Un dels grans protagonistes de l’ascens ha estat el veterà Jordi Trias, que amb quasi 38 anys ha fet de líder de l’equip del Bages. Si es confirma la seva continuïtat la temporada que ve, el gironí haurà jugat al llarg de la seva carrera en un total del sis clubs ACB dels Països Catalans. És a dir, tots els que hi ha hagut a la categoria en la seva etapa com a jugador menys el Lleida Bàsquet, el Lucentum Alacant i el Menorca Bàsquet.
Trias va començar la seva carrera professional al Casademont Girona, on va començar a destacar com un aler pivot lleuger, amb bon tir i amb presència sota el taulell alhora. El Barça es va fixar en ell i el va fitxar la temporada 2004/05, tot i que aquell any jugaria mig any cedit al Girona. Al Palau Blaugrana hi va passar cinc temporades i mitja. Sense arribar a ser mai titular indiscutible, Trias va ser l’artífex i MVP de la Copa del Rei guanyada el 2007 i va formar part també de l’equip campió de l’Eurolliga del 2010.
L’estiu d’aquell 2010, Trias va canviar el blaugrana pels colors verd-i-negres del Joventut. A Badalona hi va jugar tres temporades, de més a menys protagonisme dins l’equip. Ja amb quasi 33 anys, va baixar a la lliga EBA per jugar amb el Morabanc Andorra. Amb l’equip pirinenc es va proclamar campió de la segona divisió del bàsquet espanyol i hi va seguir un any més, ja a l’ACB.
Lluny de retirar-se, el 2015 Jordi Trias va tornar a pujar un esglaó i va fitxar pel València Basket. Els dotze partits disputats amb l’equip valencià durant aquella temporada 2015/16 són els últims de Trias a l’ACB fins ara. I és que l’estiu del 2016, el gironí va acceptar tornar a baixar de categoria per jugar al Barça B. És a dir, repetia club però no equip. La seva missió era aportar experiència entre les joves perles del planter barcelonista.
Quan ja semblava que l’aler-pivot havia renunciat a massa protagonisme l’ICL Manresa el va venir a buscar per proposar-li el repte de lluitar per l’ascens. Al Nou Congost Trias ha demostrat que encara té corda i que és ben capaç de tornar a jugar a l’ACB gairebé vint anys després del seu debut.
