Fa uns quants anys que l’atletisme és al punt de mira de la trampa esportiva. En un esport consumit pel degoteig dels casos de dopatge, l’escàndol rus i les sospites fixades en altres potències mundials com Kènia o Jamaica ha portat la IAAF a ser més agressiva que mai per regenerar una disciplina històrica a la corda fluixa.
El retrodopatge està en marxa i més enllà dels Jocs Olímpics també s’analitzen mostres corresponents als mundials per detectar irregularitats. Tot plegat ha servit per obrir encara més fronts per recuperar la credibilitat perduda entre els aficionats. El darrer front ataca el moll de l’os de la història de l’atletisme: la llista de rècords mundials ja està en entredit.
L’Associació Europea d’Atletisme és qui ha llançat la primera pedra. En la darrera reunió celebrada a París del 28 al 30 d’abril aquest organisme ha presentat les propostes d’un equip que està treballant per implementar mesures que fomentin un esport just per a tothom. La més destacada, és clar, és fer net a la taula de rècords. Sense entrar a valorar si els atletes que van assolir rècords als anys 80 i 90 ho van fer sota els efectes del dopatge, la proposta se centra en definir un període de temps en què els criteris de la lluita antidopatge siguin tan fiables com els d’avui en dia. I partint de diverses observacions, la proposta situaria el llindar dels rècords vàlids a partir de l’any 2005 fins a l’actualitat.
El president de la IAAF, Sebastian Coe (que té un rècord vigent des dels anys 80), ja ha anunciat el seu suport a la mesura, que s’estudiarà aquest estiu i que es podria posar en pràctica aquest mateix 2017. Encara que l’abast de la primera proposta feia referència a Europa, ningú dubta que si s’aplica al vell continent la mesura també serà efectiva per als rècords mundials. D’aquesta manera, el terratrèmol és potent i hi ha un debat encès sobre l’idoneïtat de la mesura.
Grans estrelles de l’atletisme, sense rècord
Els primers damnificats, és clar, seran aquells atletes que ostenten rècords mundials històrics i que en el seu moment van passar sense cap problema tots els controls antidopatge. És impossible saber si algun d’ells es va dopar, és clar, però no se’ls acusa de prendre cap substància dopant. Senzillament, van competir en una època en què els controls, vist amb perspectiva, no són comparables als vigents actualment. Entre els noms hi ha clàssics sota sospita, com l’alemanya de l’est Marita Koch (47.60 als 400m), la nord-americana Florence Griffith-Joyner en velocitat o Jarmila Kratochvilova i el seu estratosfèric rècord dels 800.
Però també hi ha noms “intocables” com el de Hicham El Guerrouj, Kenenisa Bekele, Mike Powell (“Em sento traït pel meu esport“), Jan Zelezny, Johnatan Edwards o Paula Radcliffe. Precisament, la maratoniana que ostenta el rècord dels 42.195km des de 2003 ha acusat de covards els defensors de la proposta i considera que eliminar de la llista atletes que han competit netament és una equivocació enorme.
L’atletisme, segons la futura taula dels rècords, començaria oficialment l’any 2005, així que els plusmarquistes canviarien de forma substancial. De fet, en el cas europeu, dos de cada tres rècords actuals anirien a parar a una altra persona. No són xifres menors.
Nous plusmarquistes, als despatxos
Alguns d’ells van intentar sense èxit batre el rècord del món. D’altres ni tan sols es van aproximar a la marca anterior. Però tots ells és possible que passin a ostentar els nous rècords mundials, en un gir de guió imprevisible d’un esport que busca un rumb millor. Seguint els criteris que marca la proposta que hi ha sobre la taula, hem repescat qui podria passar a ser considerat plusmarquista mundial. I la llista ens ofereix noms de tota mena.
Dwight Phillips seria el rei del salt de llargada amb 8,74 metres (actualment té la 5a millor marca mundial), Sanya Richards seria la més ràpida dels 400 (a més d’un segon de Marita Koch, de 47.60 a 48.70) i Carolina Kluft agafaria les regnes de l’heptatló amb 7.032 punts, 259 menys que els assolits per Jackie Joyner-Kersee. Encara més sonat seria el cas de l’australià Craig Mottram, que podria ser el nou plusmarquista dels 2.000 metres llisos tot i tenir 9 corredors més ràpids davant seu a la llista actual.
La nord-americana Carmelita Jeter seria la dona més ràpida del món amb 10.64 segons als 100 metres, Dafne Schippers saltaria al primer lloc dels 200 amb 21.63 i Pamela Jelimo dels 800 amb 1.54.01. El saltador Christian Taylor, el migfondista Asbel Kiprop o el llançador de javelina Julius Yego també apareixerien a la nova llista. La caixa dels trons ja està oberta. És just eliminar rècords guanyats a la pista? És necessari fer net per recuperar la credibilitat de l’atletisme mundial?
