El tour d’universitats
Però el camí de Clyburn fins al conjunt rus no ha estat gens fàcil. Nascut a la Motown City, Detroit, fa tot just 29 anys, Clyburn va signar un bon any el seu últim curs abans de la universitat, circumstància que li va valer el títol de millor tirador de l’Institut Romulus. De totes formes, no li va valer per aconseguir una beca per una de les grans universitats del país, havent de conformar-se amb la Marshalltown Community College d’Iowa.
El seu dos anys als Tigers van ser espectaculars, sobretot el sophomore, anotant gairebé 20 punts per partit i capturant 9 rebots. Un rendiment que no va passar desapercebut per universitats de més nivell. D’aquesta manera, va aconseguir el transfer a la universitat de Utah.
Als Utes, Clyburn va seguir la seva ascensió, ara ja sí a un nivell encara més potent. El de Detroit va aconseguir ser escollit dins del segon millor equip de la Mountain West Conference amb 17 punts i 7 rebots de mitjana per partit. Novament, un rendiment que va valdre un nou transfer, aquest cop a la Conferència Big 12, una de les més competitives de la NCAA.
Primers reconeixements
Al seu segon any, i l’últim de carrera universitària, va aconseguir el títol de millor nouvingut de la conferència, així com formar part del segon millor equip, després d’anotar gairebé 15 punts per partit.
Malgrat tota aquesta insaciable millora, el rendiment al bàsquet universitari no va ser suficient per sort escollit al draft de la NBA de 2013. Sí que va rebre una invitació per formar part de l’equip de la lliga d’estiu dels Sacramento Kings, però els seus 7 punts i 5 rebots per partit no van ser suficient per guanyar-se una plaça a la millor lliga del món.
Alemanya, la seva porta d’entrada a Europa
Després del seu pas fallit per la Summer League amb els Sacramento Kings, Clyburn va decidir fer el difícil salt cap al continent europeu. El Ratiopharm Ulm, a Alemanya, va obrir-li les portes del bàsquet professional.
Dues temporades on va ajudar el seu equip a assolir la final de la copa d’Alemanya i els vuitens de final de l’Eurocup al seu primer curs, i l’accés a l’All Star de la competició i les semifinals de lliga a la segona temporada -i sense comptar el pas per l’equip dels Clippers a la Summer League de 2014-. 13 punts i 7 rebots per partit eren unes credencials més que remarcables.
Israel, la segona parada “europea”
Després del bon rendiment a Alemanya, Israel seria la seva nova parada al camí. Aquest cop el Hapoel Holon. Una temporada que no podia haver estat millor. En 33 partits, Clyburn va aconseguir unes envejables mitjanes de 21 punts i 8 rebots per partit. Unes actuacions que el van fer mereixedor de ser escollit al segon millor equip de la competició.
Turquia i els nous rics de Darüşşafaka
L’ascensió de Clyburn seguia el seu ritme lent però inexorable, i després d’Israel rebria la trucada del Darüşşafaka Dogus, on tindria l’oportunitat de jugar a l’Eurolliga per primer cop a la seva carrera.
L’americà es convertiria en un dels puntals del seu equip, aconseguint la classificació per els quarts de final de la competició on, finalment, seria eliminat per el Reial Madrid. L’estrena a la màxima competició europea es va saldar amb 13 punts i 5 rebots per partit.
El CSKA, la culminació europea.
I després del gran any a Turquia no quedava cap dubte que tots els transatlàntics europeus se’l rifarien, i on la butlleta guanyadora seria la del CSKA. L’equip amb més pressupost de tota Europa.
La primera temporada ja va demostrar que no venia a tenir un rol secundari, de totes formes, un minutatge més inferior que el que gaudia a Turquia també va fer baixar lleugerament les seves xifres anotadores. A nivell col·lectiu però, amb el conjunt de Moscou aconseguiria el seu primer títol com a professional, aixecant la VTB, a part de participar, per primer cop, a la Final Four de l’Eurolliga.
La segona temporada seria la de la consagració com un dels elements claus dins l’equip d’Itoudis. 7 rebots i 14 punts per partit en 27 minuts de joc. Un rendiment que li van valdre per ser escollit dins el millor equip de la competició. I ahir, a Vitòria, aquest cop sí, es va mostrar infal·lible fins aconseguir el màxim títol continental.
Ara Clyburn ja té l’Eurolliga i el guardó de millor jugador de les finals, probablement el màxim que pot aconseguir al vell continent. Veurem si la seva progressió el porta a aconseguir una oportunitat a la millor lliga del món. El retorn de l’artista que mai va ser profeta a la seva terra.
https://www.youtube.com/watch?v=6jy7RCIesZI
