Anna Cruz plega de la selecció espanyola: “Me’n vaig trista”

LLEGIR
4 minuts de lectura
La jugadora catalana anuncia la seva decisió en una dura carta de comiat.

Aquest dilluns al migdia Anna Cruz ha posat punt final a la seva llarga trajectòria com a jugadora de la selecció espanyola de bàsquet. Ho ha fet a través d’una carta pública a través de les seves xarxes socials que deixa clar que la decisió no respon a un tancament d’etapa normal i lògic. La badalonina plega farta d’una situació en què assegura que no s’ha respectat la dignitat i el respecte i on s’han produït actes que van contra els seus principis. L’escorta catalana prioritza la seva salut i el seu benestar davant noves possibles medalles i afirma amb rotunditat que “a la família no se la tracta així”.

A continuació podeu llegir la seva carta completa traduïda al català:

“Avui m’adreço a tots vosaltres per comunicar-vos una decisió important; sens dubte, una de les més difícils que he pres al llarg de la meva vida: deixar la selecció espanyola.
Potser alguns pensareu que podria haver-ho fet d’una altra forma i en un altre moment, però m’agradaria passar aquesta dolorosa pàgina a la meva manera, sent jo mateixa i explicant grosso modo els motius pels quals tanco aquesta etapa tan important en la meva carrera esportiva.
En primer lloc, vull destacar que he viscut moltíssimes experiències inoblidables amb la selecció, totes elles molt especials, però sens dubte els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro s’enduen la palma entre els meus records.
En segon lloc, m’agradaria agrair el suport que sempre he tingut per part de la Federació Espanyola. Han sigut molts anys junts en què hem viscut moltes coses bones i d’altres no tan bones, que hem superat de la millor manera que ho hem sabut fer.
Avui decideixo posar punt final a la meva etapa a la selecció. M’és molt complicat enfrontar-me en el dia a dia amb algunes coses que no s’ajusten al que jo entenc per professionalitat en aquest esport: respecte i dignitat cap a unes professionals que porten una trajectòria d’èxit al darrere.
Amb 34 anys, i moltes coses viscudes, crec totalment innecessari continuar tolerant actes que van en contra dels meus principis, i abans que tot el que he viscut es torni amarg, prefereixo separar els nostres camins. Jo també tinc poder, el poder de decidir per a qui treballo i per a qui no.
Per tot plegat, crec que és el moment de posar fi a aquesta situació i dir adéu, amb el cap ben alt sent conscient que sempre ho he donat tot per aquest equip que va ser la meva família i que ho deixarà de ser perquè entenc que a la família no se la tracta així. És una llàstima que el lideratge d’aquest equip no s’hagi gestionat d’una forma coherent i s’utilitzi, de vegades, per fer mal a gent que més d’una vegada li ha tret les castanyes del foc.
Me’n vaig trista. No és el final que hauria imaginat després d’una dècada d’èxits, però és una decisió meditada i presa amb el cap fred, on prioritzo el meu benestar i la meva salut a qualsevol medalla.
Sóc molt conscient que hi ha uns Jocs Olímpics a la cantonada i disputar-los és el somni de qualsevol esportista, i encara que no sóc l’única que s’ha sentit o se sent així, entenc i respecto tots els punts de vista i opinions.
Finalment, vull desitjar tota la sort del món a les meves companyes, actuals i futures, que defensaran la samarreta de la selecció espanyola que tants cops hem defensat amb compromís, honestedat i professionalitat. Estic convençuda que tenen suficient categoria i qualitat per continuar el brillant camí que el bàsquet femení espanyol ve demostrant des de fa temps, per damunt de noms i persones.
Als que hi són, als que van passar per aquí i em van donar un cop de mà: Jordi, César, Pilar Doñoro, Carmen, Pi, José, Su, Made, José Ignacio, Jorge Garbajosa, Evaristo, Víctor, Pilar, Susana, Julio, Chino, Óscar, Juanfri, Juanki, Saco, Marquitos, Sesto, Manu, Nevado, Ibon… i un llarg etcètera. GRÀCIES”

Un adéu amarg

Anna Cruz va debutar amb la selecció espanyola ja fa més d’una dècada i ha guanyat vuit medalles internacionals amb aquest equip: una plata olímpica (2016), dos ors europeus (2017, 2019), una plata mundialista (2014), dos bronzes més al campionat del món (2010, 2018) i dos bronzes europeus (2009, 2015). Després d’un llarg periple internacional en què destaca la seva presència a la WNBA i el campionat de l’eurolliga amb el Dinamo de Kursk rus, fa uns mesos va tornar a jugar a la lliga espanyola primer a les files de l’Araski i des del passat mes de desembre amb el Casademont Saragossa. La renúncia d’Anna Cruz arriba pocs mesos després que un altre pilar de la selecció espanyola de bàsquet, la gironina Marta Xargay, també anunciés la seva retirada, en el seu cas de forma completa.

La carta de la jugadora badalonina no esmenta directament el seleccionador Lucas Mondelo, amb qui també ha compartit bona part de la seva trajectòria esportiva a nivell de clubs, però sembla assenyalar-lo com un dels responsables de la situació. El darrer partit d’Anna Cruz com a jugadora de la selecció espanyola va ser un amistós emès en directe per Teledeporte disputat el mes de novembre a València entre l’equip vermell i l’equip blanc de la selecció, dos combinats descompensats en què l’equip entrenat per Mondelo va guanyar per 37 punts de diferència al combinat on jugava Anna Cruz.

Anna Cruz, després de la derrota per 37 punts en el seu darrer partit amb la selecció / Alberto Nevado-FEB

De fet, quan Xargay va anunciar la retirada ja hi va haver diversos comentaris a les xarxes socials que van apuntar a una situació de tensió entre la badalonina i el seleccionador per un parell de piulades a Twitter. El seleccionador Lucas Mondelo havia dit en un primer moment que “Com qualsevol persona Marta Xargay necessita un temps mort. Ha sigut un plaer guadir amb tu treball, èxits i moments. Segueixes sent un referent i part de LaFamília” i al cap de poques hores Cruz va fer una piulada sense esmentar-lo en què deia que “en lloc de tant de tuit podríem haver tractat millor a la “persona” quan la teníem al costat en lloc de sumar-nos al carro per ser notícia i intentar quedar bé públicament“.

Fes possible la Fosbury. Periodisme cooperatiu, esport i compromís.

Etiquetes

Et pot interessar

Els darrers de Blog