El món sencer en 64 caselles

1 minut de lectura
L’extraordinària adaptació en format de mini sèrie de la novel·la de Walter Tevis es converteix en una immersió apassionant als escacs.

The Queen’s Gambit és una de les grans novetats del catàleg de Netflix aquesta tardor. Dirigida pel magnífic Scott Frank (l’excel·lent Godless com a referència) aquesta mini sèrie de set capítols és una autèntica joia que no podeu deixar escapar. És la història en forma de biopic d’una jugadora d’escacs que combina un talent únic movent peces per les caselles amb greus problemes d’addicció. Un personatge que t’atrapa i que no ens hauria estranyat gens que fos real, però que no deixa de ser una invenció del novel·lista farcida de detalls (en el joc i en la vida) que remeten a grans jugadors i jugadores d’escacs al llarg de la història, des de Bobby Fischer a Judit Polgar.

El taulell d’escacs, les peces i les partides són grans protagonistes de la sèrie, que ens farceix de llibres, de moviments, de referents, de tensió… és molt difícil acabar de veure la sèrie i no tenir ganes de començar una partida d’escacs. És una oportunitat d’or per a aquest esport, ja que probablement mai havia comptat amb una producció audiovisual que el retrati com l’esport fascinant que és. Els escacs poden ser un producte audiovisual de referència i ho demostra la càmera, els plans i la manera d’explicar-nos una història en què les cites a la defensa siciliana, a les seves variacions o a Alekhin no només no són sobreres sinó que ens captiven per voler saber-ne més. 

Menció a banda mereix el periodisme especialitzat en escacs retratat a la sèrie, una eina brutal de coneixement, precisió i narració (des de Mèxic fins a Moscou) de les partides d’escacs, els moviments i els protagonistes que tots els esports del món haurien de tenir incorporats perquè és un al·licient més del propi joc.

Des de la Fosbury recomanem el visionat de la sèrie especialment a aquells que sempre us heu mirat els escacs amb reticència i prejudicis. Els set capítols atrapen a qualsevol persona per la protagonista, pel context de guerra freda, pel retrat del masclisme i les convencions socials… però especialment per la passió obsessiva pels escacs. Les 64 caselles d’un taulell d’escacs com no les havíeu vist mai abans.