Any nou, vida nova. El 2020 ha capgirat de dalt a baix la copa del món de biatló i ho ha fet amb la millor versió del millor biatleta de la història. Després d’una temporada per oblidar i d’un inici de curs amb més dubtes que certeses, Martin Fourcade torna a carburar i a ser l’esportista que s’ha convertit en l’amo i senyor del biatló pràcticament durant una dècada sencera.
El declivi imprevist
Convé posar-hi context: entre 2012 i 2018 Martin Fourcade va guanyar set globus de cristall consecutius, una fita mai abans assolida per cap altre biatleta. Un domini que va anar acompanyat d’exhibicions brutals als campionats del món i als Jocs Olímpics i que va obligar els seus rivals a esperar un dia dolent del nord-català per lluitar pel triomf.
Després de proclamar-se tricampió olímpic a Pyeongchang, però, el nivell de Fourcade va començar a decaure i la temporada 2018-2019 va ser increïblement dolenta per a les seves aspiracions. Imprecisió, ratxes de mals resultats, auge d’esquiadors més joves i més ràpids.. el de La Llaguna no trobava solucions i va optar per abandonar la copa del món amb l’esperança de refer-se. Al campionat del món, per cert, no va aconseguir cap medalla per primer cop des de 2010.
Aquesta temporada Martin Fourcade va anunciar canvis en la preparació i l’objectiu renovat de tornar a lluitar per la copa del món. El cert és que malgrat guanyar la segona cursa de la temporada el balanç en acabar el primer mes de competició era desesperançador: un sol podi en set curses i la sensació que no seria capaç d’aprofitar l’absència del seu gran rival Johannes Thingnes Boe durant els dos primers mesos de 2020: l’estrella noruega, vigent campió i líder indiscutible de la competició, ha decidit estrenar la seva recent paternitat renunciant a competir durant un parell de mesos per estar amb la família en un gest insòlit en l’esport d’elit que cal valorar especialment, atès que la renúncia va acompanyada de la impossibilitat de lluitar per la copa del món en el moment àlgid de la seva carrera esportiva.
Fourcade: torna la bèstia
Però ha començat el 2020 i ho ha fet amb quatre proves seguides en terres alemanyes (cinc, si hi sumem l’or al relleu) i amb una afició germànica que ha sabut celebrar el retorn al millor nivell d’un dels més grans de la història. Martin Fourcade ha guanyat les quatre proves disputades a Alemanya entre el 10 i el 19 de gener. Quatre triomfs consecutius que a la copa del món feia més de dos anys que no aconseguia i que l’han catapultat de manera immediata cap al liderat de la general així com cap a la primera posició en les modalitats de cursa individual, de sortida en massa i d’esprint. Fourcade suma ja 507 punts pels 436 de Quentin Fillon Maillet i els 435 de Simon Desthieux.
En la cursa de persecució disputada aquest diumenge Martin Fourcade ha completat una cursa perfecta sense cometre cap errada en els 20 tirs realitzats. El darrer dels encerts, que li assegurava la victòria, l’ha celebrat amb el puny enlaire en un gest de fúria que demostra tots els obstacles que ha hagut de superar per retornar al seu màxim nivell. Quatre ors consecutius que podrien tenir continuïtat a Eslovènia d’aquí a pocs dies i que el converteixen en el gran favorit per al campionat del món que es disputarà durant el mes de febrer (i que també computa per a la copa del món).
França, candidata a la sorpresa
Fourcade torna a somriure i ho fa liderant un potentíssim equip masculí francès, probablement el millor de la història: els tres primers classificats de la copa del món 2019/2020 representen a França i Noruega comença a tremolar en la seva defensa d’un títol de nacions que acostuma a ser seu malgrat els èxits puntuals d’Alemanya o Rússia en la darrera dècada.
