L’Emmarcat: Nicola Conci

3 minuts de lectura

Abans de presentar-vos el corredor d’avui, cal destacar que s’han corregut dues proves molt importants del calendari sub23. Una és la Lieja, amb victòria del joveníssim portuguès de 19 anys (1998) Joao Almeida, del Axeon, per davant un corredor del 1999, Andrea Bagioli. També s’ha corregut la clàssica ZLM Tour amb victòria de l’italià de 21 anys Matteo Moschetti, corredor del Polartek Kometa, equip Continental espanyol i propietat de la Fundació Contador i que fa a la vegada d’equip filial del Trek. Aquesta és la 7a victòria de Moschetti aquest any i és que l’equip World Tour ja s’ha assegurat els seus serveis per a les dues properes temporades. I ja que parlem del Trek i d’italians, seguirem aquesta línia per portar-vos a l’emmarcat d’avui. El Trek es un equip amb diversos corredors joves, alguns amb gran talent que ja us hem explicat, com Mads Pedersen o Niklas Eg. Avui us portem un altre debutant a la categoria: Nicola Conci, que de fet està corrent el Tour dels Alps liderant l’equip de la selecció nacional.

En Nicola Conci va néixer a Trento, capital de la regió Alpina homònima, just on està corrent aquests dies, el 5 de gener de 1997. Per tant ha fet 21 anys fa uns mesos. En Nicola va començar a córrer amb 11 anys, a proposta del seu pare que era un fanàtic d’aquest esport. Es va enrolar a un equip formatiu d ela ciutat i mica en mica li va agafar el gust a la competició i va anar entrenant més seriosament.

Després de fer-ho molt be com a Cadet, sen dels millor corredors de la zona amb 13 victòries el seu últim any, la seva etapa com a Júnior va ser molt destacada. Corrent per l’equip de Trento, el 2014, el seu primer any, va aconseguir un total de 6 victòries menors, totes elles al calendari nacional italià. Va sumar 3 top5 a clàssiques del calendari UCI amb participació internacional i 8è al nacional. Als mundials de Ponferrada, a 7Km del final quan anava 1r en solitari va caure i va finalitzar el 61è deixant-se endur.

Aquest gran any de debut li auguraven un bon futur, i així ho va confirmar el 2015. Va augmentar les seves victòries fins a 7 i també el prestigi de les mateixes. En destaquem el Trofeo Emilio Paganessi i una etapa al Giro della Lungiana, de nivell internacional, a més de un bon grapat de bons resultats competint contra els millors. Als mundials de Richmond aquest cop va tenir més sort i va estar lluitant fins al final i va quedar 6è en un 2n grup a 10” del guanyador.

Després de la seva gran etapa com a Junior, en Nicola tenia clar que es volia dedicar 100% al ciclisme i fer el salt com a professional com abans millor. Amb aquesta idea va fitxar per l’equip Zalf-Euromobil, un dels principals equips formatius italians, sota la direcció de l’excampió del mon Maurizio Fondriest. El primer any, el 2016, va ser d’adaptació a la categoria. Va poder córrer moltes proves del calendari internacional, sobretot les italianes (que en son la meitat) amb l’equip fent feines de gregari. NO va entrar amb el potent equip nacional per a les grans voltes per etapes.

EL 2017, l’any passat, ja més experimentat, partia amb galons de líder a l’equip i comptava, i molt, per a la selecció nacional. Després de córrer entre els World Tour el GP Industria amb un meritori 32è lloc, va arribar la “primavera italiana”, on va aconseguir un 4t, 6è, 8è i 1r a les 4 grans clàssiques sub23 italianes de l’abril. Una caiguda al GP de la Liberazione va estar a punt d’estroncar el seu 1r pic de forma: el Giro sub23. Després d’una operació al trencar-se l’espatlla, va arribar just al Giro i “tan sols” va poder ser 7è. Imagineu-vos si no cau.

Després d’un descans Nicola Conci es va preparar el seu 2n pic de forma_ el Tour de l’Avenir, i pel camí es va endur la seva 2a victòria: el GP Sportivi de Poggiana. La mala sort es va tornar a creuar amb el seu objectiu i una caiguda a la 2a etapa el van obligar a tornar a casa sense poder disputar la gran prova anual. Tot i això encara es va recuperar i va tenir forces per acabar l’any amb un 6è a la Ruota d’Oro i 24è a Lombardia.

Tot i la mala sort que havia tingut el 2017, el seu currículum és impecable. El Trek va fer ben fet ja d’incorporar-lo com a stagière a finals de temporada i fitxar-lo per dos anys. Ja està sent un valor important a la muntanya a les carreres on ha corregut: Oman i Settimana Coppi e Bartali. Actualment es troba a casa seva, al Trento, corrent el Tour dels Alps amb l’equip del seu País.

En Nicola Conci, apodat “l’ós” per el seu tarannà tranquil i sense presses, com la gent de muntanya diu en diverses entrevistes, somia en poder córrer les grans carreres mundials, en especial el Giro i el Tour, on li encantaria poder guanyar, de moment, una etapa. Ell es un bon escalador que creu te molt camp de millora a la contrarellotges per convertir-se en un home complert. Així li transmeten a l’equip, pas a pas per a construir un futur campió. Molta sort Nicola!