“Hi ha molta alegria a la foscor” Parlem amb Isaac Padrós i Rai Puig, els dos protagonistes del repte "Kayak No Limits - Menorca a Cegues"

Aquesta setmana un dels protagonistes d’un dels reportatges de la Fosbury 37, l’Isaac Padrós, ha estat pare. No se’ns acudeix un millor motiu per publicar a la nostra web un extracte de l’entrevista que els vam fer fa pocs mesos.

Que una persona cega donés la volta a Menorca en un caiac individual semblava impossible. Però l’Isaac Padrós es va convertir en el primer invident en trencar aquesta barrera, a base de transformar energia negativa en positiva. Aquest és el resultat més tangible del projecte Kayak No Limits, que va comptar amb el suport vital del caiaquista i aventurer Rai Puig. Amb els dos protagonistes vam poder conversar poc abans d’una de les projeccions en cinemes del documental “Menorca a Cegues” que recull i testimonia una aventura d’esforç, amistat i superació.

Tràiler del Documental

Com se us acudeix que un repte d’aquestes característiques pot ser positiu per l’Isaac?

Rai: Amb l’Isaac coincidim per primera vegada en una taula rodona de la Universitat de Girona i connectem de seguida. Col·laborem amb l’associació que ell president, Multicapacitats, associació que vincula diverses persones amb diferents discapacitats. Jo en aquell moment treballava a SK Kayak a Llançà, i comencem a col·laborar fent que els seus usuaris vinguin a fer caiac. Es repeteix l’experiència vàries vegades, i amb l’Isaac es forja una amistat i llavors li proposo fer un repte ell i jo. Fins llavors jo havia fet viatges i expedicions en solitari, però em venia de gust posar-me a prova compartint i a la vegada fent-ho amb una persona amb discapacitat, una cosa nova per mi.

Isaac: Per mi la clau és quan en Rai té la capacitat de veure que més enllà de les meves limitacions, que són òbvies, tinc altres capacitats que poden permetre que ell i jo sortim amb els caiacs individuals i fem una travessa, primer per Llançà, i mitjançant aquests entrenaments es va forjant el que després es fa realitat. poder circumnavegar una illa durant tants dies i tants quilòmetres.

Rai Puig i Isaac Padrós. Fotos: Cedides

Per què la volta a Menorca?

Rai: Li vaig proposar Menorca, perquè és una meca dins del nostre esport ja que és una costa molt accidentada, molt salvatge, poc urbanitzada amb coves, penya segats i fer la volta a Menorca en caiac és una clàssica. Ho veia un repte idoni. I el que semblava una bogeria, que un invident fes la volta en un caiac individual es va convertir en realitat. I és la primera vegada que un invident aconsegueix una fita com aquesta.

Fer-ho en caiacs individuals és el que converteix el repte en tota una aventura.

Isaac: Sí, en un tàndem hagués estat molt més senzill evidentment. També hi ha gent que ens ha preguntat si els caiacs anaven lligats amb una corda o si era un doble… però no. S’ha de posar en valor que cadascú portava el seu. Sovint, a no ser que siguis un esportistes d’elit paralímpic, la resta de persones amb discapacitat desgraciadament encara podem ser considerats com ciutadans de segona. Això implica que a l’hora de fer una cosa, sembla que no en puguem fer cap, perquè el bastó o la cadira passa per davant de tota la resta. I en realitat és al revés. A mi quan em pregunten com ho he fet, doncs explico que en realitat m’he limitat a escoltar a en Rai, la música que posava de tant en tant, a escoltar el mar, intentar rebre tanta informació de l’exterior com podia i seguir aquestes indicacions. És cert que l’aigua és un medi que mulla, espanta molt, és imprevisible… però anava amb xaleco, protegit i segur amb en Rai.

Rai: Un dels missatges és que les persones amb discapacitat tenen moltes capacitats. I amb una mica d’ajuda, la justa i necessària, també poden aconseguir tants reptes i fer realitat els seus somnis, il·lusions i projectes.

En Rai mostrant el mapa en relleu a l’Isaac. Fotos: Cedides

Abans havíeu fet una travessa al Cap de Creus, de 55km, també de diversos dies.

Isaac: Sí, havíem fet unes 200 hores “de vol”, d’entrenament. I dins d’aquestes hores d’entrenament amb caiac, algunes van ser aquestes. Vam fer en dos dies i poc, aquesta travessa de Llança al Cap de Creus, i d’alguna manera va ser la prova de foc per veure les possibilitats d’èxit i si ens feia falta més entrenament. Dormir al ras dues nits, fer tirades més llargues, fer tot un Cap de Creus… ens va fer veure que ho podíem fer.

En el test que vau notar que teníeu més mancances en el tema esportiu o en el psicològic?

Isaac: Sobretot vam treballar la meva velocitat de resposta a la seva indicació. Al mar, el fet que actuï ràpid davant la seva indicació és molt important, perquè aquests segons de més i de menys poden generar una situació o una altra. A nivell físic anava força bé, però sí que és cert que em van faltar hores a nivell mental. M’hauria d’haver treballat més la fortalesa mental del que suposa estar tants dies per mi fent vida nòmada, dormint al ras. Jo sóc molt urbanita [riu]. Alhora aquests pensaments, aquest bucle, de pensaments no positius quan es presenta una fase de fatiga mental i esgotament físic. Això encara perjudica més. Tant de bo m’hagués preparat més a nivell mental, i tant!


L’Isaac en el moment de completar la volta, al port de Ciutadella. Foto: Cedida

Per què voleu que serveixi el documental?

Rai: Volem que hi hagi un impacte, que hi hagi un recorregut i per això teníem molt clar que havíem de gravar. Ens vam posar en mans de dues productores diferents que ens seguien per terra, mar i inclús per aire amb drons, i per part nostra també portàvem càmeres GoPros. Tot això ens va permetre recopilar la majoria d’experiències que vam tenir durant el viatge, i amb tot el material hem muntat un documental que ha durat 1 hora i 10 minuts, en el qual s’explica una mica l’aventura però és un documental amb molts missatges: de medi ambient, de patrimoni cultural, però també superació personal, posar la rellevància en les capacitats i no en les discapacitats, l’amistat i la vida en general. És un documental educatiu i a la vegada molt emotiu, segons ens diuen pel feedback que hem anat rebent.

Isaac: Per nosaltres és una eina per acostar-nos a tothom, per a tots els públics però especialment als més menuts. Ja que creiem que tot canvi social ve enfocant-te amb el canvi generacional. Perquè si ells ho veuen com alguna cosa normal, en vint o trenta anys ja no haurem d’explicar res més. I alhora, un missatge d’esperança, de motivació, de que tot allò que no s’ha fet mai sembla impossible però fins que es fa. I en el context en que estem ara, amb la pandèmia i tot plegat, i que s’acaba el món i tot és molt catastrofista… una espurna d’esperança com a mínim por fer un petit Kit-kat a nivell mental, una mica d’aire fresc per tornar a arrencar. Tenim moltes ganes que arribi com més lluny millor, i és per això que a banda de la versió original també hi ha la mateixa versió amb subtítols en català, castellà i anglès (amb lectura fàcil), i totes les versions estan amb transcripció de llengua de signes i amb audio-descripció. El caràcter és d’accessibilitat universal.

Com es pot veure ara mateix el documental?

Isaac: Ja ens l’han demanat les diferents televisions públiques (TV3, IB3 i Teledeporte) però per veure’l en obert la gent haurà d’esperar al gener de 2022 ja que ara està en un circuit de festivals de cinema internacional. De fet ja hem rebut el primer guardó en un festival de la Índia, ja sabem que som finalistes en un festival d’Anglaterra… i encara no sabem què passarà, i personalment em fa molt de respecte. [A dia d’avui ja han rebut tres guardons, el darrer el 1r premi en la Categoria “Disability Issues” a l’IndieFest a Califòrnia].

La idea és projectar-lo a quants més llocs millor, hem començat per cinemes, però també volem anar a centres cívics, escoles, instituts, universitats, empreses… perquè molta gent el món de la discapacitat el viuen de lluny. El que volem és normalitzar la discapacitat i veure que aquestes persones amb l’ajuda justa poden complir els seus somnis. I quantes idees es farien al món sí aquestes persones tinguessin l’ajuda necessària”.
Si algú està interessat en projectar el documental en algun espai (sobretot quan la situació de la pandèmia ho permeti) ho pot demanar a través de les Xarxes Socials del projecte @kayaknolimits (Instagram) | Facebook Kayak No Limits