El traspàs estava cantat malgrat l’evident progressió ofensiva del català en els darrers mesos de la temporada. Lluny de les lesions, Rubio va demostrar ser capaç d’anotar amb regularitat més enllà de ser un dels millors assistents de la NBA, però la sintonia amb el tècnic Tom Thibodeau ja s’havia fos i a l’estiu era obvi que la renovació de Minnesota passava per l’adéu d’un dels jugadors més estimats per l’afició. Els Wolves van construir un equip molt més potent gràcies a l’arribada de l’All Star Jimmy Butler, d’un dels millors escortes suplents de la competició (Jamal Crawford) i d’un base de perfil més anotador com Jeff Teague. A punt d’acabar la fase regular de la lliga, Minnesota ocupa plaça de playoff. A grans trets, objectiu assolit. La polèmica per deixar anar Rubio d’aquella manera, però, va ser intensa i encara passa factura a Thibodeau.
Amb el traspàs-regal dels Wolves, Rubio va anar a parar a Utah com a fitxatge de luxe per convèncer a l’All Star Gordon Hayward de continuar liderant el projecte esportiu dels Jazz a la pista. Dies després, però, l’aler va fitxar pels Celtics i Utah es va quedar amb un pam de nas. Un equip desmillorat a qui la gran majoria de travesses situaven fora dels playoffs i que els resultats fins a mitja temporada constataven a la perfecció. El 22 de gener Utah perdia contra el pitjor equip de la NBA, Atlanta, i el seu balanç s’enfonsava fins a les 28 derrotes i 19 victòries. Aquell partit va sacsejar el vestidor, que es va conjurar per superar el següent rival (Detroit).
Partit a partit, els jugadors i el tècnic Snyder van concentrar tots els seus esforços en remuntar el vol sense pressió. El que semblava una missió impossible s’ha convertit en la millor ratxa de la NBA en els darrers 30 partits: 25 triomfs i només 5 derrotes. Ricky Rubio ho recorda així:
El millor equip dels darrers dos mesos i mig és Utah Jazz, que s’ha guanyat per mèrits propis una plaça als playoff. La seva presència entre els vuit millors de la conferència oest encara no és segura, però la darrera jornada els ha ofert uns resultats immillorables: derrotes del 7è, el 9è i el 10è classificat i victòria a la pista d’un rival directe a qui avancen a la classificació.
Mesos després d’aquell traspàs d’estiu, Ricky Rubio és el base titular del 6è classificat a l’oest. Minnesota acaba de caure al 7è lloc. I totes les veus que l’assenyalaven com un jugador incapaç de portar un equip als playoff han hagut de callar: amb una plantilla sense el talent inacabable dels Wolves de Towns i Wiggins, els Jazz són un sòlid equip amb una dura defensa liderada per Rudy Gobert, un joc ofensiu en què mana el talent d’un rookie (Donovan Mitchell) i la IQ d’un altre ex blaugrana, Joe Ingles.
Quan falten 5 partits per acabar la temporada els Jazz tenen dos victòries de marge sobre Denver, el 9è classificat, que encara té un doble duel pendent contra els Wolves. Si res no canvia, aquests enfrontaments directes seran decisius per accedir als playoff. Minnesota ja no té marge d’error després de patir una de les derrotes més dures de la temporada davant els Jazz en un partit en què Ricky Rubio s’ha reivindicat davant la seva enyorada afició: 23 punts, 7 rebots, 3 assistències, una pilota recuperada i fins i tot un insòlit tap en només 27 minuts per sentenciar el duel ja al tercer quart.
97 a 121 en una vetllada espectacular del base d’El Masnou, que ha anotat 5 dels 6 triples que ha intentat en el seu millor partit de la temporada des de la línia dels 6.75. Una revenja espectacular que ha sacsejat les xarxes socials després que arribés al descans amb 16 punts i 4/4 en triples.
Ricky Rubio ja havia brillat en el primer enfrontament de la temporada a Minnesota (19 punts, 10 assistències, 5 rebots), però aquest cop ha fet mal allà on menys s’ho esperava el seu antic entrenador: des del tir exterior, la gran llacuna històrica del base: en una sola ocasió havia anotat cinc triples o més amb els Wolves i només 10 cops en 6 temporades havia anotat 23 punts o més amb el seu antic equip.
.@rickyrubio9 | 23p/1b/1s/7r | Ricky in his bag tonight #TakeNotepic.twitter.com/jWm45odbAN
— Utah Jazz (@utahjazz) 2 d’abril de 2018
Més anotador, menys assistent
Aquesta temporada Ricky Rubio no necessita mostrar la seva versió d’assistent màgic que ens havia enamorat fa una dècada a la penya. Els Jazz necessiten defensa, direcció i anotació i el d’El Masnou s’ha adaptat al seu nou equip reduint la faceta de repartidor (5,4 assistències per partit) i ha augmentat el seu pes de cara a la cistella. Llança més i millor i pràcticament arriba als 13 punts per partit amb els seus millors percentatges de tir a la NBA (41% en tirs de camp; 34,5% en triples). Una versió diferent d’un jugador que ha viscut una nit màgica al Target Center. Les seves declaracions en acabar, com sempre, marcades per la prudència:
Camí del debut als playoffs NBA
El partidàs de Ricky Rubio ha reobert l’encès debat sobre la seva sortida a les xarxes socials, amb un munt d’aficionats dels Wolves demanant-li que torni al seu antic equip. Però això no depèn de Rubio, el base que és a cinc partits de disputar els primers playoffs NBA de la seva vida. Amb un parell de victòries, els Jazz probablement s’asseguraran el bitllet. Si aconsegueixen un ple al 5, probablement acabaran al quart lloc de la classificació, com a cap de sèrie a la primera eliminatòria. Sigui com sigui, arriben els partits més decisius de la temporada i Ricky Rubio viu un dels millors moments de la seva carrera esportiva. Amb confiança, és un malson tant en defensa com en atac per als seus rivals. Completada la revenja amb els Wolves, toca el torn dels equips de Los Angeles. Take the note!
Gotta savor this one @rickyrubio9 @spidadmitchell pic.twitter.com/83v5icGHRj
— Utah Jazz (@utahjazz) 2 d’abril de 2018
