Jornada d’alta qualitat amb la UFC 254, sobretot en els seu dos combats estel·lars, protagonitzats per quatre de les grans estrelles de l’esport que asseguren espectacle i experiència en l’art més violent.
Com ja va passar en l’anterior esdeveniment amb Juan Espino, als preliminars hi haurà representació estatal: l’asturià Joel Álvarez tornarà a competir dins l’octàgon. El seu últim combat, al mateix escenari d’orient mitjà, “El Fenómeno” va derrotar Joe Duffy mitjançant una submissió al primer assalt. La seva actuació i el seu rècord de 17-2, sumat a la seva joventut (vint-i-set anys a les MMA són una edat tendra), auguren un futur prometedor dins la companyia.
https://www.youtube.com/watch?v=woCmLFMLY4U&ab_channel=ufcespanol
Per aquesta vetllada de la UFC 254, en Joel no ho tindrà fàcil. Normalment, la seva alçada i abast, de 191 i 196 centímetres respectivament, han sigut un enorme avantatge a la categoria del light weight, on normalment els lluitadors volten la franja entre els 175 i 185 centímetres. Però aquesta vegada la promotora li posa davant una estructura física semblant a la seva. El veterà rus Alexander Yakovlev llueix exactament la mateixa alçada que Álvarez, tot i posseir un abast sensiblement inferior (188 centímetres). Curiosament, l’atleta del país transcontinental, compagina la seva professió dins les gàbies amb la música, concretament amb el rap.
Una col·lecció de tòpics fàcils: cotxes gegants amb vidres tintats, vestimenta negra, armes automàtiques i actitud amenaçant… res sorprenent en un raper-lluitador rus. En tot cas, Yakolev servirà de pedra de toc per Álvarez, que fonamenta el seu estil en el BJJ i les submissions. Si aconsegueix vèncer al gangsta de la tundra, s’obriran les portes de la categoria i de gaudir més notorietat dins l’UFC, que sembla que vol obrir el mercat espanyol programant cada vegada més artistes estatals.
Joel “El Fenómeno” Álvarez | 27 anys | Espanya (Ásturies) | 17-2-0
Alexander “Thunder of the North” Yakovlev | 36 anys | Rússia | 25-10-1
UFC 254. Robert Whittaker vs Jared Cannonier: El pas de la dalla.
El més comú dins la carrera d’un artista marcial professional és anar pujant els quilos i la categoria a mesura que es va fent gran. Els talls de pes cada vegada són més complicats i adaptar-se a la complexió física real (el gramatge habitual del dia a dia) sol ser la solució menys dolorosa. Jared Cannonier ha fet esclatar pels aires aquesta taxativa lògica.
“The Killa Gorilla” va començar la seva carrera als pesos pesants, per una raó tan simple com profundament entranyable. Com ell mateix manifesta, li agradava massa menjar (entenem que no era un fanàtic de la col kale, el bulgur i les amanides verdes). Amb els anys va professionalitzar els seus hàbits descobrint que tot i que el seu pes minvava, la seva potència continuava intacte. Gran avantatge tenir el cop d’un pes pesant en el cos d’un pes mitjà. En Jared l’ha aprofitada amb escreix. D’ençà que va baixar de categoria (després de dues derrotes al semi pesant contra Blachowicz i Reyes) conta les seves disputes per victòries i totes contra atletes importants (David Branch, Anderson Silva -tothom de genolls- i Jack Hermansson). Així, ha arribat a les fronteres del regne d’Adesanya, que sempre valent, el va reptar a prendre-li el cetre amb una sola condició: Si destrosses a Robert Whittaker, tindràs un combat pel títol.
Només un pas més per l’assalt al cinturó. Però aquest pas està custodiat per “The Reaper” (Personificació de la mort) i la seva esmolada dalla. L’excampió de la categoria, no para de repetir que necessita tornar a enfrontar-se a Adesanya. Assegura que l’època que va precedir la nit del seu cataclisme va ser confosa, que no es trobava a si mateix i que no estava compromès al cent per cent amb la seva carrera. Els atletes necessiten a vegades vestir la derrota de factor intrapersonal, dramàtic en comptes de tràgic, per rebrotar i regenerar les seves motivacions. “Adesanya va ser millor, però sobretot perquè jo no hi era”. Mentre ell ho cregui i li serveixi, no ho posarem a debat. De moment, al seu últim combat, va demostrar tornar a ser competitiu.
Contra Darren Till va lliurar una actuació completa, tècnica i feixuga, engalanada amb la victòria als punts. Una ona de confiança que necessitarà si vol barrar el pas a un esvelt i suficient Jared Cannonier. A l’altre costat de la xarxa espera el gran campió Israel Adesanya.
Cannonier té a les mans el toc de la mort. La seva potència, que també es tradueix a les seves cames, és terrorífica. Però no es tracta de potència sense control. Amb els anys ha anat desenvolupant un estil propi al voltant de les seves capacitats físiques. Un perill absolut en qualsevol minut del duel. Whitakker és un campió. Té un estil complet i basat en múltiples arts marcials. Els seus fonaments en el kungfu, el fan molt tècnic i amb la capacitat d’atacar amb combinacions intrincades, sorprenents i letals. El combat de la UFC 254 és molt obert i ens mostrarà si Cannonier té fusta de campió o si queda curt davant l’alta reialesa de la categoria.
Robert “The Reaper” Whittaker | 29 anys | Australia | 21-5-0
Jared “The Killa Gorilla” Cannonier | 36 anys | Estats Units (Texas) | 13-4-0
UFC 254. Khabib Nurmagomedov vs Justin Gaethje: La pèrdua de l’invencible.
L’Àguila no ha perdut mai dins l’octàgon. Els vint-i-vuit homes que ha enfrontat han patit la mateixa infortuna. Tot ells sabien que faria i no l’han pogut aturar. Fora l’octàgon, malauradament, el passat tres de juliol en Khabib Nurmagomedov va perdre. Un entrenador, un mentor, una llum. Abdulmanap Nurmagomedov, el seu pare, va morir en mans del Covid-19. Rere seu deixa un llegat irreprotxable, on sobretot va utilitzar l’esport per allunyar els joves del Daguestan de la radicalització religiosa, alhora que preparava el seu fill més jove per ser una màquina perfecta de les arts marcials mixtes.
Eren molt propers. Vivien junts (a la tradició del Daguestan, el fill més jove ha de quedar-se a casa els progenitors), entrenaven junts, somiaven junts. L’Abdulmanap tenia un pla pel seu fill: acabar la seva carrera amb un immaculat 30-0-0 com a campió de l’UFC. Fins ara, mentre la vida li ha permès ser present, el seu fill no ha fallat. Segur que en Khabib no deixa de pensar a seguir fidel a la idea del seu entrenador, compromès en transformar el dolor de la pèrdua en propulsió cap a l’èxit. La seva mentalitat és fèrria (com la seva educació) i l’objectiu més clar que mai.
Per arribar als trenta li queden dos combats. El vint-i-nou serà aquest pròxim dissabte i pel que diuen tots els experts, la pedra més grossa del camí. Semblava que Tony Ferguson i la promesa eterna del seu xoc amb en Khabib, no podien faltar al seu historial. Però va aparèixer un noi de Colorado i va robar-li aquest honor a “El Cucuy”. Justin Gaethje es va guanyar aquesta oportunitat amb una actuació brillant, fent fàcil una victòria que molts donaven per impossible.
https://www.youtube.com/watch?v=yDlECe9h7Ks&ab_channel=UFC-UltimateFightingChampionship
Una nova mentalitat envers el combat (abans era un bou descontrolat) i un augment considerable en la seva intel·ligència esportiva, l’han catapultat a la primera fila. No vol ser l’osca vint-i-nou. Vol ser el número u a la casella de les derrotes de Nurmagomedov. Per aconseguir-ho, no només haurà de vèncer la ja descomunal habilitat i destresa del nord caucàsic. Ara també haurà de truncar una promesa, que en una persona tan espiritual com en Khabib, deu estar gravada a foc a cada pas que fa.
Com hem apuntat, els entesos en l’esport, consideren al de Colorado com el rival més perillós que ha oposat al campió. Les seves credencials en wrestling i el seu reenfocat striking són les principals raons. Gaethje té el rècord de menys temps controlat a terra de tota la història de l’UFC. Només disset segons. En Khabib ja sabem el que farà i com posarà a prova aquesta fita. Perseguirà en Justin per tot l’octàgon fins a projectar-lo a terra. Un cop allà, ground and pound i bona sort. El clàssic pla estratègic del seu llegendari pare. Conscient de la tossuderia de classe treballadora de Gaethje (tota la seva família treballa a la mina), Khabib ha declarat: “No tinc un pla per trencar-lo mentalment. Tinc un pla per trencar-lo muscularment”. Una declaració d’intencions tenebrosa i pronunciada amb la tranquil·litat del soldat experimentat. Els ingredients són els idonis per portar-nos al límit de l’esglai a l’UFC 254: dos guerrers, un títol i sobretot, sobretot, sobretot una promesa vital per complir.
Khabib “The Eagle” Nurmagomedov | 32 anys | Rússia | 28-0-0
Justin “The Highlight” Gaethje | 31 anys | Estats Units (Colorado) | 22-2-0
