Una nit per la història que farà que ens agafem forts a la cadira. Analitzem el combat i com hem arribat fins aquí. A la main card també tenim un interessant combat entre Volkov i Derrick Lewis (un senyor de dos-cents un centímetres i un de cent vint quilos) o un combat que serà eliminatori per ser el següent aspirant al títol del pes lleuger entre Tony Ferguson i Anthony Pettis, dos lluitadors amb molt pedigrí i de provada validesa al màxim nivell.
Finalment. Han passat dos anys d’ençà que el fill pròdig va entrar per última vegada a la gàbia. Un fill, Floyd Mayweather, la creació d’una marca de whisky, tractes, negocis i diners. Molts diners. Han sigut sis-cents vuitanta-tres dies intensos per Conor Mcgregor.
Però que no hi fos el rei, no significa que el reialme deixes de funcionar. Mentre l’irlandès es dedicava a la creació del seu imperi i a explorar altres esports de combat, un daguestaní seguia arrasant amb la divisió del pes lleuger i es posicionava per ser l’oponent adequat per la tornada del de Dublín. Khabib Nurmagomedov va saber sempre que algun dia lluitaria amb en Conor McGregor. No va parar de clamar que li posessin davant a the chicken, que l’àguila estava famèlica.
Però el moment en què va quedar absolutament segellada aquesta guerra va ser el passat set d’abril. Concretament al pàrquing del Barclays Center. Anem enrere per explicar correctament els fets.
Artem Lobov, etern company de Conor McGregor i de procedència russa, va publicar un vídeo on deia clarament en la llengua eslava que en Khabib era el fals campió, que sempre seria en Conor i insultava diverses vegades al daguestaní. Lobov coincidia en el cartell del UFC 223 a Nova York amb en Khabib, i coses del destí, es van trobar en un dels passadissos de l’hotel. Allà en Khabib li va demanar explicacions i el va humiliar públicament amb un parell de lleugeres bufetades al coll, d’aquelles de mafiós, que diuen molt més del que sonen. Això va ser més del que Conor podia tolerar. No estava prevista la seva presència a la ciutat, però va aparèixer. No ho va fer tranquil·lament i a una roda de premsa. Va anar directament a trobar els dos autocars de lluitadors que anaven cap a la roda de premsa oficial del Barclays Center. No va plantar-se allà amb to conciliador. Va decidir que en aquell moment es transformava en un autèntic hooligan.
Va entrar amb el seu equip (entre ells Lobov, més tard expulsat de l’esdeveniment per la seva implicació) i va atacar el vehicle on era en Khabib sense complexos, agafant un carretó i llançant-lo contra una de les finestres, fent talls a Michael Chiesa, que no va poder lluitar, i atemorint a tots aquells que hi viatjaven, sobretot a la campiona Rose Namajunas, que va marxar directament al seu hotel enmig d’un atac d’ansietat. Es van suspendre dos combats gràcies a la gentilesa d’en “The Notorius”, fent gala del seu sobrenom. Evidentment, en Khabib va entrar en còlera i va citar a en McGregor a quedar on volguessin de la ciutat per “parlar” de l’assumpte. Per sort, no es van trobar. La policia sí que ho va fer i en McGregor va ser acusat de desordre públic i multat generosament.
Va ser en aquest moment quan l’odi va començar a rajar com una riuada i aquesta mena de situacions, si algú les sap utilitzar en el seu favor, és l’UFC. Fins i tot ha llançat campanyes promocionals on es destacava aquest deplorable fet. Són americans i els diners manen.
Però que tot aquest teatre no ens faci oblidar que aquest és un enfrontament espectacular. En Khabib no ha perdut mai un combat. De fet, no ha perdut mai un sol round. 26-0 és una marca que demostra la dimensió d’aquest diable. El seu wrestling és descomunal, amb una força que no s’adiu a la seva mida i pes. La seva pressió sobre l’oponent és contínua i un cop ets a terra, el ground and pound que aplica és el més ferotge i implacable que hagi entrat mai a l’octàgon. Tots els oponents han sigut destruïts per Khabib Nurmagomedov. Els seus entrenaments amb ossos des de ben petit han sigut profitosos pel daguestaní.
En Conor McGregor és un dels mestres més polits en l’art de mantenir la distància. Calcula com un orfebre cada centímetre de separació i entra i surt del teu abast sense que tinguis temps de respondre els cops que ell ja t’ha etzibat. Alhora, la seva precisió és d’una exactitud sobrenatural i quan col·loca la seva esquerra és molt probable que l’oponent torni de l’altre dimensió envoltat de serveis mèdics i companys d’equip. “Potser ha fet wrestling amb ossos daguestanesos, però mai s’ha enfrontat a un goril·la irlandès” va declarar en una entrevista durant la prèvia. Veurem si, com passa normalment, és capaç de sostenir les seves paraules amb fets.
El combat que ho pot canviar tot
Un combat per la història que farà molt rica la companyia de l’octàgon. Les previsions de venta de Pay-per-view són més que prometedores. Si guanya en Khabib, es col·locarà en posició de ser un dels lluitadors més grans de la història de les arts marcials mixtes i el seu títol es veurà legitimat en vèncer el campió que va ser desposseït del mateix cinturó. Si guanya McGregor… si guanya McGregor estarem davant del renaixement d’una de les estrelles més gran de l’esport mundial. Ara només queda tancar la gàbia i que tots gaudim de l’espectacle entre aquests dos monstres.
Khabib “The Eagle” Nurmagomedov | 36 anys | Rússia (Daguestan) | 26-0-0
Conor “The Notorious” McGregor | 28 anys | Irlanda | 8-2-0
