Participar de la Universitat als Estats Units va molt més enllà d’assistir a les classes. Com segurament haurem vist a pel·lícules, l’activitat acadèmica es complementa amb cultura, art i esports. És ben sabut que les lligues universitàries desperten passions al país de les barres i les estrelles omplint pavellons de més de 80.000 espectadors com en la darrera Final Four de la NCAA de basquet masculí. Per tot això, formar part d’aquests equips és per molts un somni i per altres un mitjà per avançar ja sigui en la pista o en els despatxos. I és que no tothom arriba a ser jugador de la NBA, la WNBA o la NFL, i cal buscar un altre camí dins la professionalització que tenen les Universitats americanes. Un exemple és el de Nicole McKenzie, mànager de l’equip femení de basquet de la Universitat de Georgetown i estudiant d’un grau doble de Finances i Màrqueting.
Parlar de Georgetown i basquet és fer-ho de pivots o ala-pivots. No en va, alguns d’els millors homes alts de la NBA de les últimes dècades han sortit d’allà, jugadors com Patrick Ewing, Alonzo Mourning o Dikembe Mutombo fins a Roy Hibbert o Greg Monroe han ajudat a cultivar el mite de les Hoyas, nom amb el que col·loquialment es coneix als de Washington, i Allen Iverson o Eric Floyd l’han fet encara més gran. Cert és que a nivell femení la cosa canvia, i només tres jugadores han estat escollides al draft de la WNBA en els darrers 14 anys, però això no treu que l’aprenentatge que s’adquireix en un equip universitari no permeti donar el salt a equips professionals a l’acabar la formació.
Entrar a formar part de l’estructura d’una secció professional és bàsicament qüestió d’actitud. En el cas de McKenzie l’objectiu era clar: “Volia involucrar-me més en els Athletics (esports) de Georgetown i ser manager era la oportunitat perfecte per fer-ho“, explica. D’aquesta forma, el passat 2013 va entrar a formar part l’equip de managers no graduat, combinant classe amb feina. I com es fa? Segons ella és perfectament possible. “Ser manager implica unes 15 hores a la setmana“, diu McKenzie, “i com que la majoria de les classes son al matí ben d’hora hi puc anar, després fer pràctiques i treballar a l’acabar. El truc? Gestionar el temps i aprendre a prioritzar.” A tot això s’hi ha de sumar els coneixements de basquet necessaris per entendre la terminologia que s’utilitza, les normes del basquet universitari i les regles de la NCAA (la lliga universitària), que no és poc.
Però, què fa un manager? L’esport d’aquí no té aquesta figura, pel que ens costa de veure-ho. La Nicole ho detalla: “Un dia normal per mi consisteix en arribar mitja hora abans i preparar el gimnàs per l’entrenament, tenir a punt l’aigua i el Powerade per les jugadores… Quan comença l’entrenament he d’estar atenta de que les jugadores tenen el que necessiten i donar suport a l’estructura d’entrenadors per tal que tot funcioni correctament. Quan acaba la sessió toca recollir el gimnàs abans de marxar“. Els dies de partit la tasca va més enllà i s’assembla a la del delegat. Per ella és la part més dura: “he de controlar les rotacions de jugadores i tot el que passa, mirant que tot sigui correcte i tal com toca“. Tot això ho fa acompanyada de tablets, ordinadors i software informàtic que li permeten emmagatzemar les estadístiques perquè l’entrenador en tregui els informes posteriorment. Així doncs, la Nicole viatja a tots i cadascun dels partits de l’equip, ja siguin a casa o fora, i ha d’avisar als seus professors per tal que puguin evitar problemes posteriors de compatibilitat.
El comportament és clau en el paper del manager. A banda de les formes, el vocabulari i una vestimenta adequada, tenen prohibit participar d’apostes esportives. “Formant part de l’equip has de ser conscient que tens l’orgull i honor de visitar diferents universitats cada cap de setmana i que amb el que fas estas demostrant el que la teva universitat representa“, diu McKenzie. Tot aquest esforç té, en el cas de Georgetown, una remuneració econòmica que queda a elecció dels entrenadors, però la Nicole té clar que ho faria cobrant o sense cobrar perquè “els beneficis de viatjar amb l’equip i aprendre ho superen tot”. El grup és més que això, defensa. “Hi tinc una de les meves millors amigues i sembla que l’hagi conegut des de sempre. Les connexions que fem son incomparables“.
Ser manager té un objectiu marcat, i en el cas de Nicole McKenzie, estudiant de Finances i Màrqueting a Georgetown, vol que sigui relacionat amb el màrqueting i l’esport. Li és igual la NBA o la NFL. El que si que sap és que els coneixements que està adquirint ara l’ajudaran molt. En el seu periple ha estat estudiant a la seu d’ESADE de Barcelona, de la que es queda amb la frase “Més que un club”, que va veure escrita al Camp Nou. “M’agrada perquè em fa sentir el mateix que el meu equip de basquet, som més que un equip, som una família“.
