El tricampió del Tour de França Chris Froome té una pedra a la sabata. Aquesta pedra es diu Vuelta a Espanya. I és que després de veure’s tan sols superat pel colombià Nairo Quintana en la recentment finalitzada edició del 2016, el ciclista britànic d’origen kenià acumula ja tres segones posicions i un quart lloc en les seves cinc participacions a la gran ronda espanyola. A diferència d’altres campions del Tour que menyspreaven la Vuelta, fa temps que Froome aspira a guanyar també a Espanya però la victòria se li resisteix una vegada i una altra. Tot i que encara no ha pogut alçar-se a la primera posició, a Froome se li ha de reconèixer una entrega que fa que la Vuelta hagi guanyat competitivitat els darrers anys.
Froome i la Vuelta: 5 participacions en 6 anys
La història de Froome i la Vuelta va començar l’any 2011. El britànic hi arribava com un desconegut, gregari del líder de l’Sky d’aquell temps, l’irreverent i també britànic Bradley Wiggins. Froome es va donar a conèixer a tothom perquè en aquella cursa va passar per primer cop per davant del teòric líder d’equip. Després de la quinzena etapa, amb final al temible Angliru, Froome era segon de la general i semblava el corredor més capaç de disputar-li la victòria final al primer classificat, el càntabre Juanjo Cobo. De fet, els últims dies de la competició van ser un frec a frec entre Cobo i Froome. Finalment el britànic va acabar segon a la general a només tretze escassos segons de Cobo.
Un any després, Froome va tornar a la Vuelta i ho va fer ja com a líder d’equip. Acabava de disputar un Tour 2012 polèmic, on va haver de renunciar a la victòria per respecte al líder del seu equip, altre cop Bradley Wiggins, a qui superava clarament en les etapes de muntanya. Froome tenia en la Vuelta l’oportunitat que se li havia negat al Tour. El corredor de l’Sky va aguantar entre els tres primers llocs del podi durant bona part dels dies però finalment va acabar notant el cansament i va ser quart de la classificació general per darrere Alberto Contador, Alejandro Valverde i Joaquim Rodríguez.
El 2013, l’única absència
El 2013, després de guanyar el seu primer Tour, Froome sí que va renunciar a la Vuelta. Hi tornaria l’any següent després d’haver abandonat la ronda francesa a les primeres de canvi per una caiguda. Així que, més que mai, Froome encarava la Vuelta a Espanya 2014 amb el clar objectiu de guanyar-la. Però novament Alberto Contador va ser el ciclista més fort. El corredor britànic va quedar a prop del madrileny, 1 minut i 10 segons, i va sumar un nou segon lloc al podi.
El 2015 Chris Froome havia recuperat el maillot groc del Tour però tot i així va decidir córrer la Vuelta un mes després. Era el primer vencedor a París que corria la Vuelta des de Carlos Sastre el 2008. Però Froome es va retirar a la meitat de la cursa després de patir una caiguda durant l’etapa reina d’Andorra i perdre molts minuts a la línia d’arribada.
Nairo Quintana, l’últim campió a Madrid
Aquest 2016, altra vegada amb el Tour sota el braç, Froome es va tornar a presentar a la línia de sortida de Vuelta. No es pot dir que hi anés només per figurar. El líder de l’Sky, de fet, hauria guanyat segurament la prova si Quintana no hagués fet un brillant atac llunyà juntament amb Contador en la quinzena etapa, amb final a l’estació d’esquí del Formigal. Aquell dia Froome va comprovar que no és el mateix comptar amb un súperequip com el que gaudeix cada any al Tour que amb un equip amb bons ciclistes (Konig, Kennaugh o Kwiatkowski) però que no està fet per dominar la cursa.
El 2017 veurem si Froome ho torna a intentar. De moment, el que sembla segur és que és favorit per tornar a guanyar el Tour mentre Quintana i el Movistar no facin un necessari pas endavant també a la Grande Boucle.
