Aquest 27 de setembre del 2017 es compleixen 30 anys de la notícia que va segar la vida de quatre alpinistes catalans i va deixar en estat de xoc el món de l’alta muntanya del país. Tot i que les notícies fa tres dècades van tardar dies en arribar, es coneix que va ser el 27 de setembre quan una fatal relliscada provocada per l’enrunament d’una cornisa va endur-se les vides d’Antoni Sors, Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiñones.
Tots ells eren membres de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i des de llavors la fama de maleït d’aquest cim situat a la serralada de l’Himàlaia al Nepal s’ha redoblat a casa nostra. De fet, aquest vuit mil és el segon amb més sinistralitat entre les muntanyes més altes del món, sols superat per l’Annapurna. El seu ascens és tècnic, cosa que el converteix en un dels més desitjats entre els millors alpinistes mundials.
Antoni Sors i la resta d’expedició tenien molt clar a quina muntanya s’enfrontaven. Ell mateix havia liderat una expedició fallida el 1984 al Lhotse Shar, just l’any després de també quedar-se amb la mel als llavis camí de l’Everest. L’expedició que fa trenta anys s’enfilava camí dels 7.000 metres era experta. La fatídica i enorme esllavissada no va poder acabar amb l’ideari i els somnis de Sors i els seus, i així l’any 1990 una cordada formada per Manu Badiola i Carles Vallès va aconseguir fer el cim del Lhotse Shar seguint el projecte i la logística del grup tres anys enrere. Va ser el seu millor homenatge.
Antoni Sors, el més reconegut
Liderava aquella expedició l’alpinista Antoni Sors i Ferrer, nascut a Sant Vicenç de Montalt el 1950 i membre de l’Agrupació Científico-Excusionista de Mataró. Fuster de professió, els seus primers reptes alpinístics el van portar dels Pirineus als Alps, i dels Alps a les muntanyes de més alçària del món.
El 1975 va ser l’any de la seva primera expedició extraeuropea: l’expedició als Andes del Perú. No va aconseguir fer el cim però, un any més tard ja com a cap de l’expedició Whakan 76, va coronar el Noshaq (Afganistan) de 7.492 m. El repte següent, fer un cim de més de 8.000 m, el va portar, l’any 1981, amb l’expedició catalana, al cim del Broad Peak (Pakistan) de 8.047 m. La mort del seu company i amic Enric Pujol, després de coronar-lo en una primera cordada, va estroncar el camí d’en Toni Sors cap al seu primer vuit mil.
L’estiu de 1983, va formar part de la primera expedició Caixa de Barcelona a l’Everest, que en aquest primer intent no va aconseguir arribar a dalt del tot. Poc després, l’any 1984, va marxar cap a l’Himàlaia del Nepal, però, malgrat tots els esforços, tampoc va poder fer el cim del Lhotse Shar de 8.398 m. Com a premi al seu treball i esforç, el dia vint-i-cinc d’agost de 1985, formant part de la segona expedició Caixa de Barcelona a l’Everest, Sors va petjar el cim de la muntanya més alta del món, juntament amb l’Òscar Cadiach, en Carles Vallès i tres xerpes.
