El passat català del millor obertura del món

El nova-zelandès Dan Carter va ser escollit poques hores després de la final del Mundial el millor jugador del partit i de la competició. També ha estat inclòs al XV ideal de la competició i el seu protagonisme i influència en el grup –és rugbi, l’equip per sobre de tot– és altament notori, sols superat per Riche McCaw que ha estat el capità de la primera selecció capaç d’aixecar per tercer cop la Webb Ellis cup que acredita el campió del món. McCaw és un dels jugadors més determinants de la història del rugbi, qui acumula més internacionalitats i l’únic capità que ha alçat dos cops el trofeu més preuat en només quatre anys de diferència. Però, al seu costat, Carter tenia molts motius per somriure.

Carter arribava al Mundial d’Anglaterra amb certa maror de fons de crítiques d’una sempre exigent premsa esportiva del seu país. D’ençà del gran fracàs de França 2007, pel que li van penjar força llufes, Carter s’ha sotmès a escrutini en cadascuna de les ‘caps’ en què ha liderat els All Blacks. És un dels millors xutadors de la història, dirigeix amb criteri des de l’obertura i és elegant però sempre ha tingut crítics i aquests no van tardar a donar-lo per acabat quan els de color negre van perdre amb Austràlia al Rugby Championship previ a la gran cita. A Anglaterra, però, Carter ha excel·lit, ha estat el màxim anotador i ha brillat tant en el ritme i la conducció de tot l’equip com en el xut. Tant a la semifinal amb Sud-Àfrica com a la final contra Austràlia dos xuts de sobre-bot seus van ser decisius. És un tros de jugador, un referent mediàtic i un sex symbol. I té un passat català.

le-transfert-de-dan-carter-a-perpignan-est-l-un-des-plus-marquants-de-l-histoire-du-rugby_67231_wide

Fitxatge mediàtic

Mentre la USAP actualment es manté en posicions altes a la segona divisió francesa –una categoria, per cert, força més divertida en el joc que el poderós Top 14– fa menys de 10 anys era un club amb projecció, assentat a jugar la Copa d’Europa i dels referents en la lliga. El President Paul Goze –un Florentino nostrat– va decidir-se pels fitxatges mediàtics per arrodonir una notable plantilla i el 2007 va fitxar un dels referents del Mundial disputat a la mateixa França, el Sud-africà Percy Montgomery. La seva cabellera rossa infalible va topar, bàsicament, amb les lesions en la seva singladura a l’equip emblema del Rosselló però l’operació mediàtica va obrir la porta a que, un any més tard, fos el mateix Dan Carter el que fitxés per la USAP. Per mig any guanyaria 700.000 euros amb la victòria a la Lliga com a reclam. La notícia va ser d’abast mundial.

A finals del 2008 debutava amb la USAP en un partit contra els Leicester Tigers de la màxima competició europea un obertura que va fer emmalaltir el públic sempre apassionat de l’Aimé Giral. Fins i tot es venien samarretes amb el seu nom, profanant la tradició d’aquest esport.

L’etapa catalana de Carter, però, va ser ben curta. Com si la famosa espasa de Damocles caigués contra els fitxatges mediàtics de l’equip de forma automàtica, en el darrer minut del partit que els rossellonesos jugaven a París contra l’Stade Français el jugador franquícia patia un trencament parcial del tendó d’Aquil·les. El fitxatge mediàtic s’esvaïa. Adéu temporada.

El cop va ser dur per l’equip que, no obstant això, va acabar aquell any amb la primera victòria en la Lliga francesa des del 1955. La final a l’Stade de France contra el Clermont va ser una injecció de moral i autoestima gegant per la Catalunya Nord, un territori en el qual la USAP és el principal vector de cohesió, més fins i tot que el Barça de futbol ho és al Principat. Als vídeos emocionants que queden per la posteritat amb la victòria dels catalans i milers de senyeres onejant a l’estadi parisenc hi trobem a Dan Carter, vestit elegantment amb corbata i tot i celebrant una Lliga per la que ben poc va ajudar.

Carter, aprofitant que després del Mundial ja no està obligat a jugar al seu país natal –condició indispensable per ser seleccionable com a All Black– torna a partir d’aquest novembre a jugar a França, en aquest cas al Racing Metro Paris. És un dels equips que més s’ha reforçat i hauria de ser favorit per intentar arribar a la final. L’obertura no podrà tornar a Perpinyà –de moment– perquè la USAP és a segona però si arriba a la final del Top 14 tornarà a Barcelona, ja que la final és al Camp Nou. Passat i futur català pel millor obertura del món?

Ja tenim aquí la Fosbury 34!