Girona viu un Sant Narcís descafeïnat i, segurament, l’autoestima local pot semblar desinflada. Serà qüestió que l’esport prengui la paraula i precisament aquesta nit, prou d’hora per compaginar-ho després amb panellets, castanyes i el que calgui, s’advé a Fontajau –a l’altra banda de la Devesa– un partit que portàvem temps esperant. I és que la les 20:15h l’Eurolliga torna a Fontajau 1.359 dies després. El pavelló de l’UniGirona torna a acollir un partit de la màxima competició continental per primera vegada des del triomf davant el 54-52 davant el USK Praga txec el 3 de febrer de 2016. El partit té tots els números per ser especial. I no només en clau commemorativa. Esportivament s’ha de guanyar. Si cal que baixi Sant Narcís i la lleona a jugar.
Guanyar per no despenjar-se
Les d’Eric Surís necessiten començar a guanyar si no volen quedar-se despenjades en un grup B en el qual, després de les dues primeres jornades, només elles i el Arka Gdynia polonès segueixen amb la casella de trumfos a zero. S’ha de guanyar perquè si s’ha esperat tant de temps ara no hi ha d’haver ni excuses ni retrets, que deia Guardiola aquell dia tot empolainat al Parlament. Però no serà fàcil.
El públic menys expert pot prendre tots els noms que juguen l’Eurolliga per una mateixa banda de perillositat però el Sopron fins ara s’ha guanyat l’etiqueta de roc important. Arriba a Gironadesprés de guanyar a França al BLMA Gazelles i la setmana passada derrotar al Fenerbahçe per un ajustat 62-60.
L’Uni s’ha d’estrenar
Les noies de l’Uni volen deixar clar perquè són campiones vigents de la lliga Endesa i perquè a pesar de les dues derrotes a Europa el moment esportiu és bo, amb sis victòries a la lliga. Tothom a l’equip s’empipa pel mateix, per les ja conegudes baixes de Nuria Martínez i Sonja Petrovic, el seu fitxatge estavella aquest estiu. L’equip ha de reaccionar, acoblar les peces noves a l’engranatge i com el cava que espetegarà avui a moltes cases –encara que sigui dia de moscatell o vi dolç– convé fer saltar el tap de suro perquè l’Eurolliga no sigui un pas efímer a Fontajau.
El factor camp, clau
Aquesta és la segona participació de l’Uni Girona a l’Eurolliga i un aprenentatge que en pot treure de fa quatre anys és la importància del factor camp. En aquella primera experiència a l’Eurolliga, l’Uni va guanyar quatre dels set partits que va disputar a Fontajau i, en canvi, va perdre tots els partits com a visitant.
