Es retira Martin Fourcade, un dels millors esportistes de la història del nostre país El nord-català ha guanyat la darrera cursa que ha disputat aquest dissabte a Finlàndia

Aquest divendres 13 de març Martin Fourcade va anunciar la seva retirada de l’alta competició.

Lectors de La Fosbury, prepareu-vos per llegir un autèntic panegíric. El biatleta Martin Fourcade acaba de disputar la seva darrera cursa com a professional i arriba el moment de les lloances cap a l’esportista de La Llaguna que ha dominat de forma bestial el seu esport durant la darrera dècada. El nord-català ha tancat la seva trajectòria amb la 83a victòria a la copa del món i ben a prop de guanyar el seu vuitè globus de cristall. En una cursa de persecució frenètica, el favorit Johannes Thingnes Bo ha patit en el tir i ha estat a punt de deixar escapar el títol. La rapidesa del noruec dalt dels esquís l’ha permès remuntar posicions i entrar finalment a meta en quarta posició i assegurar la victòria pels pèls: si haguès estat cinquè, la copa del món se l’hauria endut Fourcade.

Guanyar el dia de la teva retirada no és una fita a l’abast de la majoria d’esportistes. Però Martin Fourcade ha decidit plegar en un bon moment de forma i passar el testimoni del biatló al petit dels germans Bo, un altre súper atleta que sembla predestinat a dominar aquesta disciplina els propers anys. Amb només 31 anys Fourcade ha optat per la retirada i deixa escapar d’aquesta manera l’opció de convertir-se de forma fefaent en el millor biatleta de la història. Ara, per títols i trajectòria, aquest honor el pot compartir perfectament amb el mite Bjorndalen.

Fourcade i Bjorndalen, lluint medalles al campionat del món de 2016 davant la premsa

Entre altres proeses, Martin Fourcade és l’esportista més llorejat de la història del nostre país als Jocs Olímpics. És pentacampió olímpic i això és una autèntica barbaritat, a la que hi suma dues medalles de plata més. També és campió del món en tretze ocasions, guanyador de 7 globus de cristall a la copa del món, de 26 globus de cristall menors (5 en cursa individual, 8 a l’esprint, 8 en persecució i 5 en sortida en massa) i de 83 curses al circuit mundialista. En quatre temporades va ser capaç de guanyar tots els globus de cristall en joc i el 2016 va completar uns mundials memorables a Oslo amb quatre medalles d’or, una de plata i presència al podi en totes les curses individuals.

Martin Fourcade, bon aficionat de l’USAP, ha portat l’equip francès cap al millor moment de la seva història i ho ha fet convertit en un esportista de referència al país gal. L’Equip li dedica la portada d’aquest dissabte i el moviment olímpic l’ha convertit en un dels noms importants del projecte dels Jocs de París de 2024. Fourcade és una súper estrella des d’un esport minoritzat a casa nostra com el biatló i ho és gràcies al talent i a la voracitat competitiva. Fourcade ha devorat diversos rècords amb una facilitat insultant i ha amargat els anys finals de Bjorndalen i ha empetitit els rivals de la seva generació, sempre condemnats a esperar un dia dolent del nord-català.

Als circuits d’arreu del món Fourcade ha fet gala constant d’un bon ritme dalt dels esquís (era un dels més ràpids del món fins l’arribada de Bo) i especialment d’una fiabilitat tremenda en els camps de tir, ja sigui dret o en posició estirada. Només la temporada passada, desposseït de tot allò que el feia bo ja sigui per motivació o cansament acumulat, vam conèixer una versió menor de Fourcade. Ja llavors, després d’abandonar la copa del món a mig curs, van córrer els rumors de la seva retirada. Però Fourcade, potser amb aquest horitzó ja present des dels Jocs Olímpics de 2018, ha optat per tornar a ser competitiu aquest 2019-2020 i en una temporada escurçada pel coronavirus ha acabat batallant de valent per seguir vencent.

Acomiadar-se guanyant. El millor final possible per a un biatleta amb ganes de deixar la competició d’elit i centrar-se en nous projectes que inevitablement també passaran per l’esport.

De Fourcade en seguirem sentint parlar durant molt de temps. I els seus registres, sigui com sigui, l’envien a un dels llocs d’honor del saló de la fama de l’esport del nostre país. Qui ho diria que un dels millors esportistes de la nostra història en el país del futbol i el clima mediterrani seria un especialista en biatló. Benvinguda sigui, també, aquesta singularitat.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!