Els Jocs Mundials: la cita alternativa als Jocs Olímpics

2 minuts de lectura

Del 7 al 17 de juliol la localitat nord-americana de Birmingham acull una nova edició dels World Games, els Jocs Mundials.

Els Jocs Olímpics i Paralímpics indiscutiblement són la gran cita per als amants de tot l’altre esport. Però fins i tot l’olimpisme és conscient dels seus límits i hi ha una munt de disciplines amb alt valor competitiu arreu del món que queden fora del programa olímpic de forma sistemàtica o recurrent. Aquest va ser el punt de partida del naixement dels Jocs Mundials l’any 1981. Els esports “exclosos” dels Jocs han trobat des d’ençà un espai antimediàtic però d’allò més interessant, tal com demostra que en la seva onzena edició més de 3.600 esportistes participin als World Games distribuïts en 30 esports oficials i cinc més d’exhibició.

Els Jocs Mundials no funcionen amb els mateixos criteris que el COI i d’entrada no requereixen la construcció de noves instal·lacions ni de grans parafernàlies que acompanyin la competició. A més, aquí la selecció d’esportistes depèn directament de les federacions internacionals de cada esport, que procuren repartir invitacions en funció del rànquing mundial o dels resultats obtinguts a campionats del món per garantir la presència dels millors esportistes del món, però alhora també vetllen per obrir portes a comitès nacionals amb menys possibilitats competitives. És la gran cita dels esports minoritzats, amb un equilibri de gènere quadrat al 50-50.

Les disciplines que sempre han format part del programa dels Jocs Mundials són el patinatge, l’estirada de corda, l’esquí aquàtic, les bitlles, la natació subaquàtica, el karate, el powerlifting (o aixecament amb potència) i dues modalitats de gimnàstica com el trampolí i el túmbling. El programa és canviant i hi ha disciplines que apareixen en algunes ocasions i surten quan queden consolidades al programa oficial olímpic, però un dels al·licients dels Jocs Mundials és la capacitat d’obrir portes a modalitats poc habituals. Ho demostren les que debuten enguany, amb opcions com el parkour, el kickboxing, el piragüisme en marató o les curses de drons.

A més, per primera vegada debuta un esport adaptat a la competició, el rugbi en cadira de rodes i un equip de natius nord-americans format per una comunitat iroquesa competirà amb bandera pròpia en lacrosse.

Múltiples opcions de medalla per als esportistes de casa nostra

La Birmingham estatunidenca vessa esports per tot arreu aquests dies i hi ha uns quants esportistes dels Països Catalans que hi són per intentar lluitar per les medalles. Entre ells destaquem l’arquer David Garcia, els patinadors Pau Garcia, Andrea Silva i Carla Escrich, els gimnastes d’acrobàtica Javier Martínez i Noa Murcia, el jugador de billar Dani Sánchez, els ballarins Adrià Martos i Juline Carrel (francesa afincada a Manresa), especialistes en salvament i socorrisme com Núria Payola, en kickboxing com Saray Medina o en parkour com Núria Brigido. Una llista de noms que il·lusiona i que en bona part dels casos brillen a l’escena internacional lluny del focus dels mitjans.

Fa cinc anys als Jocs Mundials de Polònia ja hi va haver medalles celebrades com l’or de Dani Sánchez en billar, la victòria de Vicente Lli i Sara Moreno en gimnàstica acrobàtica, la plata de Mònica Gimeno en patinatge artístic o el bronze assolit per diverses jugadores del nostre país amb la selecció espanyola d’handbol platja.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!