L’alpinisme català i mundial està de dol en un dia històric. El K2 ha viscut avui el primer cim hivernal de la seva història amb deu alpinistes del Nepal amb oxigen artificial dalt de la muntanya que fins ara s’havia mostrat inexpugnable. El mateix dia, però, la notícia que ens corprèn és la mort de Sergi Mingote després de patir un accident a la mateixa muntanya. El vallesà ha caigut quan baixava del camp 3 i es dirigia al Camp Base Avançat. Malgrat que s’ha activat un equip de rescat per socórrer l’alpinista, al cap de poca estona s’ha confirmat la seva mort. Mingote era un dels líders d’una ambiciosa expedició que volia coronar el K2 aquest hivern i que ja portava prop d’un mes treballant per avançar a la muntanya de l’Himàlaia, la segona més alta del món.
Aquest haurà estat el darrer repte d’un esportista valent que sempre ha procurat buscar nous reptes i projectes per posar-se a prova. El 2018, després de pràcticament set anys a l’alcaldia de Parets del Vallès, Mingote va renunciar al càrrec per reprendre el camí iniciat molts anys abans en l’alpinisme i va anunciar com a primera idea el projecte 3×8000 per tornar a l’Himàlia per la porta gran. Ràpidament aquella idea es va convertir en el 3x2x8000 i al cap d’un any tot plegat va passar a formar part del 14×1000 Catalonia Project, un intent de rècord Guinness per fer els catorze cims més alts del món en només mil dies. A mig camí la pandèmia va aparèixer i va obligar a canviar els seus plans. Llavors va optar per dur a terme una ruta olímpica en BTT entre Barcelona i el Mont Olimp que anava acompanyada d’ascensions a un bon grapat de cims europeus i que va completar amb èxit entre el mes de juny i l’agost de 2020.
Pendent de reprendre els 14×1000, a mig camí va aparèixer la proposta de Seven Summit Treks per liderar una potent expedició internacional amb l’objectiu de fer el cim per primera vegada al K2 hivernal. Mingote transmetia la seva passió pel projecte a la Fosbury:
En la seva primera etapa com a alpinista Sergi Mingote ja havia fet grans proeses a l’Himàlaia amb ascensions al Cho Oyu, al Shisha Pangma i especialment la doble ascensió a l’Everest de 2001 (per la cara nord) i 2003 (per la cara sud), emesa per TV3 en directe en una retransmissió històrica. Més enllà de l’alpinisme, Mingote havia practicat altres disciplines esportives exigents fent valer la seva resistència i ha sigut un referent en vincular pràctica esportiva i solidaritat. En la darrera expedició al K2, per exemple, Mingote va recollir 300 quilos de material útil, com sabates, calçats de tota mena, xandalls esportius, roba d’abric o roba de nadons que fa uns dies va arribar a les mans de 160 famílies de la vall de Bondit.
Un referent per a l’esport inclusiu
La combinació d’esport i solidaritat ha sigut constant en els reptes de Mingote, que també ha fet una aposta personal per reivindicar l’esport inclusiu. Ho ha fet sovint a partir del seu vincle amb la cooperativa Apindep, dedicada a la integració de persones amb discapacitat i que va portar fins a l’estret de Gibraltar per ser testimonis en primera persona de la travessia en aigües obertes que el paretà va completar amb èxit al costat del medallista paralímpic Miguel Luque, i que també va convidar a l’Everest, organitzant un trekking per a un grup de joves amb discapacitat intel·lectual com a part del seu repte de fer el cim a la muntanya més alta del món.
L’any 2018, en una entrevista a la Fosbury, Mingote ho deixava clar: “Els que em coneixen saben que aquesta és la part que més m’apassiona de tot plegat. Sempre he tingut la necessitat de posar el meu granet de sorra perquè projectes inclusius i solidaris tirin endavant. L’esport, i especialment la muntanya, aporta tants valors que és un element fantàstic d’inclusió social“.
Però Mingote ha anat molt més enllà i com a president d’ONAT Foundation ha sigut l’impulsor i alma mater indiscutible dels Premis Inclusius de l’Esport Català, una iniciativa que pocs dies abans de viatjar cap al K2 va comptar amb el paretà per fer entrega dels guardons en la seva segona edició: “Aquestes iniciatives necessitaven tenir veu i estem molt contents de donar-la, de difondre els seus projectes més enllà de la beca econòmica que ajuda a que es facin realitat. El teixit de l’esport inclusiu del nostre país és absolutament espectacular i a Catalunya som referents en aquest àmbit“. Un dels projectes que liderava i que encara no s’ha pogut fer realitat és el primer Congrés sobre esport i inclusió social, que la Covid-19 va obligar a ajornar durant el 2020 i que s’havia de celebrar en els propers mesos.
Alt rendiment a la muntanya
Un altre projecte que quedarà a mitges és la investigació conjunta amb el CAR de Sant Cugat del Vallès, protagonista d’un dels reportatges publicats a la revista Fosbury #37 sobre els límits del cos. Un equip especialista en medicina esportiva ha treballat de forma específica amb ell en els darrers anys per estudiar a fons com respon un cos a l’alt rendiment en alçada. Proves d’esforç, de salt, mesures antropomètriques, anàlisi de la saturació d’oxigen… un cúmul de dades obtingudes al CAR però també per Sergi Mingote en les seves expedicions. Al K2 la investigació també incloïa els seus companys d’expedició amb una idea bàsica: portar l’alt rendiment esportiu a la muntanya per tal que la seva recerca serveixi per millorar futures expedicions i donar més coneixements a l’excursionisme popular.