La Vuelta a Espanya arriba al seu final i és hora de fer balanç de la darrera gran volta ciclista de la temporada abans d’afrontar la recta final d’aquest 2017, amb el mundial de Bergen i Il Lombardia com a cites més destacades. La prova iniciada a Nimes ha millorat el Giro i el Tour amb un bon grapat de ciclistes que han esdevingut protagonistes. En triem 20:
1. Chris Froome
El millor ciclista de la Vuelta a Espanya ha tornat a demostrar la seva passió per les carreteres peninsulars. Amb la mateixa obstinació dels darrers anys, aquest cop cap rival ha pogut passar-li la mà per la cara i ha aconseguit l’anhelat triomf a la general final. És el tercer ciclista de la història que aconsegueix vèncer al Tour i a la Vuelta en un mateix any després d’Anquetil i Hinault i el primer en fer-ho des que la ronda espanyola es disputa al tram final de temporada. Ha comptat amb un equipàs i malgrat no mostrar la mateixa superioritat dels seus millors Tours, ha controlat en tot moment la carrera, lluitant quan ha fet falta metres finals i bonificacions. Indiscutible a la contrarellotge.
2. Vincenzo Nibali
No ha estat la millor gran volta del sicilià. Ni de bon tros. Tot i així, el seu balanç final és molt digne amb un segon lloc a la general i una victòria d’etapa al seu sarró. El segon podi d’aquesta temporada en una de les grans després de quedar tercer al Giro ha arribat en una Vuelta estranya, on s’ha defensat com mai a la contrarellotge però en què les cames no sempre han acompanyat la seva tradicional valentia a la muntanya. Ho ha provat sempre que ha pogut.
3. Miguel Ángel López
El colombià ha fet la seva aparició al màxim nivell en la seva segona gran volta, la primera que ha pogut disputar sencera i sense problemes físics. Allunyat dels millors a l’inici i lluny del focus, en la primera gran etapa de muntanya va aparèixer com una exhalació. Vencedor a Calar Alto, segon a La Pandera i triomfador de nou a Sierra Nevada, s’ha desinflat lleugerament en la darrera setmana quan alguns l’assenyalaven com a candidat al podi. Ha demostrat que pot ser el gran escalador dels propers anys.
4. Matteo Trentin
L’italià no ha estat mai un esprínter pur i en els darrers anys s’ha convertit en un dels millors corredors (gregari, normalment) a les clàssiques. En aquesta Vuelta mancada com és habitual en les darreres edicions de velocistes de primera fila ha agafat les regnes dels esprints i més enllà dels quatre triomfs, ha estat protagonista en escapades. La cara més triomfal d’un pletòric QuickStep, que va completar un primer tram de Vuelta escandalós. Se’n va a l’Orica i encara té marge de millora. Difícilment, això sí, tornarà a guanyar quatre etapes en una sola gran volta.
5. Alberto Contador
La seva darrera gran volta ha estat un espectacle constant. Lluny dels millors en la primera etapa de muntanya i amb alts-i-baixos durant la carrera, el de Pinto ha mostrat la mateixa vocació ofensiva de sempre i ha anat de menys a més fins a proclamar-se guanyador d’una gran etapa a l’Angliru. Un gran comiat per a la seva carrera tacada pel dopatge, malgrat quedar fora del podi de la Vuelta. El seu únic triomf de 2017 que ha arribat després de persistir i intentar-ho constantment durant tota la Vuelta. Els aficionats, sens dubte, el trobaran a faltar.
6. Wout Poels
Un cop més un número dos de l’equip Sky és un dels ciclistes més forts d’una volta de tres setmanes dominada pel seu líder d’equip. La feinada de Wout Poels per a Froome a la Vuelta ha estat espectacular i l’holandès no s’ha deixat anar ni un sol dia de competició. Al final, sisè lloc a la general i la sensació que en qualsevol altre equip hauria pogut pujar al podi amb facilitat. Com al Tour de 2016, vaja. En aquesta ocasió Froome també ha comptat amb un Mikel Nieve pletòric.
7. Tomasz Marczynski
El polonès porta molts anys picant pedra somiant en un gran triomf com el que ha celebrat a la Vuelta. De fet, en una ronda excel·lent ha guanyat per partida doble i ha estat el líder imprevist d’un Lotto Soudal intens i lluitador que també ha alçat els braços amb Sander Armée i Thomas de Gendt. Una d’aquelles aparicions inesperades, amb 33 anys, que són més que benvingudes per a un clàssic del treball en equip.
8. Ilnur Zakarin
Després de la retirada de Joquim Rodríguez el Katuixa l’havia assenyalat com a líder d’equip per a les generals (més enllà de la relació d’amor entre Spilak i Suïssa). El rus ha respost a les expectatives i després de ser cinquè al Giro ha aconseguit el seu primer gran podi a la Vuelta a Espanya. Corredor que tendeix a anar de menys a més, correcte en tots els terrenys i que ja ha deixat molt enrere la seva condició d’sputnik de fa un parell de temporades. Difícil, però, imaginar-se’l fer un pas més en curses de tres setmanes.
9. Wilco Kelderman
En un Sunweb sacsejat per l’expulsió de Warren Barguil de la Vuelta per part dels responsables de l’equip, l’holandès ha sabut competir sota pressió doble i aliè als problemes dels seus companys que van deixar fora de joc, entre altres, al prometedor Sam Oomen. Estancat en els darrers anys després d’una prometedora aparició a l’elit al Giro de 2014, Kelderman ha recuperat la confiança a La Vuelta i ha demostrat que encara té moltes coses a dir entre els millors amb tot just 26 anys.
Els ciclistes de casa nostra mostren un futur prometedor
Més enllà d’una actuació discreta d’Alberto Losada com a gregari al Katuixa i de Lluís Mas al Caja Rural, el cert és que hem comptat amb quatre actuacions destacades per part dels ciclistes del nostre país. Antonio Pedrero ha sorprès a la muntanya i, en un Movistar desfet de capitans, ha trobat el seu espai per brillar al World Tour per primera vegada. La Vuelta 2017 ha estat la seva carta de presentació davant els aficionats.
Enric Mas i Marc Soler han tingut un protagonisme similar. Allunyats de la lluita per la general, han estat protagonistes habituals de les escapades de la Vuelta, sovint essent alguns dels ciclistes més insistents fins la línia de meta. Enric Mas va estar a punt de guanyar la seva primera etapa en un dia en què Marczynski es va treure els fantasmes de sobre i ha estat assenyalat per Alberto Contador com el seu successor. Tela. El de Vilanova i la Geltrú ho ha intentat constantment i ha après a base de desencerts tàctics o de caigudes. Dos protagonistes que han brillat fins al final en la seva primera volta de tres setmanes i que tenen unes condicions immillorables per lluitar al més alt nivell els propers anys.
Finalment, menció especial per a David de la Cruz, que ha lluitat per la general amb una cursa de més a menys. Va tenir el mallot vermell a només dos segons i de mica en mica va anar perdent posicions amb dies fluixos i d’altres en què no semblava tenir problemes per aguantar amb els millors. Al final, caiguda, lesió i abandonament a l’Angliru. Bona cursa mancada de gregaris en moments determinants i farcida de punxades i mala sort fins al darrer moment. El seu darrer paper com a protagonista abans de fitxar per l’Sky.
