Jai Alai i Red Bull: Una estranya parella?

Un dels grans arguments que exposem els defensors de l’esport com a pràctica esportiva transmissió d’una sèrie de valors, és que el futbol ha perdut gran part d’aquesta essència. Ho ha fet en gran part degut a l’entrada de capitals amb interessos contraposats (en la majoria de casos) a la defensa d’aquests valors. D’altra banda però, ens trobem davant les greus gravíssimes dificultats per les quals passen el 95% de clubs i esportistes de tot allò que a la Fosbury anomenem esports minoritzats. I vet aquí el gran dilema: que preferim, mantenir l’autenticitat d’aquests esports, a costa d’una alarmant escassetat de recursos; o incentivar l’entrada de capital extern amb interessos diferents de la preservació a la essència de l’esport? Hi pot haver un terme mitjà ideal? O ens l’hem de jugar al blanc i negre?

foto2

Red Bull, l’aposta per l’espectacularitat

D’uns anys ençà, és coneguda l’aposta decidida de la productora de begudes energètiques pels anomenats esports extrems. Des de les BMX fins als salts d’alçada al mar obert, passant pel surf, el caiac o el barranquisme.

Inicialment, l’empresa austríaca concentrava els seus patrocinis en esportistes molt concrets, i més focalitzats en esports d’exhibició que no pas en esports competitius. En els darrers anys però, l’estratègia ha canviat i Red Bull està entrant de ple tant en esports en equip com en esports on la victòria importa.

Tornaríem a entrar en el debat entre l’ètica i l’estètica del qual parlàvem abans. Un debat encès a Alemanya per exemple, on l’equip d’hoquei gel de Munic, patrocinat per la marca en qüestió i gràcies a la milionària inversió d’aquests, ha guanyat el campionat de lliga de manera prou sorprenent.

Haurem d’estar molt i molt atents a la direcció que pren l’empresa del brau, i com aquesta direcció pot afectar el futur de segons quins esportistes o fins i tot esports.

fotoprincipal

Goikoetxea, a catapultar el jai alai

El jai alai (cesta-punta) és considerat l’esport més ràpid del món. Un esport on la pilota, propulsada per la cistella que duen els pelotaris, pot arribar als 300 km/h. Un esport amb una empremta molt forta dins la tradició cultural del País Basc.

Tot això combinat ha fet que Red Bull s’hi hagi fixat i hagi decidit apostar-hi. Inicialment, un dels punts forts serà el potenciament del jai alai mitjançant els mitjans audiovisuals: no hi ha dubte de l’espectacularitat d’aquest esport, i si hi sumem la producció de continguts com per exemple l’ús de càmeres Go Pro al casc o a la cistella dels jugadors, el contingut que pot acabar veient l’espectador serà impactant.

L’escollit ha estat Iñaki Osa Goikoetxea, un autèntic rodamons del jai alai, perquè encara que molts pensin que aquest esport només es practica a petits pobles de Biscaia i Guipúscoa, la cesta-punta es juga a un molt alt nivell a països com Mèxic, Filipines, Uruguai, França o els Estats Units. Goiko, amb 36 anys, campió del món fins a onze vegades de Jai Alai, va viure una primera aventura a l’estranger quan va marxar a Milà amb només setze anys. Just després, va iniciar el seu periple pels Estats Units; un viatge que ha durat divuit anys, en els quals ha competit com a professional del Jai Alai a ciutats com Orlando o Miami.

Probablement degut a la versatilitat i el caràcter internacional del jugador de Zumaia, Iñaki Osa ha estat el triat per Red Bull per tal d’intentar fer el salt i potenciar la visibilitat i espectacularitat d’aquest esport. Un salt que passa, entre altres coses, per l’expansió geogràfica d’un esport que, a Europa, encara té unes quotes molt reduides.

Podrem trobar partits Campionats de Jai Alai a Sant Boi de Llobregat en els pròxims anys? Estem davant l’ascens en la popularitat d’aquest esport? De moment, el que és segur, és que pels frontons del País Basc i d’arreu, hi trobarem un brau en fons arlequinat en un casc i una txistera.

Per anar fent boca, podeu veure el documental amb la història d’en Goiko: “El campió desconegut”:

Que comenci la festa!

Ja tenim aquí la Fosbury 33!