Quan sentim a parlar del nou repte del Kilian Jornet, sigui quin sigui, ràpidament tenim clar que són missions “per a extraterrestres”. Per a la resta de catalans amants de la muntanya, la FEEC va engegar ara farà 20 anys (el 2006) un objectiu més terrenal: el “repte dels 100 cims”.
Avanç amb contingut extra de la Revista #47 de la Revista Fosbury
Es tracta d’un desafiament no competitiu, on el simple fet de participar-hi ja comporta estar més a prop de l’objectiu de tot plegat. La raó és que el que busca la FEEC amb aquest repte és contribuir a la descoberta del nostre territori tot practicant l’excursionisme. El repte original consisteix a fer cim a 100 muntanyes d’entre les més representatives de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra. Es tracta d’una tria feta pel Comitè dels “100 cims” i amb la col·laboració puntual de persones i entitats federades que han aportat al llarg dels anys les seves propostes. Lògicament, es busca que totes les comarques hi tinguin representació, amb més presència d’aquells territoris més muntanyosos.
Un repte en constant evolució
Veient l’evolució que ha tingut la idea de la FEEC, queda clar que es tracta d’un repte consolidat i molt conegut entre els excursionistes del nostre país. Segons xifres de la mateixa federació, estem parlant de més de 436 clubs i entitats excursionistes, amb 85.000 membres en aquests clubs.
Tot va començar el 2006 amb un llistat de 175 cims, que aviat va quedar clar que s’hauria d’ampliar i ja es donava marge a què se’n fessin 10 que no estiguessin al llistat. El 2013 ja es va ampliar el llistat a 308, i el 2019 se’n van escollir d’aquests els “150 essencials”. D’aquesta manera, el repte passava a tenir dues parts: en la primera fase s’han d’assolir 100 “cims essencials”, i en la segona, s’obre el ventall de la resta de cims i els altres reconeixements (2×100 Cims, 3×100 Cims). L’ànim d’aquest canvi era que la gent busqués cims de tot el territori i no es quedés només en els que tinguin més a prop per assolir els seus “100 cims”.
Finalment, el 2022 es va ampliar el llistat total fins als 522 (mantenint els 150 essencials) donant peu ara a la possibilitat que algú arribi a fer 4×100 cims o 5×100 cims. Repetim, però el que dèiem a l’inici, que no parlem de cap competició, sinó una motivació per conèixer el territori.
Reconeixements i concursos
Tots els reconeixements del repte es reparteixen anualment en la “Trobada dels 100 cims”, que s’organitza a la primavera en algun punt del territori. Una jornada de germanor en la qual tots els que ho volen participen en una excursió en un cim proper al lloc de la trobada. En aquestes trobades s’hi reuneixen fàcilment de 200 a 300 persones, i és el lloc on es donen els premis als tres concursos en marxa: “Fotocims”, “Videocims” i el Premi Literari.
Aquest 2026 farà 20 anys de l’inici del repte. Quina valoració en feu?
L’any 2005, la Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va començar a pensar en la possibilitat de proposar a les persones federades una activitat que permetés conèixer el país tot practicant l’excursionisme. Havia de ser una activitat no competitiva i oberta a tothom i en la que hi poguessin participar les persones federades amb independència de la seva edat i nivell tècnic. Es tractava de fer veure a les persones federades que tenim molt altres cims, amb independència d’aquells que són més coneguts i divulgats, que també són molt interessants; per tant, era incitar a la descoberta per part de les persones federades d’indrets que no visitaven habitualment o que, fins i tot, desconeixien. L’activitat es va posar en marxa l’1 de juliol de 2006.
Durant aquests s’ha vist que el repte ha engrescat a moltes persones. Al principi, però hi va haver veus que criticaven l’activitat perquè es va pensar que era una competició, tot i que ja es va començar dient que era una proposta que només pretenia descobrir el país i que no era cap competició ni tampoc era completar una col·lecció de cims. És evident que hi ha persones que ho han entès i d’altres que no.
Amb els anys s’ha anat incrementant el volum de persones que participa en l’activitat. De fet, al principi es va plantejar el repte per arribar a 100 cims, però atès que al llistat n’hi havia 175, moltes persones van continuar fins a fer-los tots. Amb les dues ampliacions que hi ha hagut s’ha anat incrementant el número de persones que continuaven fent ascensions. De moment, veiem que l’activitat té una bona salut, perquè el número de federats que fan l’activitat va augmentant cada any.
Però el que és fonamental és que les persones federades gaudeixin preparant les excursions i fent-les. El repte és fer 100 cims, però es poden seguir fent ascensions per conèixer el país atès que totes les comarques hi són representades i els cims que figuren al llistat són emblemàtics per algun motiu (història, geografia, llegenda, patrimoni,…), però a més tenen la característica de ser panoràmics i, per tant, dominar un extens terreny.
“veiem que l’activitat té una bona salut, perquè el número de federats va augmentant cada any”
Quin volum de federats creieu que teniu engrescats amb el repte? Sabeu si hi ha gent que ho fa pel seu compte sense deixar-ne constància al web?
Actualment (desembre de 2025) a la pàgina web de la FEEC hi ha 2176 persones que han inscrit alguna ascensió. Hi ha 929 persones federades que han completat el repte dels 100 Cims i, atès que hi ha 522 cims al llistat, també es fa un reconeixement a les persones federades que han fet més ascensions. Així tenim que hi ha 475 persones amb “2×100 Cims”, 224 amb “3×100 Cims”, 82 amb “4×100 Cims” i 16 persones amb “5×100 Cims”. Cal tenir en compte que en aquests números no hi ha comptades les persones que durant aquest any 2025 arribaran a assolir algun d’aquests reptes.
És evident que, a més de les persones amb llicència federativa n’hi ha moltes més que ho fan pel seu compte. Així es pot veure al grup oficial del Facebook dels “100 Cims”, amb més de 8.000 membres on hi ha persones no federades que expliquen les seves ascensions.
Complementant això també les vendes de llibres dels “100 Cims” d’editorial Cossetània ens dona una idea que el volum de persones que els ha comprat són molt superiors a les que hi participen. Potser ara és el moment de dir que aquesta editorial ha publicat quatre llibres: “100 Cims. El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya”; “100 Cims. 50 excursions escollides”; “100 Cims. Els 150 essencials” i “100 Cims. Els 372 no essencials”. A més, l’editorial Mapzine i Alpina van publicar un mapa de rascar en el qual les persones federades poden veure les seves ascensions.
Quina feina suposa tot plegat pel comitè dels 100 cims?
Primer de tot s’ha de tenir clar que els membres del Comitè són voluntaris i no treballen a la FEEC ni formen part de la Junta Directiva. La feina del Comitè és, bàsicament, el control de les ascensions. El mètode de funcionament implica la intervenció de les entitats excursionistes, perquè el president/a de l’entitat ha de signar el full on la persona federada anota les seves ascensions. Al mateix temps la persona federada ha d’entrar a la pàgina web de la FEEC i triar el cim que ha assolit. Quan el full d’ascensions arriba a la FEEC (per qualsevol mitjà), es fa la validació dels cims. Aquesta és una tasca molt manual que s’allarga molt si la persona federada envia més d’un full. Quan es validen els cims, la persona federada pot veure el seu nombre de cims a la pàgina web. El volum d’ascensions que es registren anualment és molt elevat: 30.897 el 2022, 33.209 el 2023, 30.155 el 2024 i 28.521 fins a mitjans de desembre de 2025, que corresponen a 993 federats.
Anteriorment a l’ampliació de cims del llistat, el Comitè va fer dues campanyes de visita a cims que es considerava que podien ser interessants per les seves característiques. Hi havia cims que ja havien estat assolits per algun o alguns membres del Comitè i d’altres que no, però es va fer una exploració sistemàtica del territori de manera que es va confeccionar un inventari on hi ha recollits 2.300 cims i on, cada membre del Comitè que assolia un cim determinat, hi feia constar les seves observacions.
Una altra tasca important del Comitè és la preparació de la Trobada dels “100 Cims”. Es tracta d’una activitat anual on es lliuren els reconeixements a les persones federades que han assolit el repte dels “100 Cims” i els reconeixements complementaris. A més també es dóna un reconeixement a l’entitat que hagi assolit les 2000 ascensions efectuades per les seves persones associades. Així mateix en aquest acte es fa el lliurament dels premis dels concursos dels “100 Cims”. Actualment hi ha tres concursos: Fotocims, Premi Literari i Videocims.
Una altra activitat és del “Dia del Cim”. Inicialment era una sortida preparada pel Comitè. Es proposava a les persones federades participar en una excursió d’investigació a un possible cim del llistat. Això es va fer durant cinc anys; posteriorment ja es va proposar com una sortida col·lectiva a un dels nous cims del llistat i aquest 2025, s’ha cedit el protagonisme a una entitat excursionista per tal que proposi una sortida a un dels cims del llistat.
Una tasca del Comitè és la preparació dels reconeixements que es donaran en la Trobada dels “100 Cims”. A les persones que superen el repte se’ls hi dóna una samarreta personalitzada i un mapa amb els seus 100 cims. Tot i que per fer la Trobada es té el suport d’una entitat, cal coordinar-se per decidir les activitats del matí i el format del lliurament de reconeixements que es fa a la tarda.
Teniu algun rànquing dels cims més coronats? Quin seria el top-5 o top-10?
Actualment, el llistat està format per 522 cims que abasten totes les comarques catalanes, la Catalunya Nord i Andorra.
Els cims que tenen més ascensions registrades continuen essent els més coneguts:
- Matagalls: 2068 ascensions
- Sant Jeroni: 2063
- La Mola de Sant Llorenç del Munt:L 2004
- Puigmal: 1968
- Les Agudes: 1951
- Montcau: 1828
- Puigsacalm: 1795
- Bastiments: 1774
- Taga: 1761
- Pollegó Superior: 1716
Per contra, els cims menys visitats són els que tenen, segurament, un accés més complicat, tot i que la dificultat del cim no sigui gaire gran, tret potser del tuc de la Tallada que només registra 15 ascensions. Amb menys de 35 ascensions tenim el pic de Qüenca, pic de Gerri, Montsaliente, Pui de la Bonaigua, tuc de Contesa, Punta Senyalada, Malh dera Artiga, Cap de Broate i el pic de la Mariola.
Està clar que és un repte no competitiu, però creieu que la motivació per assolir el repte multipliquen els ascensos anuals?
Evidentment i, per això hi vam posar limitacions. Al principi de l’activitat, quan hi havia 175 cims, el volum de persones que hi participaven era relativament baix. Hi va haver casos de persones que tenien prejubilació que van assolir el repte dels 100 cims en mig any. Vist com anava l’activitat es va considerar que calia ampliar el llistat de cims i fer que les comarques més muntanyenques hi estiguessin més representades. Així es va fer un llistat de 308 cims que va ser vigent el dia 1 de gener de 2013. Aquesta ampliació va fer que el repte fos més fàcil, però en molts casos l’acumulació de cims en unes zones concretes feia que l’objectiu principal del repte que era conèixer el país quedés desvirtuat i es se’n perdés l’esperit. Així, el Comitè es va plantejar triar 150 cims que va anomenar “essencials” que eren emblemàtics per qualsevol motiu i que abastaven totes les comarques de manera que les persones federades s’havien de moure pel territori. La normativa va determinar que per superar el repte s’havien d’assolir 100 dels cims “essencials”. Aquesta normativa va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 2019. La resta de cims que es van anomenar “no essencials” també eren vàlids i es podien assolir quan es volgués, però el repte només s’assolia amb 100 essencials.
Al juliol de 2022 es va implementar la darrera ampliació que va incrementar el llistat a 522 cims, dels quals 150 són “essencials” i la resta són “no essencials”.
L’increment de cims, afavoria superar els “2×100 Cims”, “3×100 Cims”,… i el Comitè va considerar atès el volum de persones que, sobretot a final d’anys presentaven molts fulls amb cims i recuperar la filosofia d’assolir els cims amb tranquil·litat, va limitar a 100 cims els que es poden assolir en un any. Això representa fer menys d’un parell de cims cada setmana, cosa que ja sembla un ritme més pausat.
Moltes gràcies, ja només ens queda començar a preparar el nostre proper cim!
FOTOS GUANYADORES DEL “FOTOCIMS” 2025
El concurs Fotocims, és un concurs de fotografia que va arribar a la setzena edició aquest any 2025.
Llistat complet dels 100 cims (més informació del repte i procés de validació)
