El curiós cas de Bartolo Colón

Molt veterà, amb sobrepès evident i, sobretot, l’antítesi a l’aspecte que estem acostumats d’un esportista d’elit. Però així és Bartolo Colón que, amb 43 anys, ha estat escollit per jugar el seu quart All-Star game de la MLB (lliga professional de beisbol americana) de la seva carrera, en substitució de Madison Bumgarner.

Però la carrera de Colón no ha estat la més habitual, com ens podem imaginar, d’un jugador de la MLB. Nascut a República Dominicana un 24 de maig de fa 43 anys (1973), Bartolo va créixer en una família que no tenia accés a l’enllumenat públic, ni aigua potable, ni sortida d’aigües fecals, en un entorn extremadament pobre. El beisbol, l’esport nacional del seu país, era la seva via d’escapament i on, a més a més, resultava ser molt bon pitcher, tot i haver de combinar-ho amb duríssimes jornades laborals de 12 hores de recol·lector de fruita.

Per si fos poc, no tenien ni diners per poder comprar ni pilotes ni guants de beisbol, així doncs, amb la imaginació al poder, Colón utilitzaria pilotes fetes amb draps i envasos de llet per poder fer de guants.

BartoloColón Mets

El primer tast de glòria

Era el 1993 quan els Cleveland Indians, després de veure les seves actuacions a la República Dominicana, decideix contractar-lo, tot i que, inicialment, pensant en què jugués a les lligues menors.

El seu rendiment va ser molt bo, el que va comportar que es guanyés la oportunitat de debutar amb els Indians el 4 d’abril de 1997.

Als Indians es va convertir ràpidament en una peça fonamental, guanyant-se participar al All Star Game de 1998, que seria el primer de la seva carrera) i aconseguint diverses participants als playoffs de la MLB.

Comença el tour d’equips i lesions

Abans de la data límit per traspassos de la temporada 2002, Colón entraria a una operació que l’enviaria als Montreal Expos. Tot i jugar molt bé, abans de començar la temporada 2003, seria traspassat als Chicago White Sox, però només hi seria una temporada, convertint-se en agent lliure l’any 2004 i fitxant pels Anaheim Angels.

A Califòrnia semblava haver trobat l’estabilitat necessària novament i, durant les seves dues primeres temporades, demostraria un rendiment creixent que li valdrien el 2005 per la seva segona nominació per un All Star Game. Això sí, durant un partit de playoffs davant els Yankees, Colón va patir una lesió a la seva espatlla dreta. La lesió va comportar que es passés bona part de la temporada 2006 a la llista de baixes del seu equip, i quan no hi era, el seu rendiment havia baixat molt a causa del permanent dolor que patia. El 2007, teòricament recuperat, la seva importància en la rotació dels Angels va caure substancialment.

Novament agent lliure, al 2008 firmaria un contracte de lligues menors pels Boston Red Sox esperant recuperar importància. Un mes després ja formava part de l’equip de la MLB i quan semblava que les coses tronaven a rutllar, un problema personal va provocar que acabés suspès pels Red Sox, sense poder participar als partits de playoffs del seu equip i, lògicament, tallant qualsevol intenció de renovació per ambdues parts.

Bartolo Colón Indians

Arribava una nova agència lliure, i aquest cop decidiria tornar als Chicago White Sox per un milió de dòlars, i tot i passar per una nova cirurgia reparadora durant la pretemporada, Colón va acabar gaudint d’un paper prou important en la rotació del seu equip.

Després de passar-se una temporada en blanc per culpa d’una nova lesió i la posterior cirurgia de reparació, Bartolo va rebre el 2011 una oferta dels New York Yankees per completar la plantilla de cara a la pretemporada. Tot i arribar-hi amb un més que aparent sobrepès (d’una morfologia, ja de per si, amb molta facilitat per guanyar-lo), al final es va quedar dins els 25 definitius. La seva temporada va ser més que decent, col·laborant amb els seus companys per classificar els Yankees pels playoffs.

Revifada a les ordres del Moneyball de Billy Beane

Després d’apuntar un rendiment interessant als Yankees, Billy Beane i els seus Oakland Athletics van considerar que era una jugador interessant de rebre una oportunitat. Així doncs, al 14 de gener de 2012, Colón signava un contracte per una sola temporada a raó de 2 milions de dòlars.

New York Yankees at Baltimore Orioles May 18, 2011

El seus inici de temporada no podia ser més esperançador, aconseguint un magnífic valor ERA (la mitja de curses que cedeix un “pitcher” al decurs de les 9 entrades d’un partit) i un gran balanç de victòries. Malgrat tot, les seves estadístiques van caure als següents partits i, per acabar-ho d’adobar, va ser sancionat per 50 partits a causa de l’ús de substancies de dopants (en aquest cas de testosterona sintètica).

Tot i perdre’s el que restava d ela temporada 2012, Beane i el seu Moneyball van decidir donar un altre contracte a Colón, a raó d’un any per 3 milions de dòlars. Aquest cop sí, va respondre amb magnífiques actuacions que li van valdre el títol de divisió i la seva tercera nominació per un All Star Game.

L’èxit l’espera a Nova York

El seu periple als Athletics li va servir per poder signar, amb 40 anys, un magnífic contracte de dues temporades per 20 milions de dòlars per tornar a Nova York, tot i que aquest cop seria als Mets.

El rendiment no podia ser millor. Tant, que es va convertir en un element clau d’uns Mets que la temporada passada arribarien a les World Series, tot i acabar perdent-les davant dels Kansas City Royals.

Amb 42 anys, Colón rebria una oferta de renovació per part dels Mets a raó de 7 milions i mig de dòlars per una nova temporada. Temporada, aquest 2016, on sembla que encara ha millorat més el seu rendiment, valent-li la seva quarta nominació per un All Star Game. Qui saps si aquesta temporada serà capaç d’arrodonir-ho amb el campionat de les World Series.

Bartolo Colon

Veterania de rècord

Als seus 43 anys, Colón acumula un bon grapat de rècords de veterania a la lliga. Per començar és, actualment, el jugador més veterà en actiu a tota la MLB. També és l’únic jugador en actiu que va formar part dels Montreal Expos (equip extingit el 2004, quan la franquícia es va traslladar a Washington per convertir-se en els Nationals).

Aquesta mateixa temporada, fins i tot s’ha convertit en el jugador més veterà en aconseguir el primer home run de la seva carrera, amb 42 anys i 349 dies.

No seria d’estranyar que anessin caient molts més registres en un jugador que, a mesura que es fa més gran i més ample, sembla convertir-se en més jove dins l’estadi, millorant, any rere any el seu rendiment.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU