L’esdeveniment principal de l’UFC 260 de la companyia de l’octàgon ha quedat disminuït per culpa del gran mal d’aquest últim any. Alexander Volkanovki, que havia de defensar el títol de campió del pes ploma contra Brian Ortega, ha donat positiu per Covid-19 aquesta mateixa setmana. El combat es posposa fins a pròximes vetllades. Malgrat aquest contratemps, quan s’enfronten els monstres, totes patim d’una curiosa atracció inequívoca que ens mantindrà atentes a les pantalles (A DAZN en directe la matinada de dissabte a diumenge a les 4:00 am o per streaming) davant l’enfrontament que decidirà qui és l’home més dolent del món.
https://www.youtube.com/watch?v=Bf5_hEizyCE
UFC 260. Stipe Miocic vs Francis Ngannou: La paradoxa
El cinturó de campió dels pesos pesants de la UFC sempre ha anat acompanyat d’un fastuós subtítol: “the baddest man on the planet” (l’home més dolent del planeta). Hi ha hagut campions que eren el més malvat dins i fora de l’octàgon. Presències intimidants com les de Brock Lesnar, Minotauro Nogueira o Cain Velasquez que farien canviar de vorera a Steven Seagal (a en Chuck Norris no l’acoquinaria ni la mort personificada cavalcant un velociraptor biònic).
Guanyi qui guanyi aquest pròxim cap de setmana, lluny de la lona, la seva bondat és inqüestionable. Tant Stipe Miocic com Francis Ngannou, fan bona la creença popular que els gegants solen ser uns bonassos. Al seguiment que se’ls fa durant la prèvia en format de reportatge (UFC Embedded), les situacions en què els hem vist són d’una tendresa absoluta. En Francis Ngannou jugant amb mainada a la neu mentre afirma que algun dia vol treballar amb canalla o fent-se les ungles a un centre de manicura. L’Stipe Miocic mostrant-nos el seu parc de bombers, rentant els plats i netejant mentre els companys en fan befa o una escena meravellosa on totes ens podem sentir identificades: l’home més dolent del món ensenyant a la seva sogra a passar una aplicació a la televisió des de la tauleta digital trencada amb funda de color rosa de la seva filla petita, mentre el seu sogre es queixa a càmera (ben apoltronat al sofà, no sigui cas) que l’últim combat el van haver de veure a la tablet. Entranyable.
La història de Miocic i la de Ngannou tenen una altra cosa en comú: la migració. El bomber de Valley View, és fill de croats que van emigrar als Estats Units buscant noves oportunitats, allunyant-se de la creixent tensió que va desembocar en la Guerra del Balcans. Es van establir a Ohio, una zona de mentalitat obrera on l’Stipe va forjar un caràcter treballador, humil i sofert. La vida de Francis Ngannou va un pas més enrere, ja que ell és el que ha migrat i com en massa casos a l’Àfrica subsahariana, patint un viatge dramàtic al llindar de la mort.
Una infància mancada on havia de treballar a les mines de sorra, el va empènyer a creuar el continent i intentar passar la barrera fortificada que separa el Marroc de Melilla fins a set vegades (Moltes critiquen esvalotades el mur que plantejava Trump amb Mèxic, quan a l’estat hi tenim un cas d’humanisme inexistent, massa sovint ignorat i disminuït als mitjans), per acabar creuant l’estret de Gibraltar amb pastera al quart intent. Un cop a Espanya, dos mesos d’internament a un CIE fins ser alliberat i fer camí cap a França. A París, vida de sense sostre que va regirar un cop de sort: una voluntària va aconseguir que un gimnàs l’acceptes sense pagar la quota. D’aquest punt fins al moment actual, on repta per segona vegada a Stipe Miocic pel títol mundial pocs anys després que l’exèrcit marroquí el tires a la frontera amb Algèria ple de ferides provocades per les pues dels filferros que protegeixen el benestar de l’home blanc.
Una història de pel·lícula que és molt fàcil enaltir des de la comoditat occidental, però que el mateix Ngannou evita romantitzar per no esdevenir exemple. Ell considera que ha tingut molta sort i que totes les penúries que va viure no les hauria de passar ningú més. Hauríem d’estar totes més pendents de reflexionar sobre la desigualtat al món i els seus milions de víctimes i no en la glòria de les escasses persones als que els hi surt bé. Ell ho té clar, i no deixa de reinvertir a la seva comunitat a Batié (Camerun).
Un duel entre dos afables colossos a l’UFC 260 que no vols veure perdre. Un heroi quotidià, de classe treballadora acostumat a ser menystingut (the underdog) contra un superheroi amb una tràgica història humana de superació. Però aquest cartell té un dos enorme, recordant-nos que és un segon enfrontament…
Francis “The Predator” Ngannou arribava al UFC 220 amb l’aura d’invencible. La seva potència física descomunal i la violència indiscutible amb què havia despatxat els oponents previs, feien creure a tothom que Stipe Miocic caminava irrevocablement pel corredor de la mort. Però el campió és el campió per alguna raó. En una demostració d’estratègia, disciplina i duresa mental, Miocic va passar per sobre del camerunès, aguantant els pocs cops que va aconseguir connectar i cansant-lo amb un domini aclaparador a terra. Vint-i-cinc minuts que es van fer eterns per Ngannou, que al final del primer assalt ja esbufegava profusament. El campió va sortir reforçat de l’encontre i va començar un thriller de tres combats contra Daniel Cormier. L’aspirant va patir un xoc de realitat, que després de confondre’l durant uns mesos, el va reconduir a millorar molts aspectes de la seva preparació i dels seus atributs marcials.
Els dos arriben triomfals a aquest segon enfrontament a l’UFC 260. Miocic va recuperar el títol de Cormier i el va vèncer un segon cop per tancar qualsevol dubte i Ngannou ha arrasat amb la resta d’aspirants, rememorant el seu primer ascens fins al combat pel títol. La clau estarà en la capacitat d’Ngannou d’evitar els takedowns de Miocic, que probablement seguirà una estratègia similar. L’africà només feia quatre anys que practicava l’esport a la seva primera trobada i ha millorat moltíssim des de llavores. Però el campió és d’Ohio i la seva actitud blue collar de cap manera li ha permès fer una becaina als llorers. Aquest dissabte, només un aixecarà dins l’octàgon el títol d’home més dolent del planeta. Un cop fora, paradoxalment, seguiran sent dos titans amorosos, simpàtics i agradables, amb la tranquil·litat que brinda la certesa de saber que ets el lluitador més perillós del planeta.
Stipe Miocic | 38 anys | Estats Units (Ohio) | 20-3-0
Francis “The Predator” Ngannou | 34 anys | Camerún | 15-3-0
