tardor i va marxant la claror mentre la grada del Camp de Futbol Municipal de Pallejà es va omplint de joves que esperen que siguin les vuit per poder saltar a la gespa. Aquests nois són els actuals campions de les lligues catalana i espanyola de futbol per a persones amb paràlisi cerebral i formen l’equip sènior del Disport Futbol Club.

Disport FC és un club de futbol format per futbolistes amb paràlisi cerebral o dany cerebral adquirit. A l’octubre va fer 18 anys que els membres de l’entitat treballen per millorar la vida d’aquests joves que l’únic que desitgen és passar-ho bé jugant a futbol envoltats dels seus amics. Són un projecte col·lectiu autogestionat pels mateixos jugadors i els seus familiars, que de forma voluntària i altruista s’encarreguen dels tràmits i les qüestions que afecten el dia a dia del club. Entrenen a Pallejà i al camp de Bon Pastor en dimecres alterns i a Castelldefels els cap de setmana.

La seva missió principal és el foment i la promoció de la pràctica esportiva i d’hàbits saludables entre les persones amb paràlisi cerebral, dany cerebral adquirit o lesió cerebral. Una pràctica esportiva i uns hàbits que milloren la qualitat de vida d’aquestes persones i que garanteixen el seu benestar físic i emocional. L’objectiu és que gaudeixin cada minut a la gespa i que facin amics amb qui poder fer-la petar a la grada abans de començar l’entrenament i també fora del camp.

Volen guanyar cada partit, però el més rellevant és difondre i contagiar els beneficis que té l’esport adaptat a les persones amb diversitat funcional i en les seves famílies i entorn. I donar visibilitat per què aquells que no tinguin cap relació amb l’esport adaptat els tractin sense condescendència.

El club està conformat per dos equips, l’infantil -format per nois i noies de 6 a 18 anys- i el sènior. Els més joves són els vigents campions de Catalunya de la lliga de promoció de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) i subcampions de Copa, mentre que el primer equip és el vigent campió de Catalunya de futbol sala i Campió d’Espanya de futbol 7. L’entrenador del sènior és Iñaki Requena (Bilbao, 1970) i ocupa la banqueta del Disport des de fa cinc anys. Abans havia entrenat l’equip del Futbol Sala Castelldefels per a nois amb paràlisi cerebral, i a Bilbao havia entrenat nois sense discapacitat durant set anys.

Requena va arribar a Catalunya l’any 1998 i els seus dos fills – l’Eder i l’Aketza, bessons amb paràlisi cerebral i jugadors del Disport- ja van néixer aquí. “Vaig intentar que els meus fills juguessin en equips normalitzats però no va ser possible perquè el futbol és molt competitiu i patien dificultats per integrar-se. Aleshores va sorgir la possibilitat que l’Eder jugués en un equip de nois afectats per paràlisi cerebral a Castelldefels. Es van quedar sense entrenador i vaig veure l’oportunitat de reprendre el meu camí a les banquetes que s’havia aturat a Bilbao. Des d’aleshores els entreno, primer al F.S. Castelldefels i després a Disport“.

Continua explicant que és molt “satisfactori portar un grup com aquest, veure els resultats esportius, ensenyar-los a jugar a futbol i descobrir com milloren. Aquí tenen l’oportunitat de fer una cosa que els agrada perquè el món del futbol i la societat no els dona gaires oportunitats i que puguin compartir equip amb nois en la mateixa situació i gaudir de l’esport és una oportunitat magnífica. Qualsevol granet de sorra que puguem aportar perquè ells puguin complir els seus somnis és fabulós. Com a entrenador és molt gratificant perquè sempre venen molt motivats i qualsevol cosa que els proposes ho agafen amb ganes perquè és una oportunitat que no volen deixar escapar“.

Pedro Sánchez Losada és membre de la junta i el seu fill Mario amb cinc anys comença a jugar a l’A.E. Badalonès. Detalla que “els pares ens reuníem, parlàvem i ens ajudàvem perquè com a pare quan diagnostiquen al teu fill sempre hi ha neguits i dubtes. El futbol li ha aportat molts beneficis al Mario i sempre intento convèncer a pares en la mateixa situació que no tinguin por de portar-los a fer esport“.

L’Iñaki recull la paraula: “Tot el que fan ells en la societat ve marcat per la seva discapacitat física, que pot ser molt aparent perquè tots tenim alguna discapacitat. El tema és que la seva és visible i la gent els mira perquè crida més l’atenció. Quan han intentat fer esport en un entorn normalitzat s’han vist assenyalats, i veure’s en un equip d’iguals en què ningú els jutja per la seva discapacitat, només pel que aporten esportivament o com a persones, és magnífic. Per als nois és una oportunitat per ser presents en la societat i és el que demanen. No volen que se’ls tracti amb compassió, només demanen oportunitats per demostrar la seva validesa i Disport se la proporciona i ells estan encantats“.

Per a Requena, Disport és “esport i alegria” i afegeix que el millor que ofereix als nois és “l’oportunitat de gaudir del futbol i visibilitat perquè la societat els percebi com a persones importants“. Tres jugadors – Aitor Ariño, Pol Aguilar i Alejandro González- van quedar en desena posició al Mundial amb la selecció espanyola: “Aquí hi ha nois que són campions d’Espanya, internacionals amb la selecció catalana i espanyola, que han disputat Mundials i la gent els mira i pensa ‘pobrets, mira com caminen’ i a l’hora de la veritat són esportistes d’elit“. El Pedro afirma que els aporta felicitat perquè “senten que pertanyen a un equip en què poden jugar i competir. Molts arriben aquí amb l’autoestima baixa perquè a l’escola se sentien una mica apartats a l’hora de jugar i quan arriben aquí es troben còmodes i la seva autoestima puja“.

L’equip es va proclamar campió de Catalunya i d’Espanya el curs passat. L’objectiu d’enguany no és tant repetir els títols sinó repetir la forma com es van assolir: tots els jugadors van participar en tots els partits, van guanyar-los tots fent un joc brillant reconegut pels oponents i amb un magnífic comportament dins el camp que fa que, segons confessa Requena “els rivals els apreciïn molt“.

Els jugadors que formen l’equip provenen de ciutats com Barcelona, Castelldefels, el Prat, Sabadell o Granollers. Disport és una referència al país i atrau jugadors d’arreu de la demarcació de Barcelona. En Mario Sánchez de 21 anys i en David González de 19 són dos dels nois que formen l’equip, són companys al Disport quan disputen la Lliga Nacional de futbol 7 i rivals a la Lliga Catalana, que és de futbol sala.

El Badalonès cedeix cinc jugadors -en Mario és un d’ells- al Disport per jugar la Lliga Nacional de futbol 7. L’Eibar, el Llevant, el Rayo Vallecano, la selecció d’Extremadura, l’Amdda Màlaga, el Tenerife i l’Hèrcules d’Alacant, juntament amb el Disport Smart Group-Joie, es reuneixen en quatre jornades en una seu i disputen un parell o tres de partits en un cap de setmana. La primera d’aquesta temporada l’organitza Disport i es jugarà a Castelldefels a finals de gener.

En David va iniciar-se en el futbol perquè la seva fisioterapeuta entrenava l’equip del Llars a la Mar Bella li va recomanar. És la seva segona temporada al Disport, recalca la importància del tema terapèutic i afegeix que venen “a jugar i a passar una bona estona amb els amics. Disport fora del camp és una família, ens tenim respecte perquè aquí som companys i és graciós quan toca jugar en contra perquè ens coneixem i sabem els nostres punts forts i dèbils“. S’ho passen d’allò més bé jugant els uns contra els altres, però en Mario confessa amb un somriure de resignació que “a la Lliga Catalana sempre ens guanyen“.

Sánchez explica el seu cas: “Jugar a futbol va molt bé pel tema terapèutic, fem esport i forma part de la rehabilitació. A més fem pinya amb companys que tenen la mateixa afectació que nosaltres i podem competir en una lliga amb gent com nosaltres. Lluitem junts pels mateixos objectius i fora del camp ens ajudem en tràmits per aconseguir ajudes“.

Quan se’ls demana si aquesta temporada es pot millorar el que van fer el curs passat en Mario confessa que “volem repetir-ho, però m’agradaria que aquesta temporada encaixéssim menys gols“. En David, per la seva banda, ho tanca dient que volen “passar-ho bé, gaudir i sobretot competir perquè volem guanyar tots els títols”.

Disport es fa gran i esdevé exemple de l’esport adaptat a Catalunya. L’entitat bufa divuit espelmes mentre el compromís amb els qui suen la seva samarreta promet allargar-se molts anys més.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!