“El rugbi és un esport de bàrbars jugat per cavallers” segurament ho va dir Churchill o Josep Pla. Aquesta és una de les definicions més famoses del món de la pilota ovalada. Com tots els esports, té els seus defensors i els seus detractors, però el que no es pot negar és que el rugbi té una mística que no té cap esport. Té màgia. Té encant. Té història. Després de anys i panys de jugar-se arreu del món, frases, flors, mites, himnes, partits i estadis han anat forjant el que avui en dia és un dels esports més populars als dos hemisferis. Per molts, no és un esport sinó una filosofia. I com a tota filosofia, el rugbi té el seu vocabulari.
Aquest dissabte comença una altra edició del Sis Nacions, el torneig europeu per excel·lència. Rugbi en essència. Però és gràcies a l’últim mundial jugat a Anglaterra que molts aficionats es varen acostar al rugbi. Se’ls hi va obrir un món. Acostumats al joc brut, les trampes, la violència o les protestes i discussions inútils d’altres esports, el món de la pilota ovalada fuig d’això. El rugbi els va mostrar un esport amb valors com el treball en equip, l’esportivitat, la noblesa, la paciència i el respecte a l’autoritat arbitral. Tot vestit amb himnes que omplen cada racó d’estadis gegants.
El problema pels iniciats que volen seguir aquest esport, és que el rugbi fa anys i panys que es juga. I amb ell molta terminologia. Mentre decideixen quin serà la seva selecció d’ara en endavant, aquí un diccionari bàsic per no anar perdut quan els més novells s’asseguin al sofà i premin el comandament per gaudir del Sis Nacions. Un recull de termes que dividirem entre la mística i l’esport. Toca gaudir de tot el que comporta aquest vell i bell esport que és el rugbi.
Si us hi acabeu d’iniciar, heu de saber que:
- El rugbi és un esport on juguen 15 contra 15 i tots van contra Anglaterra.
- El Sis Nacions el disputen Anglaterra, Escòcia, Gales, Irlanda, França i Itàlia.
- Un partit té tres parts. La primera, la segona i el que s’anomena el tercer temps, on els jugadors dels dos equips es reuneixen en un bar per beure cervesa, o el que faci falta.
- No hi ha finals ni semifinals, ni eliminatòries. Al Sis Nacions totes les seleccions juguen entre elles un cop cada edició. Guanya el que hagi guanyat més partits.
- En el Sis Nacions, i de fet en qualsevol partit d’aquest esport, no es protesten les decisions de l’àrbitre.
- En el rugbi és l’únic esport on Irlanda participa amb jugadors de la República d’Irlanda i d’Irlanda del Nord. Per això, l’himne és l’Ireland’s call, himne de la Federació, tot i que quan juguen a Dublin també sona el de la República d’Irlanda, el Soldier’s Song. Veureu que alguns jugadors no canten aquest himne.
- Es pot dir que la competició comença el 1883 quan les 4 seleccions de les illes britàniques (Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda) s’enfronten entre ells per primer cop, tot i que anglesos i escocesos ja portaven jugant entre ells uns anys abans.
I aquests són els participants del Sis Nacions:
- Anglaterra és el 15 de la Rosa i vesteixen de blanc. Els partits de casa els juguen a l’estadi de Twickenham, Londres. Himne: God Save the Queen.
- Escòcia són el 15 del Card i vesteixen de blau i blanc. Els partits de casa els juguen a l’estadi de Murrayfield, Edimburg. Himne: Flower of Scotland.
- Gal·les és el 15 del Drac i vesteixen de vermell i blanc. Els partits de casa els juguen a l’estadi del Millenium, Cardiff. Himne: Land of my Fathers.
- Irlanda és el 15 del Trèvol i vesteixen de verd i blanc. Els partits de casa els juguen a l’estadi AVIVA (per molts sempre serà Lansdowne Road), Dublin. Himne: Ireland’s Call.
- França és el 15 del Gall i vesteixen de blau. Els partits a casa els juguen a Saint Denis, París. Himne: La Marseillaise.
- Itàlia és el 15 azzurri i vesteixen de blau i blanc. Els partits de casa els juguen a l’estadi Flaminio. Himne: Il Canto dei Italliani.
Autor foto capçalera: ©INPHO/Billy Stickland
