El segon cap de setmana de desembre ha tingut molts focus d’interès al nostre país. Mentre Queralt Castellet no ha pogut confirmar una fase de qualificació sublim, però ha debutat a la copa del món de half pipe amb una bona tercera posició, i Nil Llop s’ha quedat amb la mel als llavis en la fase de classificació olímpica, Quim Salarich ha posat la directa amb una doble baixada esplèndida a l’eslàlom de Val d’Isère. L’esquiador de Malla, enrolat aquesta temporada a l’equip B de la Federació Espanyola i a la recerca d’un nou bitllet olímpic després de la seva experiència a Pyeongchang el 2018, ha assolit un Top 15 memorable a la copa del món, una fita extraordinària per als esports d’hivern a Catalunya.
Convé posar context d’entrada per a qui un quinzè lloc no l’entengui com un enorme triomf. L’esquí alpí ja fa dècades que compta amb algunes súper potències que per instal·lacions, inversió, programes d’esport base i centres de tecnificació juguen a una lliga molt superior a la realitat que hi ha a Catalunya. Àustria, Suïssa, França, Itàlia, Noruega, Estats Units, Alemanya… la llista no és excessivament llarga, però el cert és que el nivell dels seus esquiadors és incomparable amb el de l’estat espanyol. Ja fa anys que Quim Salarich pica pedra per competir a l’escena internacional a bon nivell. El 2015 va ser 30è al campionat del món i dos anys més tard es va enfilar fins la 25a posició, però aquests dos Top 30 estan condicionats per les quotes màximes d’esquiadors per país.
En aquest sentit, la copa del món és probablement la competició més dura per als esquiadors, perquè el nivell és encara més exigents. Sense anar més lluny, a l’eslàlom de Val d’Isère aquest cap de setmana hi havia nou suïssos i vuit austríacs, tots ells amb un potencial d’estrelles d’aquest esport perquè arribar a competir amb l’equip nacional ja és un indicador clar que disposen d’un talent enorme. Que un esquiador català sigui capaç d’esquiar al mateix ritme (o més ràpid) que molts d’ells, partint amb el dorsal 52 on les condicions de neu ja són molt més complicades que la que es troben els grans favorits, és un autèntic èxit. De fet, un Top 15 en una copa del món no té precedents ni a l’època de Jordi Pujol Planella. És un resultat històric després que Salarich pràcticament calqués les dues baixades amb un molt bon temps.
Dues baixades excel·lents
El primer èxit per al català va ser colar-se al Top 30 a la primera mànega, una fita que havia intentat en quinze ocasions des de 2015 i que fins ara encara no havia assolit. Amb el 28è millor temps de tots els participants l’osonenc va tornar a fer una segona mànega brillant i va enfilar-se fins a la quinzena posició, guanyant per poques dècimes (i fins i tot per centèsimes) a un bon grapat d’esquiadors de renom (Hirschbuehl, Kranjec, Read…) i quedant-se també a un escàs marge de Kristoffersen i a menys d’un segon de les places de podi. Els primers 16 punts de Salarich a la copa del món han arribat per mèrits propis, lluint el seu millor esquí i lluny de caramboles estranyes. A més, han arribat en una estació mítica, Val d’Isère, que és una de les que ha acollit més cites d’aquesta competició al llarg de la història amb el seu exigent traçat.
Sens dubte, aquest resultat inèdit catapulta les opcions del català de participar el proper mes de febrer als Jocs Olímpics de Pequín, on amb tota probabilitat coincidiria amb el també català Albert Ortega, l’únic integrant de l’equip espanyol “A” aquesta temporada. Ortega fa uns mesos va debutar al campionat del món amb un dotzè lloc magnífic a la prova combinada i dos places més al Top 30, demostrant la seva polivalència i talent en un esport on qualsevol petita errada et deixa fora de joc.
