L’esdeveniment, que el Comitè Olímpic Internacional promou des del 2010, té l’objectiu d’oferir una plataforma de sortida cap a l’esport d’elit als joves talents de les disciplines que formen part del programa del Comitè Olímpic Internacional (COI), que inclou un total de 32 esports i 36 disciplines.
El concepte dels Jocs Olímpics de la Joventut va sorgir el 1998 arran de la preocupació de l’austríac Johann Rosenzopf per l’augment de l’obesitat infantil i la baixa participació dels joves en activitats esportives. Amb aquesta idea i considerant, a més a més, que una versió juvenil dels Jocs podria encoratjar futures participacions als Jocs Olímpics i ajudar a trobar alguna pedra preciosa amagada, Rosenzopf va presentar una proposta.
Aquest primer intent, però, no va ser acceptat perquè els representants del COI volien que aquest esdeveniment no fos únicament esportiu, sinó que a més inclogués un component educatiu i cultural. Finalment, Jacques Rogge, president del COI, va anunciar de manera oficial la creació dels Jocs Olímpics de la Joventut a la 119a sessió del Comitè, el 6 de juliol del 2007, a la ciutat de Guatemala.
Per equilibrar la competició amb l’aprenentatge, esportistes escollits pel COI o les federacions internacionals per ser referents de l’esport i els valors olímpics acompanyen els joves fent d’atletes model. Una d’aquestes persones és la jugadora catalana de tennis de taula Galia Dvorak, que durant els Jocs donarà suport, inspiració i consell als joves jugadors de tennis de taula a través de diferents activitats i xerrades que també tindran com a objectiu influir en altres àrees, com la vida saludable i la vida després de la competició.
Però no es vol que tot quedi a la pista. L’accés a les competicions i activitats és gratuït i, a causa de l’alta demanda —més de 600.000 peticions— s’ha hagut de tancar el registre abans de la inauguració. Igualment, es vol fomentar una feina transversal amb la població: el programa cultural i educatiu impulsa la participació d’un milió de joves amb l’objectiu de promoure l’esperit olímpic, i des del 2014 el Comitè Organitzador duu a terme diferents programes amb les escoles de la ciutat, que inclouen xerrades amb atletes destacats, esdeveniments, classes d’iniciació esportiva i obres de teatre, per posar-ne alguns exemples.
Vint-i-nou esportistes dels Països Catalans
Entre els esportistes inscrits per competir a Buenos Aires n’hi ha 29 de casa nostra: dos de les Illes Balears, quatre del País Valencià i 23 de Catalunya. Tots ells (17 noies i 12 nois) han hagut d’aconseguir grans resultats en competicions estatals i internacionals per guanyar-se el bitllet olímpic i lluitar per pujar al podi, tal com van fer esportistes del nivell de Jelena Ostapenko (tennis), Noah Lyles i Salwa Naser (atletisme) i Evgeny Rylov i Ruta Meilutyte (natació), entre d’altres, fa tot just quatre anys. I com van fer el 2010 esportistes plenament consagrats com Chad Le Clos (natació), Maria Kuchina (atletisme), Viktoria Komova (gimnàstica artística) i Jessica Fox (piragüisme en aigües braves), entre d’altres.
Entre els participants hi ha casos excepcionals com el de Maria Vicente, l’atleta de l’ISS l’Hospitalet que aquest estiu ja ha participat en competicions del nivell més alt, amb uns registres extraordinaris a la pista. També destaquen Marina Chavarria en trampolí, Nina Font en vela, Cristina Garcia en natació, Adrián Abadia en salts d’aigua i Laura Heredia en pentatló modern, per citar alguns dels esportistes que ja han guanyat medalles internacionals.
La polèmica de la despesa i l’ús de les instal·lacions
Enmig de la greu crisi social i econòmica que viu l’Argentina, el qüestionament sobre la necessitat d’organitzar els Jocs no ha deixat de créixer. Si bé no hi haurà xifres definitives de costos fins al final de la competició, al dossier que va presentar Buenos Aires per ser ciutat candidata es preveia que s’hi invertirien uns 200 milions d’euros, incloent-hi infraestructura esportiva, la vila olímpica i les despeses operatives.
Tot i així, la volatilitat del dòlar i la inflació interanual —que el govern argentí estima en un 42%— han fet que el pressupost es disparés ja el 2016 a 420 milions d’euros, un import finançat per la ciutat de Buenos Aires, que considera els Jocs una oportunitat per promocionar-se a escala mundial.
Pel que fa al llegat de la infraestructura, el taló d’Aquil·les de tots els Jocs Olímpics, el projecte original indicava que els habitatges de la vila olímpica tindrien un objectiu social. No obstant això, en declaracions posteriors, Horacio Rodríguez Larreta, cap del govern de la ciutat autònoma de Buenos Aires, va parlar de fer «un mix social». Alhora, altres funcionaris del govern de la ciutat han assegurat que els diners invertits en la vila olímpica es recuperaran a través de la venda dels apartaments. Tot això en una ciutat on 600.000 persones no poden comprar-se un habitatge o resideixen en espais massificats.
